El president rus, Vladímir Putin (al centre), en una reunió amb el ministre d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov (esquerra), i dos directors dels serveis d’intel·ligència
© Kremlin
El 18 de setembre es van produir eleccions a la Duma (‘parlament’) russa. Tot i que es va repetir l’esperada victòria del partit de Putin, Rússia Unida, hi va haver uns lleugers canvis pel que fa als comicis anteriors (2012). Així, Rússia Unida va obtenir el 54% dels vots, el 5% més que quatre anys enrere, i va passar a controlar 343 dels 450 escons, 105 més que abans. El Partit Comunista de la Federació Russa, amb el 19,2% dels vots, va perdre 50 escons, de 92 a 42; el Partit Liberal Democràtic de Jirinovski, amb l’11,7%, va passar de tenir 56 diputats a tenir-ne 39; el partit Una Rússia Justa, de Serguei Mikhàilovitx Mirónov, amb el 6,2%, va baixar de 64 escons a 23. Tanmateix, aquests tres partits, malgrat alguns matisos ideològics, han mostrat sempre una oposició lleial al president Putin i al primer ministre Medvédev. Rodina i la Plataforma Cívica, que representen diverses sensibilitats opositores, només van obtenir un escó cadascun. Malgrat aquesta victòria massiva dels sectors polítics oficialistes, cal fer ressaltar que la participació va ser únicament del 48%, amb una abstenció rècord; a Sant Petersburg només va votar el 32,5% de l’electorat, i a Moscou, el 35%. Pel que fa al funcionament dels comicis, els observadors nacionals i internacionals van remarcar que s’havien produït millores en el procés, tot i que es van detectar irregularitats i, fins i tot, es van filmar escenes de funcionaris omplint urnes. Sospitosament, encara que no va suposar cap novetat, el partit Rússia Unida va obtenir el 96% dels vots a Txetxènia i el 89% al Daguestan.
La política exterior de Rússia va continuar la tendència marcada per Putin des de fa uns quants anys, tot i que amb matisos. El seu suport als rebels d’Ucraïna oriental es va mantenir discret i concentrat en el marc diplomàtic, malgrat que tant el Govern de Kíev com l’OTAN i altres organitzacions occidentals van seguir denunciant la implicació militar del Kremlin en el conflicte. D’altra banda, Moscou va protestar pel dictamen neerlandès sobre l’avió comercial de Malaysia Airlines abatut al juliol del 2014, segons l’informe, per forces rebels amb armament rus.
Pel que fa al conflicte de l’Orient Mitjà, Rússia va mantenir els bombardejos iniciats al setembre del 2015 en suport de les posicions d’Al-Assad, tant des de la seva base a Lataquia com des de vaixells de suport al Mediterrani o, fins i tot, des de territori rus. Tot i que Putin va anunciar al mes de maig la retirada de les forces de combat terrestre, els bombardejos es van mantenir, i fins i tot intensificar, especialment des del setembre, sobre la ciutat d’Alep. A més, a l’octubre, Rússia i Síria van ratificar el tractat pel qual la base de Khmeimim, prop de Lataquia, es convertia en la primera base aèria permanent russa a l’exterior.
La valoració dels resultats d’aquestes operacions en territori sirià va diferir força segons la font. El Kremlin va presumir d’haver causat més danys a l’Estat Islàmic (EI) que cap dels altres contendents; algunes operacions, com ara l’alliberament de Palmira, al mes de març, van ser anunciades com fruit de l’èxit de la intervenció russa. D’altra banda, els EUA i altres països van retreure a Rússia que també havia atacat les forces opositores, aliades d’Occident. Segons les dades que va publicar al setembre l’Observatori Sirià per als Drets Humans, els bombardejos russos, des de l’inici de la guerra, havien causat la mort de prop de 3.800 civils sirians, més que els morts ocasionats per Al-Assad o per l’EI durant el conflicte; també deia que probablement havien mort pels bombardejos russos 2.700 militants de l’EI i 2.800 d’altres grups rebels, mentre que Rússia havia perdut 20 soldats. Diverses organitzacions també van denunciar l’ús d’armes químiques i de bombes de dispersió pel Kremlin. El 20 de desembre, fou assassinat a Ankara l’ambaixador rus a Turquia, acte reivindicat per l’executor com una venjança pels atacs russos a Alep (Síria). Tanmateix, el 28 Rússia i Turquia acordaren un alto el foc entre les faccions a les quals donaven suport (el govern sirià i els rebels no kurds ni de l’Estat Islàmic) en la guerra de Síria.
La diplomàcia russa es va mantenir també activa en altres àmbits, però amb resultats pobres. Així, l’organització dels BRICS, el gran projecte econòmic global per a països emergents que havia despertat grans esperances a Moscou, va veure minvades les seves expectatives a causa de les crisis econòmiques i polítiques al Brasil, Sud-àfrica, la mateixa Rússia i la manca d’impuls des de la Xina o l’Índia. Pel que fa a la Unió Econòmica Eurasiàtica, que uneix cinc repúbliques exsoviètiques sota lideratge rus, va continuar la seva progressió, però amb ambicions retallades pels recels dels socis envers Rússia. En canvi, Rússia va millorar notablement les seves relacions amb Turquia, país amb què es va arribar a una distensió en el marc de l’Orient Mitjà, fet que va anar acompanyat d’un seguit d’acords econòmics. Entre altres accions contundents, el Govern d’Erdoğan, després del fallit cop d’estat del juliol, va empresonar els militars turcs responsables d’haver abatut un avió rus, el 2015, fet que llavors va originar una greu crisi entre els dos països.
En el camp esportiu, però també diplomàtic, cal fer ressaltar els problemes que van tenir els equips russos per a participar en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Després de llargues i consistents acusacions de dopatge, 111 dels 389 esportistes que havien d’haver anat al Brasil van veure prohibida la seva participació. Aquest fet va afectar la totalitat dels equips d’atletisme i d’aixecament de pesos, a més de part de cinc equips esportius més. Com a conseqüència, Rússia va tenir uns resultats relativament pobres als Jocs, amb només 56 medalles, 19 de les quals d’or, fet que va situar el país en quarta posició global. Igualment, la delegació russa als Jocs Paralímpics també va ser desqualificada en bloc. Aquestes decisions del Comitè Olímpic Internacional van aixecar fortes crítiques a Rússia, on van ser denunciades com a part d’una conxorxa internacional contra la imatge del país. A la desfilada dels Jocs Paralímpics, un atleta bielorús va onejar una bandera russa en solidaritat amb aquest país.
L’economia de Rússia va continuar patint una forta crisi, si bé les conseqüències sobre les condicions de vida de la població no van ser tan marcades com deien les previsions. L’FMI va calcular per al 2016 una caiguda del PNB rus del 0,8%, però per al 2017 l’índex pot ser positiu, de l’1,1%. Pel que fa al petroli, Rússia va iniciar converses amb altres països productors per a encetar una alça dels preus, amb resultats que van tenir poc èxit a causa sobretot de les rivalitats entre l’Iran i l’Aràbia Saudita. Pel que fa a les sancions econòmiques en determinats sectors productius russos, la Unió Europea les va prolongar fins al gener del 2017.