Al setembre, el Parlament samoà va votar a favor de creuar la línia imaginària que parteix longitudinalment el Pacífic i que oficialitza el canvi de data, amb la idea de simultaniejar el seu dia amb Austràlia, Nova Zelanda i la costa asiàtica. Aquest canvi no és trivial, ja que el país havia creuat la línia en el sentit contrari el 1982, per a afavorir els vincles comercials amb els EUA. Això va implicar que el 30 de desembre no existís el 2011 per als samoans.
Al març, el país va celebrar eleccions legislatives amb una participació del 90%, que van renovar la majoria del Partit per a la Protecció dels Drets Humans, al capdavant del país des del 1982. Malgrat una àmplia victòria, els resultats van quedar per sota del que esperava la cúpula del partit. Tanmateix, segons els analistes, la victòria va ser més gran atès que la resta dels escons van ser per a diputats independents, però sota la influència del Govern, que, potencialment, podria assolir una majoria qualificada, suficient, per exemple, per a endegar reformes constitucionals.
Al llarg de l’any, també van proliferar les condemnes per corrupció a membres dels dos grans partits, entre ells el líder de l’oposició, Va’ai Papu Vailupe, que va perdre el seu escó, i Seuala Taua Kitiona, alt funcionari del Ministeri de Medi Ambient i parlamentari que va ser destituït del seu càrrec per un delicte de suborn que va ocórrer durant les legislatives del març.
Al mes de novembre, es va anunciar que Nova Zelanda presentava als Oscar la pel·lícula The Orator , rodada a Samoa, en samoà i rea-litzada per un director de l’illa.