El 2012 va estar marcat per quatre qüestions fonamentals per al país: el seu procés d'adhesió a la Unió Europea, la millora de les seves relacions amb els països de l'entorn especialment amb Kosovo, l'entrega de criminals de guerra als tribunals de justícia europeus i les eleccions presidencials del mes de maig.
Les eleccions presidencials van causar sorpresa general, especialment a la resta d'Europa, ja que les va guanyar, amb el 49,5% dels vots, el nacionalista Tomislav Nikolić, el qual es va convertir en el nou president serbi. El gran derrotat va ser el fins llavors cap de l'estat, Boris Tadić, el qual, després de dos mandats, havia estat acusat de voler perpetuar-se en el poder contravenint les lleis constitucionals del país.
Al mes de juny es va formar el nou govern, en el qual el líder socialista Ivica Dačić va ser nomenat primer ministre. Es tracta d'un govern de coalició en el qual també és present el partit Regions Unides de Sèrbia (URS). La figura de Dačić exportaveu durant la presidència de Milošević és molt controvertida pel seu posicionament respecte de Kosovo.
Al mes de març, la Unió Europea va concedir l'estatut de país candidat a l'adhesió després de més de tres anys d'intenses negociacions, unes negociacions que havien estat condicionades al compromís del Govern serbi de millorar les relacions amb els països de l'entorn i a l'entrega de criminals de guerra als tribunals de justícia europeus. El 24 de febrer un acord de cooperació regional entre Belgrad i Pristina va facilitar aquesta decisió. Malgrat aquest avenç, la posició tant de l'expresident serbi Tadić com del president Nikolić va seguir essent la mateixa respecte a Kosovo, la de no reconèixer-ne la independència, encara que això suposi un fre o un alentiment en les aspiracions sèrbies d'entrar a formar part de la UE. Al mes de desembre, els ministres d'Afers Estrangers de la UE es van comprometre a elaborar un calendari per a iniciar les negociacions formals amb el Govern serbi, previstes per a l'1 de gener i amb una durada inicial de sis mesos.
Fruit d'aquesta pressió de la UE, al principi de juny es va iniciar el control conjunt entre Sèrbia i Kosovo de dos passos fronterers, que al final d'any van incloure quatre passos més.
La situació econòmica del país va continuar essent dolenta: una taxa d'atur del 25%, un deute públic que supera el 50% del PIB, problemes de finançament (malgrat les ajudes de l'FMI) o un dèficit que s'apropa al 5%.
Al mes de novembre, l'absolució dels generals croats Ante Gotovina i Mladen Markać de crims de guerra pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia va generar un fort rebuig a Sèrbia. El Govern serbi, a través del seu ministre d'Afers Estrangers, va acusar l'alt tribunal de perdre la seva credibilitat. Per la seva banda, la Fiscalia sèrbia va iniciar una investigació pròpia de crims de guerra de militars croats.