Els avenços obtinguts el 2013 en el procés d’adhesió de Sèrbia a la UE es va materialitzar al gener del 2014 amb l’oficialització de l’inici de les negociacions d’ingrés. L’entrada a la UE el 2020 és un dels objectius estratègics clau del Govern serbi, i el ritme de les negociacions depèn principalment de la normalització de les relacions amb la seva exprovíncia, Kosovo. En aquest sentit, es va crear un grup de treball entre Sèrbia i Kosovo per resoldre qualsevol conflicte que es produeixi a la ciutat kosovar de Mitrovica, on, periòdicament, es produeixen incidents entre les comunitats albanesa i sèrbia. Al novembre, en la primera visita oficial d’un mandatari albanès a Sèrbia des de feia 68 anys, el que havia de ser una oportunitat per a l’acostament es va convertir en un intercanvi de retrets entre els primers ministres albanès, Edi Rama, i el serbi, Aleksandar Vučić.
Al gener, la coalició de govern es va trencar, i es van convocar eleccions anticipades al mes de març, dos anys abans del previst. La victòria va ser per al partit de centredreta Partit Progressista (SNS), que va obtenir majoria absoluta pràcticament amb el 49% dels vots emesos i 158 escons dels 250 possibles. El principal partit de l’oposició, el Partit Socialista, va obtenir només 44 escons.
Pocs mesos després de formar-se el nou govern, dirigit pel ja nou primer ministre Aleksandar Vučić, es va produir una crisi que va fer dimitir el ministre de Finances, Lazar Krstić, després que el primer ministre rebutgés el seu pla de xoc per a fer front a la greu crisi econòmica del país. Les reformes implicaven, entre altres propostes, una retallada del 20% en les pensions, el 15% dels salaris públics i l’acomiadament de milers de funcionaris.
Així doncs, Sèrbia es troba en la pitjor crisi econòmica des dels anys noranta: una economia amb un creixement negatiu, una taxa d’atur propera al 25%, un dèficit públic sense control que arriba al 8% i un deute públic que supera el 70%. La sobredimensió del sector públic, que dóna feina a quasi la meitat de la població activa del país, i un sistema de pensions que fa fallida per l’elevat nombre de jubilats, són dos dels elements principals que tenen el país al caire de la fallida.
Durant els mesos de maig i juny, Sèrbia va patir les inundacions més greus en dècades, que van afectar més d’1,6 milions de persones i que van causar unes pèrdues de més de 1.700 milions d’euros.