Setembre 2013

Diumenge 1

La planta Ford d’Almussafes restableix el torn de nit

Després de quatre anys d’haver-lo suprimit per la caiguda de les vendes, la planta automobilística d’Almussafes (Ribera Baixa) torna a restablir el torn de nit. Tot i que la patronal i els sindicats van pactar-lo per al segon semestre del 2014, el restabliment s’avança deu mesos a causa de la fabricació de la nova furgoneta Transit, que comporta la creació d’uns mil llocs de treball.

Dilluns 2

La Comissió Europea adverteix Espanya de la banalització del nazisme

L’eurocomissària Viviane Reding fa un toc d’atenció a l’Estat espanyol i li recorda que "l’exculpació, la negació o la trivialització flagrant intencionada i pública dels crims comesos per règims totalitaris" pot ser penalitzada. L’advertiment es fa a instàncies de la denúncia dels eurodiputats Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Raül Romeva (ICV), Izaskun Bilbao (PNB) i Ana Miranda (BNG) arran de l’homenatge a la División Azul, en què va participar la delegada del Govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, i de les reiterades comparacions de l’independentisme català amb l’Alemanya nazi no tan sols per comentaristes sinó també per polítics.

Dimarts 3

Microsoft compra Nokia

La companyia informàtica Microsoft adquireix per 5.440 milions d’euros el negoci de telefonia mòbil Nokia, que inclou les patents i les unitats de fabricació de mòbils. L’operació presenta avantatges per ambdues parts: la companyia finlandesa maldarà per recuperar terreny davant dels telèfons intel·ligents de Samsung i Apple, mentre que Microsoft troba un aliat idoni per entrar en el món dels telèfons mòbils.

El Real Madrid presenta el fitxatge més car de la història del futbol

El president del Real Madrid, Florentino Pérez, presenta a l’afició madridista el fitxatge més car de la història del futbol. El jugador gal·lès del Tottenham Gareth Bale ha estat traspassat per 101 milions d’euros. Aquesta xifra supera la que l’any 2011 va pagar el club per Cristiano Ronaldo (94 milions d’euros), aleshores també el fitxatge més car de la història.

Dimecres 4

Dimissió d’un alt càrrec del PSC per espionatge

Josep Zaragoza, diputat socialista i antic secretari d’organització del PSC, dimiteix del seu càrrec a l’executiva del PSOE per haver estat implicat en el cas d’espionatge polític "Método 3". Segons informacions de la policia, Zaragoza suposadament va encarregar a l’agència de detectius espiar l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, i també probablement està implicat en les escoltes del restaurant La Camarga de Barcelona a la dirigent del PP, Alícia Sánchez-Camacho. Zaragoza, que no dimiteix de l’escó de diputat al Congrés, nega totes aquestes acusacions.

Susana Díaz, nova presidenta d’Andalusia

La socialista Susana Díaz pren possessió del càrrec de presidenta de la Junta d’Andalusia. A Díaz, la va designar el predecessor en el càrrec, José Antonio Griñán, que va dimitir adduint motius personals. En el discurs d’investidura, Díaz rebutja les pràctiques corruptes, carrega durament contra el sobiranisme català i crida a la defensa de la unitat d’Espanya apel·lant a la solidaritat entre territoris.

Se suïcida a la seva cel·la el segrestador de Cleveland

Ariel Castro, l’home que va tenir segrestades entre nou i onze anys tres dones a Cleveland, és trobat en estat agònic a la seva cel·la i mor poca estona després. Per aquest crim i també pel de violació, Castro havia estat condemnat a una pena de presó de mil anys i declarat culpable de 937 delictes per un tribunal dels EUA. El cas es va descobrir perquè al mes de maig les tres dones es van escapar del captiveri.

Dijous 5

Comença la cimera del G-20

Foto de família dels participants del G-20 a Sant Petersburg

Els dies 5 i 6 de setembre té lloc a Sant Petersburg la reunió dels caps d’estat i de govern dels vint països més influents del món, que inclou tant els països desenvolupats com els països emergents, a més de la Unió Europea. Els temes centrals de la trobada són la resposta al conflicte de Síria, amb les opcions polaritzades de Rússia i dels EUA, i les repercussions de la crisi de la zona euro, amb acords per a evitar una "guerra de devaluacions".

Divendres 6

Josep Ramon Bauzà imposa el decret de trilingüisme

Malgrat la suspensió cautelar del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que retreu al Govern balear haver aprovat el pla sense un calendari d’aplicació real, el mateix dia l’executiu balear aprova un decret llei que eludeix les qüestions de procediment i imposa per via d’urgència l’anomenat tractament integral de les llengües (TIL) per al curs 2013-14. El TIL, que redueix dràsticament l’ensenyament en català a les Illes, suscita una oposició molt generalitzada entre el professorat i també molt considerable en la ciutadania. El dia 13 de setembre comença una vaga indefinida de mestres i professors d’institut, que té un gran seguiment, especialment a l’escola pública. El dia 17, un grup d’eurodiputats balears, catalans i bascos denuncien a la Comissió Europea la política lingüística del Govern i, el dia 29, cinc dies després que el Parlament balear aprovi el decret amb la majoria absoluta de què disposa el PP, té lloc la manifestació més multitudinària a les Illes dels darrers anys, que té el suport de nombroses personalitats dels Països Catalans, en contra del TIL. Davant la negativa del Govern a modificar la seva posició, el 4 d’octubre l’Assemblea de Docents desconvoca la vaga, però fa una crida a no aplicar el decret i anuncia futures aturades puntuals de protesta.

Dissabte 7

Els conservadors tornen al poder a Austràlia

En les eleccions generals celebrades a Austràlia la coalició liberal conservadora s’imposa clarament amb més del 45% dels vots i posa fi a sis anys de Govern laborista. El líder conservador, Tony Abbott, succeeix en el càrrec Kevin Rudd. Des del 2010 els laboristes han estat molt perjudicats per les lluites internes entre els seus dos líders, Rudd i l’exprimera ministra Julia Gillard.

Diumenge 8

El COI designa Tòquio seu olímpica per al 2020

El Comitè Olímpic Internacional descarta en la primera votació que la capital de l’Estat espanyol sigui seu olímpica l’any 2020. Madrid era una de les tres candidates, juntament amb Istanbul i Tòquio, ciutat que ha estat l’elegida en segona votació. És el quart cop que Madrid presenta sense èxit la candidatura als Jocs Olímpics. La primera va ser per als del 1972 (Munic), la segona per als del 2012 (Londres) i la tercera per als del 2016 (Rio de Janeiro).

Dilluns 9

S’inaugura el Born Centre Cultural

El Born Centre Cultural mostra als visitants la museïtzació de les restes trobades sota el mercat del Born

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, inaugura el memorial museogràfic del Born Centre Cultural (BCC). Es tracta d’un gran museu situat a l’esplanada de l’antic mercat del Born i, especialment, sota la seva gran coberta de ferro. En aquest espai es van descobrir a partir de l’any 2002 les ruïnes de l’antic barri barceloní de la Vilanova del Mar que, després del setge de Barcelona (1714), fou arrasat per ordre de Felip V per a construir-hi la Ciutadella de Barcelona. El BCC neix amb la doble vocació de reivindicar les llibertats catalanes arrabassades per la conquesta militar i, alhora, documentar una època històrica determinada (la Barcelona del 1700) a través de l’abundant material recuperat.

Descoberta una pintura de Van Gogh

El quadre va ser venut el 1901, però no se’n va saber res fins el 1970, en morir el propietari, un industrial noruec que no l’exposava perquè no estava signat. El 1991 el Museu Van Gogh d’Amsterdam va certificar als hereus que el quadre no era autèntic, però, posteriorment, nous estudis n’han confirmat l’autoria. Se’n sap, a més, el títol (Posta de sol a Montmajour), i el paisatge representat ha estat identificat, així com la data (4 de juliol de 1888), perquè Van Gogh hi fa referència en una de les cartes al seu germà, Theo. És el primer quadre acabat del pintor holandès que es coneix des del 1928 i des del 24 de setembre s’exposa al Museu Van Gogh.

Dimarts 10

El Parlament català lliura les medalles d’honor

Tres dones, la cuinera Carme Ruscalleda, l’activista social Núria Gispert i la biòloga Anna Veiga, reben la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya. Carme Ruscalleda, per la projecció de la cuina catalana; Gispert, per la tasca a favor dels més desafavorits, i Anna Veiga, per la contribució al progrés de les tècniques de reproducció assistida.

El Govern català rebutja el fracking

Emparant-se en informes tècnics, el Govern català descarta l’ús del fracking en tot el territori. Les temptatives d’efectuar aquesta tècnica de prospecció en diversos punts del territori català són rebutjades a causa del seu potencial contaminant, considerat molt alt per alguns experts.

Dimecres 11

La Via Catalana cap a la Independència

Obertura de la Via Catalana per part de Lluís Llach, que dóna la mà al compositor Carles Santos, a Vinaròs

Prop d’un milió i mig de catalans participen l’Onze de Setembre en la Via Catalana cap a la Independència, una mobilització multitudinària que reivindica la independència de Catalunya. Organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, la cadena humana de prop de 400 km enllaça els manifestants entre el Pertús (Vallespir) i Alcanar (Montsià). La Via Catalana va precedida de rèpliques menors que protagonitzen residents catalans en ciutats de l’estranger. A la Catalunya del Nord les autoritats permeten una prolongació de la Via i, després de moviments contradictoris, també es permet al País Valencià. No hi ha cap incident i l’endemà la Via té un gran ressò internacional.

Un grup d’ultradreta assalta la seu del Govern català a Madrid

Durant l’acte de celebració de l’Onze de Setembre al Centre Cultural Blanquerna, la seu de la Generalitat a Madrid, membres de la Falange Española irrompen amb violència a la sala, colpegen alguns dels assistents, pugen a l’estrada i, mentre cremen una bandera catalana, criden consignes a favor de la unitat d’Espanya i llancen gasos lacrimògens. Els agressors són detinguts poc després. Al cap de dos dies els deixen en llibertat amb càrrecs.

Dijous 12

Els Països Baixos es disculpen pel passat colonial a Indonèsia

Els Països Baixos demanen formalment perdó per les matances comeses a Indonèsia durant els anys de les lluites per la independència de l’excolònia (1945-49), en què prop de 500 indonesis van morir víctimes de la repressió, matances que van ser condemnades per les Nacions Unides. És el primer cop que la disculpa formal té un caràcter general, a diferència de les vegades anteriors, en què s’adreçava a casos particulars. La cerimònia té lloc a Jakarta, i la protagonitza l’ambaixador dels Països Baixos. No hi ha cap representant del Govern d’Indonèsia.

Divendres 13

Quatre condemnats a mort a l’Índia per violació múltiple

Un tribunal indi dicta pena de mort per a quatre joves que van violar una jove en un autobús a Delhi. Els fets van tenir lloc el 16 de desembre de 2012 i hi van participar cinc homes i un menor. La víctima va morir a conseqüència de l’agressió a l’hospital el 29 de desembre. Les nombroses protestes que es van desencadenar van plantejar el problema de les violacions i van comportar un enduriment de la legislació.

Letònia defensa el dret a decidir de Catalunya

Arran de l’èxit de la Via Catalana, el primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, defensa en una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies que el seu país reconeixeria una Catalunya independent si s’aconseguís de manera democràtica i legítima, tot i que remarca que és convenient fer-ho d’acord amb l’Estat espanyol. De manera similar es pronuncia, l’endemà, el primer ministre de Lituània, Algirdas Butkevičius. El dia 15, el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, convoca a una reunió els ambaixadors dels dos països bàltics, després de la qual el portaveu del primer ministre lituà afirma que es van malinterpretar les paraules del cap de govern, mentre que el primer ministre letó es reafirma en el que va dir. El dia 19 García-Margallo convoca diversos ambaixadors de països de la Unió Europea, però oficialment no es parla de Catalunya. De fet, alguns comissaris europeus, en suport a la tesi del Govern espanyol, afirmen que en cas d’independència Catalunya restaria automàticament fora de la UE, pronunciaments que, des del Govern català, s’atribueixen a pressions espanyoles.

Dissabte 14

Rajoy respon la carta de Mas

La Generalitat fa públic el contingut de la carta del president espanyol, Mariano Rajoy, en la qual respon a la petició de negociar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya que li va fer també per carta el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, el dia 28 de juny. En la resposta, Rajoy no esmenta directament la petició i es limita a oferir diàleg i lleialtat al marc constitucional.

Diumenge 15

Apagat temporalment el darrer reactor nuclear japonès actiu després de l’accident de Fukushima

El reactor número 4 de la central d’Oi, a la prefectura de Fukui, es desconnecta per tal de sotmetre’l a revisió. El 3 de setembre es va sotmetre a la mateixa operació el reactor número 3. Aquests són els únics que han seguit funcionant després del desastre de Fukushima el 2011. Tot i això, l’aturada és temporal perquè el nou Govern de Shinzo Abe ja ha anunciat que té previst reprendre la producció d’energia nuclear. Fins a l’apagada, les centrals nuclears generaven el 30% de l’energia del Japó.

Dilluns 16

Joan Rigol presenta el manifest pel dret a decidir

L’expresident del Parlament de Catalunya Joan Rigol presenta el document del manifest pel dret a decidir que ha elaborat per encàrrec del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Exposa els motius pels quals les 800 entitats adherides al Pacte reclamen votar sobre el futur de Catalunya i demana a l’Estat espanyol diàleg perquè el poble català pugui exercir aquest dret. El PP i Ciutadans rebutgen adherir-se al manifest, mentre que el PSC, que no va afegir-se al Pacte, veu la possibilitat d’afegir-se al manifest; una posició similar a la de la patronal Foment del Treball, que finalment subscriu el manifest, però no el Pacte.

Publicat el mapa del genoma humà més exhaustiu

La revista Nature publica el mapa genètic humà més detallat que s’ha fet mai, dut a terme per un equip de científics europeus que dirigeix la facultat de Medicina de la Universitat de Ginebra. L’estudi relaciona la informació de l’ADN amb l’activitat de l’ARN. La comparació d’aquestes dades en una mostra de 426 individus pot ser de gran ajuda per arribar a identificar la predisposició de determinats individus a contreure certes malalties. L’estudi l’ha coordinat el català Xavier Estivill, cap de grup al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona.

Dimarts 17

Tretze morts en un tiroteig en un edifici oficial de Washington

Tretze persones mortes i vuit de ferides és el resultat d’un tiroteig entre la policia i un franctirador en un edifici de la Marina a la capital nord-americana. L’agressor, que resulta mort, és un antic reservista que va ser expulsat el 2010 i que tenia antecedents per atacs amb armes de foc. L’atemptat, el pitjor en una instal·lació militar des del 2009, reobre el debat sobre aquest tipus d’armes als Estats Units.

La presidenta del Brasil suspèn una visita als EUA com a protesta per l’espionatge

Dilma Rousseff, presidenta del Brasil, anuncia l’anul·lació d’una visita oficial als Estats Units com a protesta pel programa d’espionatge dels Estats Units. El Brasil és un dels països que, com han posat en relleu les filtracions del ciberactivista Edward Snowden, eren objecte d’espionatge per l’Agència Nacional de Seguretat (NSA) o la CIA.

El Tribunal Constitucional rebutja recusar el seu president

El Tribunal Constitucional espanyol, per nou vots a favor i dos en contra, rebutja recusar el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, tal com havien demanat la Generalitat i el Parlament de Catalunya, com a conseqüència de la seva militància al PP. El dia 23 la institució justifica públicament la decisió adduint que l’obligació d’imparcialitat no equival a neutralitat.

Dimecres 18

La Reserva Federal nord-americana manté la política monetària

La Reserva Federal, l’organisme que regula la política monetària dels Estats Units, anuncia que manté els tipus d’interès per sota del 0,25%, així com el programa d’estímuls i la injecció de diner públic amb l’objectiu de reactivar l’economia. Tot i que el Govern nord-americà considera que l’economia millora, creu que requereix encara suport, sobretot per fer front a la taxa d’atur, que a l’agost se situava en el 7,3%.

Assassinat un activista d’esquerra grec per un ultradretà

Pavlos Fissas, un conegut cantant de hip-hop i activista d’esquerra grec, és apunyalat a Atenes per un partidari d’Alba Daurada, el partit d’ultradreta grec que els darrers anys ha obtingut un creixent suport. Després de l’assassinat s’escorcollen els locals d’aquest partit i els dies següents hi ha protestes massives que en reclamen la il·legalització. El dia 28 la policia deté Nikolaos Mikhaloliakos i tres diputats més d’Alba Daurada, als quals acusa de formar part d’una organització criminal.

Dijous 19

S’estableix el copagament de medicaments per a malalts crònics a l’Estat espanyol

El Govern espanyol fa públic oficialment, a través del Butlletí Oficial de l’Estat, l’establiment del copagament dels medicaments per a malalts crònics no ingressats, que poden arribar a pagar fins a un 10% dels medicaments dispensats a les farmàcies dels hospitals amb un límit de 4,2 euros per fàrmac. Des de diverses organitzacions s’adverteix que aquest copagament segurament farà que persones amb pocs mitjans aturin parcialment o totalment els tractaments amb risc per a la seva salut.

Divendres 20

Condemnat un conductor d’Almenara per parlar en valencià a un guàrdia civil

L’Audiència de Castelló condemna a sis mesos de presó el conductor d’Almenara (Plana Baixa) Carles Mateu Blay per desobediència a la Guàrdia Civil. Els fets es van produir al desembre del 2012 en un control rutinari a Almassora (Plana Alta), on els agents van aturar Mateu. Segons la defensa, com que Mateu va negar-se a respondre les preguntes en castellà, els agents el van retenir tres hores i li van imposar tres multes. Durant el judici, un dels agents va afirmar que les multes eren falses, i un altre va reconèixer que li van exigir parlar en castellà. Mateu va guanyar el judici (17 de gener), però l’Audiència revoca la sentència. El dia 23, l’eurodiputat Ramon Tremosa denuncia el cas a la Comissió Europea, i s’inicia una campanya perquè se li retiri la pena.

Dissabte 21

Un escamot islamista assalta un centre comercial a la capital de Kenya

Una acció terrorista de la milícia musulmana somali Al-Xabab al centre comercial Westgate de Nairobi provoca la mort de 61 civils, 6 soldats i 5 terroristes, a més de causar 170 ferits. Moltes de les víctimes moren sota la runa de les tres plantes enfonsades en explotar una bomba de gran potència. Després de tres dies d’assetjar l’edifici, unitats de l’exèrcit aconsegueixen reduir els militants, que durant més de dos dies s’atrinxeren a l’edifici. El dia 24 el president Uhuru Kenyatta declara el final de l’operació. En un comunicat, Al-Xabab, una de les organitzacions terroristes més importants de l’Àfrica i amb vincles molt estrets amb Al-Qaida, anuncia que l’atemptat és una represàlia contra la presència de l’exèrcit de Kenya a Somàlia.

Diumenge 22

La Unió Democratacristiana (CDU), amb Angela Merkel al capdavant, guanya les eleccions generals d’Alemanya

Amb una representació sòlida (41,5%), que els situa molt a prop de la majoria absoluta, els democratacristians, encapçalats per la cancellera sortint, Angela Merkel, guanyen per tercer cop consecutiu les eleccions al Bundestag (Parlament alemany). Els segueixen, a molta distància, els socialdemòcrates (26%), els postcomunistes del Die Linke (8,6%) i els ecologistes (8,4%). Els liberals, que eren els socis de govern dels democratacristians, no obtenen representació, ja que no arriben al 5%. Malgrat que pot governar en solitari, Merkel inicia contactes amb les altres forces amb l’objectiu de constituir una gran coalició.

Dilluns 23

Centenars de víctimes mortals per huracans a Mèxic

Al cap de tres dies que l’huracà Manuel es dissipi, després d’una setmana d’activitat (del 13 al 20 de setembre), el Govern mexicà estima les pèrdues de vides humanes en 123, mentre que el nombre d’evacuats arriba als 60.000. Segons les declaracions del Govern, unes 600.000 ha de terreny agrícola han estat destruïdes. El desastre ha afectat sobretot l’estat de Guerrero, i ha estat especialment greu ja que va coincidir amb un altre huracà, l’Ingrid, entre el 12 i el 17 de setembre.

Dimarts 24

Blackberry, adquirida per un fons d’inversió

La multinacional de telèfons mòbils Blackberry signa un preacord amb el grup de capital de risc Fairfax Financial Holdings, que ampliarà la participació de l’empresa del 10% al 100% per 3.500 milions d’euros. Blackberry registra des dels darrers exercicis grans pèrdues, motiu pel qual la setmana anterior havia anunciat que reduiria una tercera part de la plantilla.

Un periodista català, segrestat a Síria

Marc Marginedas, enviat especial del diari El Periódico a Síria, és segrestat per un grup d’insurgents, segons comunica el rotatiu, que no té notícies del periodista des del dia 4. Cap de les faccions d’insurgents reivindica el segrest, però, segons comunica el diari, les crides d’alguns grups gihadistes a capturar periodistes estrangers, dels quals sospiten que podrien ser agents infiltrats, donen suport a la hipòtesi del segrest. El 26 d’octubre Marginedas, sense que se’n tingui cap notícia, rep el premi Maria Grazia Cutuli, del Corriere della Sera i del col·legi de periodistes italians.

Operat del maluc el rei d’Espanya

Joan Carles I és operat a conseqüència del retrocés en la intervenció que se li va practicar al novembre del 2012 al maluc esquerre. És la desena intervenció quirúrgica a què ha estat sotmès el monarca els darrers anys per diverses afeccions.

Es presenta la Grossa de Cap d’Any

Capgròs de la Grossa de Cap d’Any, la imatge de la nova loteria de la Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya engega la Grossa de Cap d’Any, la loteria de la Generalitat de Catalunya, amb uns premis que van dels 3.000 als 20.000 euros per euro jugat. El sorteig se celebrarà el 31 de desembre, i les butlletes es poden comprar als 2.200 establiments autoritzats. El número 1714 s’exhaureix el 16 d’octubre, abans de sortir a la venda, i el dia 24 la Generalitat autoritza una segona emissió de trenta sèries, després d’haver ingressat 13,5 milions d’euros amb la venda de la primera.

Dimecres 25

Arriba a Gibraltar una missió tècnica de la Unió Europea

Després de setmanes d’incidents a conseqüència d’un revifament del contenciós de Gibraltar, arriben a l’enclavament britànic de la península Ibèrica tècnics de la Unió Europea per a investigar les queixes dels governs de Gibraltar i d’Espanya sobre, respectivament, els controls fronterers espanyols, titllats d’excessius i, per la part espanyola, les acusacions de contraban de tabac. El dia 27 la missió acaba la fase de recollida de dades i es nega a investigar les acusacions espanyoles sobre l’abocament de blocs de ciment en aigües de Gibraltar i sobre les presumptes pràctiques d’evasió fiscal, perquè no entraven en l’agenda. Sobre les segones, un informe de l’FMI afirma que Gibraltar compleix les normes de transparència i les regulacions internacionals.

Dijous 26

Reobre l’Espai Mallorca de Barcelona

S’inaugura oficialment el nou Espai Mallorca, una institució cultural de Barcelona que difon la cultura de les Illes Balears. L’Espai Mallorca funcionava des del 1995, però arran de la pèrdua de suport del Govern de Josep Ramon Bauzà va haver de tancar al novembre del 2012. Ara torna a obrir en un nou local del Raval, barri de l’anterior seu, amb el suport de l’Associació Crits i Renou, i amb un nou plantejament.

Divendres 27

Primers contactes directes entre els presidents dels EUA i de l’Iran

Barack Obama i el recentment elegit Hassan Rouhani són els primers presidents dels EUA i de l’Iran, respectivament, a establir contacte directe en trenta anys. Els dos mandataris aproven rellançar les negociacions sobre el dret de l’Iran a utilitzar energia nuclear.

L’IPPC atribueix el canvi climàtic a l’acció humana

El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPPC, per les sigles en anglès), l’organisme científic internacional encarregat d’estudiar les evidències i les causes de l’augment de temperatures a la Terra, publica un informe bianual de gran repercussió en el qual s’afirma que, amb un 95% de probabilitat, els humans són en gran part responsables de l’escalfament global des dels anys cinquanta.

Un giny de fabricació humana surt per primer cop del sistema solar

Imatge de la sonda Voyager 1

La NASA confirma que la sonda Voyager 1, trenta-sis anys després d’enlairar-se, ha sortit de l’heliosfera, la capa de partícules solars que delimita el sistema solar, i que entra a la zona exterior de la Via Làctia. La sonda es troba ara a uns 18.800 milions de quilòmetres de la Terra. La Voyager 1 va ser llançada el 1977 amb la missió de viatjar a Júpiter i Saturn, mentre que la seva bessona, la Voyager 2, va arribar a Urà i Neptú.

Dissabte 28

Resolució vinculant del Consell de Seguretat de l’ONU sobre les armes químiques a Síria

El secretari d’estat nord-americà, John Kerry, durant la sessió del Consell de Seguretat de l’ONU, la qual aprova una resolució sobre les armes químiques a Síria

Amb l’acord previ de Rússia i dels Estats Units, que va tenir lloc el 14 de setembre, el Consell de Seguretat de l’ONU adopta una resolució sobre les armes químiques a Síria. L’acord estableix que a mitjan 2014 els arsenals químics sirians hauran d’haver estat destruïts, i que els inspectors de l’ONU tindran accés sense restriccions a totes les instal·lacions i magatzems d’aquest tipus d’armes. Rússia s’oposa a concretar sancions en cas de violació de la resolució, així com a investigar els presumptes responsables de la massacre del 21 d’agost a Damasc. Després que l’ONU confirmés els atacs amb armes químiques (16 de setembre), els Estats Units havien estat inicialment partidaris d’una represàlia militar contra el règim de Baixar al-Assad, al qual consideraven culpable dels atacs, però la manca de suports internacionals (especialment de la Gran Bretanya, el Parlament de la qual va votar el 29 d’agost contra la proposta del primer ministre, David Cameron, favorable a un atac) i l’oposició frontal de Rússia van comportar que el president Obama canviés d’estratègia i cerqués un acord de mínims amb Rússia. És el primer cop que s’arriba a un acord sobre Síria a les Nacions Unides des que es va iniciar el conflicte al març del 2011.

Comiat del president delegat de Microsoft

Steve Ballmer, conseller delegat de la multinacional de programari, que va succeir el fundador de la companyia, Bill Gates, l’any 2000, fa el darrer discurs com a màxim directiu de l’empresa, en el qual anuncia que deixarà el carrec durant el 2014.

ETA no rebutja la seva trajectòria

En un comunicat publicat pel diari Gara, l’organització terrorista fa públic que no pot renegar de la trajectòria i "assumir el relat dels opressors". Aquest anunci arriba quasi dos anys després que ETA hagi renunciat a la lluita armada i hagi proposat pactar un procés de pau negociat amb l’Estat espanyol, el qual, d’altra banda, respon reiteradament que no acceptarà res més que la rendició incondicional.

Diumenge 29

Conservadors i socialdemòcrates guanyen les eleccions a Àustria

Els socialdemòcrates i els democratacristians guanyen, amb el 27,1% i el 23,8% dels vots, respectivament, les eleccions anticipades. Aquest resultat dóna a aquests dos partits un marge suficient, encara que just (51%), per a reeditar la gran coalició de govern que encapçala novament el canceller socialdemòcrata, Werner Faymann. L’ultradretà Partit de la Llibertat queda en tercer lloc (21,4%), amb quasi quatre punts més que les darreres eleccions. Els ecologistes queden en quart lloc, amb l’11,5%.

Dilluns 30

El Govern espanyol aprova els pressupostos del 2014

El Govern aprova els pressupostos generals de l’Estat per al 2014, segons els quals Catalunya rep inversions per valor de 944,42 milions d’euros, el 9,6% del total, per darrere d’Andalusia, Castella i Lleó i Galícia. La xifra d’inversió a Catalunya és un 25% inferior a la del 2013, en què va rebre 1.262,30 milions, l’11,9% del total de l’Estat espanyol. El fons de suficiència destinat a Catalunya és el 21,1% menys que el 2013. Des de la Generalitat qualifiquen aquests pressupostos de "deslleials", i des del ministeri sostenen que la minva del finançament a les comunitats autònomes i a les entitats locals és "la conseqüència de l’estricta aplicació del sistema de finançament".

El Liceu estrena la temporada amb fortes retallades

Amb quatre concerts dedicats al bicentenari de Giuseppe Verdi s’inicia la temporada 2013-14 del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. La institució afronta uns temps difícils a causa de les retallades que l’han portat a la reducció de la programació, a un ERO temporal des de l’1 de setembre que ha afectat tota la plantilla, al final del mandat del director general i a la marxa del director artístic.