En un informe, fruit de la visita d'una delegació, el Fons Monetari Internacional (FMI) va avalar el programa econòmic Senegal Emergent, llançat el 2014 pel president Macky Sall. Segons l'FMI, el país havia de créixer el 5% el 2015 i el 6% el 2016 i reduir el dèficit públic al 4,2% del PIB --els anys anteriors al pla, el país havia crescut a un ritme del 3,5% anual. El pla, una de les promeses electorals de Sall, preveu que el Senegal arribi a ser un país emergent l'any 2035 mitjançant la diversificació econòmica, el suport al desenvolupament de l'agricultura, el turisme i la mineria, i el manteniment d'un Govern estable, necessari per a atreure els capitals. Per poder portar endavant el nou programa econòmic, el president va aconseguir el suport financer de la Unió Europea, els Estats Units, la Xina i els països del Golf, i el beneplàcit del Banc Mundial i l'FMI.
El judici contra una de les personalitats més controvertides de l'antic règim, Kim Wade, fill de l'expresident Abdoulaye Wade, va concloure amb una condemna exemplar. El Tribunal de Repressió de l'Enriquiment Il·lícit (CREI) va condemnar Kim Wade, que està empresonat des de l'abril del 2013, a sis anys de presó, a la confiscació dels seus béns i a pagar una sanció multimilionària. En el mateix judici també van ser sentenciats tres col·laboradors de Wade. Un altre judici que va atreure l'atenció pública va ser el de l'expresident txadià (del 1982 al 1990) i aliat de França i dels Estats Units, Hissène Habré, acusat de violacions dels drets humans. Vint-i-cinc anys després de refugiar-se al Senegal en ser derrocat de la presidència txadiana, Hissène Habré va comparèixer per primer cop davant els Tribunals Africans Extraordinaris, a Dakar, per respondre de les tortures, desaparicions i execucions extrajudicials, de les quals l'acusaven les desenes de testimonis que van arribar al Senegal per testificar. Per primera vegada, un excap d'estat africà va ser jutjat per la justícia d'un tercer país.