La crisi econòmica va suposar un cop notable a l'economia sèrbia, que ha patit una devaluació monetària del 23% i ha vist com es destruïen 150.000 llocs de treball. L'FMI va aprovar, al març, un préstec de 3.000 milions per a ajudar a refer l'economia i garantir l'estabilitat monetària, i a l'octubre, Rússia va oferir un préstec de 1.000 milions per a eixugar el dèficit pressupostari.
El president serbi Boris Tadić va expressar la seva preocupació que la crisi econòmica no generi un malestar social que aturi els esforços del país per lluitar contra la violència. En aquest sentit, a l'octubre, un seguidor de futbol francès va ser mortalment colpejat en un cafè de Belgrad, i al mateix mes, el Govern va cancel·lar una manifestació gai per les amenaces dels grups radicals d'extrema dreta.
La popularitat del president Tadić va anar creixent al llarg de l'any, no només per les seves accions, sinó també per la lluita interna que viu el principal partit de l'oposició, l'extremista Partit Radical Serbi (SRS). Aquest partit es va veure debilitat amb la creació d'una nova formació liderada per Tomislavić Nikolić, el Partit Progressista Serbi (SNS), que pretenia així allunyar-se del líder de l'SRS, Vojislav Šešelj, condemnat a quinze mesos de presó pel Tribunal Internacional de la Haia. Contravenint les indicacions que Šešelj havia donat des de la presó, Nikolić va donar suport al president Tadić per a ratificar un acord amb la UE, fet que va precipitar la seva marxa de l'SRS i la fundació del nou partit. En les eleccions locals celebrades a mitjan juny, l'SNS es va convertir en la segonaforça política després de la coalició de Govern liderada per Tadić, Per una Sèrbia Europea (ZES).
Malgrat l'actitud proeuropea de Tadić, la cooperació amb el Tribunal Internacional de la Haia continua essent l'assignatura pendent del Govern serbi, que no ha estat capaç de detenir el fugitiu general serbobosnià Ratko Mladić. Per això, al setembre, els Països Baixos van bloquejar un acord comercial de la UE amb Sèrbia. La col·laboració de les autoritats sèrbies i montenegrines amb el Tribunal va permetre detenir a principis d'any a Vlastimir Đorđević, antic oficial de la policia sèrbia acusat de crims contra la humanitat i crims de guerra el 1999. Per altra banda, la condemna d'un tribunal serbi a 12 exmilitars serbis va ser valorat positivament com a prova de la capacitat del sistema judicial del país de jutjar els seus amb relació als crims de guerra.
Pel que fa a Kosovo, el ministre d'Afers Estrangers serbi, Vuk Jeremić, va dur a terme una important campanya internacional per aconseguir suport a favor de la postura sèrbia. La intensa activitat diplomàtica va servir per a recollir l'adhesió a la sol·licitud sèrbia, que demana que el Tribunal Internacional revisi la declaració d'independència kosovar. La visita del vicepresident dels Estats Units, Joe Biden, va confirmar la voluntat de Tadić de millorar les relacions amb els Estats Units, malgrat la discrepància en el reconeixement de Kosovo.