La normalització de relacions amb els seus països veïns, especialment amb Bòsnia i Kosovo, va ser una de les prioritats del primer ministre, Aleksandar Vučić. En aquest context va fer història la seva visita a Tirana, on va tenir una trobada oficial amb el seu homòleg albanès, Edi Rama, amb el clar objectiu de recompondre les relacions entre els dos països, i amb el teló de fons de Kosovo, sobre el qual existeixen profundes diferències entre els dos governs.
Al juliol, en el vintè aniversari de la massacre de Srebrenica, Vučić va realitzar la que també va ser la primera visita d'un dirigent serbi a la ciutat. Aquest acte, però, es va veure enfosquit per una agressió a Vučić, que es va veure forçat a sortir escortat del Centre Memorial de Potočari que visitava. Un altre acte carregat de simbolisme va tenir lloc al final d'any, en celebrar-se a Belgrad un Consell de Ministres conjunt dels governs de Sarajevo i Belgrad, en el qual es van signar acords sobre telecomunicacions, protecció cultural i desapareguts. Aquest avenç en la normalització de relacions va ser clau per als interessos dels dos països, els quals aspiren a formar part de la Unió Europea, organisme que reiteradament ha demanat el restabliment de relacions de bon veïnatge entre tots els països balcànics.
El procés d'adhesió de Sèrbia a la Unió Europea va seguir avançant amb l'obertura dels dos primers capítols de negociació. Per a prosseguir en la candidatura, el Govern de Sèrbia es va comprometre a impulsar una sèrie de reformes orientades a executar les exigències comunitàries, especialment pel que fa a la privatització de més de 500 empreses públiques, la reestructuració del sistema judicial i fiscal, la despolitització i professionalització de l'Administració pública i l'aprovació d'un pla de retallades necessàries per a la recuperació econòmica després de diversos anys en què ha estat un dels països més castigats per la crisi en el marc europeu. Un altre capítol a part és el marc de relacions entre Kosovo i Sèrbia, en el qual la UE espera que es facin més passos dels dos governs per al restabliment definitiu de relacions.
La crisi de refugiats que va afectar Europa aquest any va tenir un fort impacte sobre Sèrbia. En ser país de trànsit, el Govern serbi es va mostrar incapaç de poder controlar i aturar el flux migratori generat en tota la regió. El tancament de fronteres i l'aixecament d'una tanca a càrrec d'Hongria en tota la frontera nord de Sèrbia va generar diversos incidents diplomàtics entre els dos països, als quals es va sumar posteriorment Croàcia, que va establir restriccions de pas a la seva frontera amb Sèrbia.