El 2011 va estar marcat per tres qüestions fonamentals al país: el procés d’adhesió a la Unió Europea, la millora de les relacions amb els països de l’entorn –especialment Kosovo– i l’entrega de criminals de guerra als tribunals de justícia europeus.
A l’octubre, la Comissió Europea va concedir a Sèrbia i Montenegro l’estatut de candidat a la Unió, procés que es va iniciar formalment el 2009. Aquest procés va estar el 2010 estancat per l’incompliment de les principals recomanacions que des de la UE es van fer al Govern serbi per avançar en el procés d’integració.
La guerra dels Balcans dels anys noranta encara té moltes ferides obertes a tota la regió. Per això, la cerca de nombrosos criminals de guerra que no han estat arrestats ni portats davant la justícia internacional va continuar. En aquest sentit, al març i al juliol les autoritats sèrbies van detenir dos dels principals criminals de guerra: Ratko Mladić i Goran Hadžić. Mladić, comandant en cap de l’exèrcit serbobosnià, va ser un dels principals responsables del genocidi musulmà a Bòsnia i se’l recorda malauradament pel seu paper en la matança de població civil musulmana a la ciutat de Srebrenica. Aquestes detencions, llargament demanades per les autoritats europees i moltes institucions internacionals de defensa dels drets humans, van suposar un punt d’inflexió respecte a les pretensions del Govern serbi de desbloquejar les negociacions per a entrar a la UE. Tots dos criminals van ser portats davant el Tribunal Penal Internacional per l’antiga Iugoslàvia, i resten pendents de judici.
Pel que fa a les relacions amb els països del seu entorn, el president Boris Tadić va fer una primera visita oficial a Sarajevo, amb l’objectiu de descongelar les relacions entre Sèrbia i Bòsnia. En aquest sentit va manifestar el seu respecte davant la integritat territorial de Bòsnia, en clara referència al contenciós intern bosnià obert amb algunes posicions independentistes de la població serbobosniana.
Respecte a Kosovo, al juliol es va signar un important acord migratori per a la lliure circulació de persones entre tots dos països. De facto , això significa el reconeixement de Kosovo com a interlocutor, en donar validesa als documents d’identitat expedits des de Pristina. Aquest avenç respon a una iniciativa conjunta entre ambdós països, i promoguda des de la UE, per disminuir la més que tensa relació entre tots dos països, especialment per la situació dels més de 60.000 serbis que viuen en territori kosovar i que no accepten la independència de Kosovo, declarada el 2008, i que tampoc és reconeguda per alguns països europeus, entre els quals hi ha Espanya.
Aquesta política de descongelació diplomàtica que està fent el president Tadić va significar una important contestació dins el seu país, tant des d’alguns partits integrats dins el seu propi govern de coalició com des de l’oposició.