La tensió entre el sector presidencial i l’oposició va augmentar amb la condemna de Malick Noël Seck, secretari general de Convergència Socialista, a dos anys de presó per haver enviat una carta “amb amenaces” al Consell Constitucional, que decidirà al final del gener del 2012 si el president Abdoulaye Wade es pot presentar a un tercer mandat. El Consell Constitucional, format per cinc magistrats, haurà d’interpretar la reforma constitucional del 2003, que limita a dos els mandats presidencials consecutius. L’oposició considera que Wade no es pot presentar, perquè està complint el segon mandat i no pot optar a un tercer. Per contra, el camp presidencial argumenta que Wade ja havia començat el primer mandat en el moment de la reforma, i no es pot aplicar el límit de forma retroactiva. A l’espera del dictamen, l’oposició va intentar superar les divisions i ambicions personals per buscar un candidat únic. A la coalició Bennoo Siggil Senegaal (BSS), que va obtenir un bon resultat a les municipals del 2009, es van disputar la designació el socialista OuSergio Maydeune Tanor Dieng i Moustapha Niasse, de l’Aliança de Forces de Progrés. Bennoo Siggil Senegaal, integrada per unes 30 formacions, va guanyar protagonisme entre els joves urbans, que van sortir als carrers de Dakar al juny per protestar contra la reforma constitucional impulsada per Wade. Davant l’abast de les protestes, Wade va haver de fer marxa enrere i retirar una reforma que creava el càrrec de vicepresident de la República i abaixava el percentatge per a ser elegit en la primera volta. El president, abandonat per Idrissa Seck i Aminata Tall, dos estrets col·laboradors de la seva formació, el Partit Democràtic Senegalès (PDS), va buscar aliats en les confraries musulmanes dels mourides, la més influent, i dels tidjanes, per afrontar amb garanties la consulta del febrer del 2012.