Al mes d’abril, el Govern serbi va tancar un acord històric amb Kosovo, després de mesos de negociacions entre ambdós països sota els auspicis de Brussel·les, que mantenia l’amenaça d’aturar les negociacions sobre el procés d’adhesió serbi a la UE fins que no es tanqués un acord de mínims sobre la situació de Kosovo i, especialment, la regió nord de Kosovo. Aquest territori, de majoria sèrbia, era motiu de continus enfrontaments entre les comunitats serbokosovars i albanokosovars, especialment arran de la proclamació unilateral d’independència de Kosovo (2008) i la constitució de l’Assemblea Comunitària de Kosovo i Metohija (2008) per la comunitat sèrbia de Kosovo, en la seva aspiració de seguir vinculada a Sèrbia i no a Kosovo. La pressió des de la UE a través de la intermediació de l’alta representant d’Afers Estrangers de la UE, Catherine M. Ashton, ha estat clau, però també el posicionament del nou primer ministre serbi Ivica Dačić, que obertament havia defensat la cerca d’una solució per a Kosovo i, especialment, per al nord de Kosovo.
La consecució d’aquest acord va permetre que al mes de juny es formalitzés oficialment l’obertura de negociacions d’adhesió entre Sèrbia i la Unió Europea, així com l’entrada en vigor pocs mesos després de l’Acord d’Estabilització i Associació.
En un gest de gran importància simbòlica, al mes d’abril, el president serbi, Tomislav Nikolić, va demanar perdó en nom de Sèrbia pels crims de Srebrenica, on van morir milers persones durant la guerra de Bòsnia. La històrica visita a Belgrad del membre bosnià musulmà de la presidència tripartida de Bòsnia també va ser un gest molt ben rebut per la UE.
La situació econòmica de Sèrbia es va mantenir complicada, especialment per l’alt índex d’atur –un 27% de la població activa–, amb un important problema demogràfic, i on l’elevada economia submergida –especialment en la construcció, el transport i l’hostaleria–, i la baixa recaptació d’impostos, així com una demanda interna deprimida, suposen un dels principals problemes del país. A l’octubre, el primer ministre va anunciar un paquet de mesures d’austeritat per fer front a la crisi, que inclouen la baixada generalitzada de salaris als funcionaris públics, l’augment de l’IVA sobre tots els productes –a excepció dels de primera necessitat– i un pla de xoc de lluita contra l’economia submergida. Altres reformes anunciades són en el camp fiscal i tributari, així com en la lluita contra la corrupció.
El Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia va anul·lar la sentència de l’exgeneral serbi Momčilo Perišić, condemnat el 2011 a vint-i-set anys de presó per crims de guerra i contra la humanitat comesos a Bòsnia i Croàcia durant la guerra dels Balcans, fet que va generar malestar en els governs croat i bosnià.