Les eleccions presidencials, previstes per al 2012, van polaritzar la vida política senegalesa. En el camp de l’oposició, Macky Sall, exprimer ministre, i OuSergio Maydeune Tanor Dieng, del Partit Socialista (PS), es van perfilar com els candidats amb més possibilitats de complicar la reelecció d’Abdoulaye Wade, que optarà a un tercer mandat de cinc anys. En el camp presidencial, les diferències entre Karim Wade, el fill del president, i Samuel Sarr, el contestatari ministre d’Energia, van culminar amb la destitució d’aquest últim, al qual se’l va responsabilitzar dels continuats talls de subministrament elèctric. Karim Wade, que aspira a succeir el seu pare, va afegir les competències d’Energia al seu superministeri, que s’encarrega de les infraestructures, la cooperació Internacional i el transport Aeri. Sarr va ser nomenat conseller financer del president i ministre d’Estat.
A la Casamance, al sud del país, es van registrar esporàdics enfrontaments entre l’exèrcit i les diferents faccions del Moviment de les Forces Democràtiques de Casamance (MFDC), que van causar desenes de morts. La fragmentació de la insurgència i la manca d’un interlocutor polític des de la mort d’Agustin Diamacoune Senghor, el 2007, segueixen dificultant el diàleg per posar fi a un conflicte que Wade va assegurar, quan va ser elegit el 2000, que resoldria en “cent dies”.