El 2010 es va iniciar amb les darreres notícies sobre la sol·licitud formal d’ingrés a la Unió Europea presentada al final del desembre del 2009. No obstant això, els deures imposats per la UE són innegociables: reformes estructurals, consolidació del sistema democràtic, reconeixement de la independència de Kosovo, obertura del mercat i coqaboració en l’entrega de criminals de guerra. És aquest darrer punt un dels grans obstacles per fer avançar les negociacions de la UE amb Sèrbia. S’exigeix la predisposició del Govern serbi a la plena coqaboració amb el Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia (TPIY), que reclama la detenció i entrega de l’exgeneral Ratko Mladic, acusat de crims contra la humanitat i del genocidi de Srebrenica, i del polític serbocroat Goran Hadzic, que es creu que es troben refugiats en territori serbi.
La sentència del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), emesa al mes de juliol, que declarava legal la independència de Kosovo respecte de Sèrbia, va ser inicialment rebutjada per les autoritats sèrbies, que sempre havien rebutjat la declaració unilateral d’independència de Kosovo del 2008. Dos mesos més tard, en una sorprenent declaració conjunta feta pel Govern serbi i la Unió Europea davant l’Assemblea General de les Nacions Unides, Sèrbia demanava establir negociacions amb el Govern de Pristina, fet que va suposar un gir absolut en la seva postura. Cal emmarcar aquesta declaració en la voluntat del Govern serbi de superar una de les principals condicions imposades per la Unió per a formar-ne part. Una primera concessió de la Unió Europea davant el nou posicionament del Govern serbi respecte Kosovo va ser elevar la sol·licitud d’ingrés de Sèrbia a l’executiu comunitari, tot preveient que pugui resoldre’s al final del 2011.