Setembre 2014

Dilluns 1

Filtració de fotos íntimes de famosos

Un hacker captura fotos íntimes que un centenar de famosos, entre els quals hi ha l’actriu Jennifer Lawrence i la cantant Rihanna, s’havien fet amb dispositius mòbils i havien emmagatzemat a l’iCloud, el sistema d’emmagatzematge virtual d’Apple. Davant les reclamacions, Apple addueix que la filtració de les imatges no és un problema de seguretat de l’iCloud o dels seus dispositius, sinó que es troba en les contrasenyes i els codis de seguretat dels comptes dels usuaris, que són fàcilment desxifrables per pirates informàtics. L’FBI informa de l’inici d’investigacions per a identificar els autors del delicte.

Dimarts 2

El ministre d’Hisenda espanyol compareix al Congrés pel “cas Pujol”

El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, compareix davant la Comissió d’Hisenda i d’Afers Administratius del Congrés a propòsit del “cas Pujol”. En la intervenció, Montoro sosté que el Govern no dóna per tancat el cas malgrat la carta de confessió del 25 de juliol, i anuncia que Hisenda seguirà investigant. Denuncia també la conversió a l’independentisme de Pujol els darrers anys com una estratègia per a lucrar-se personalment. CiU i ERC retreuen al ministre que el seu Govern fa servir una mesura diferent per a afrontar el frau fiscal, en al·lusió al “cas Bárcenas” i a molts altres escàndols de corrupció que esquitxen el PP.

Dimecres 3

Acord d’alto el foc entre els presidents d’Ucraïna i Rússia

El president rus, Vladímir Putin, i l’ucraïnès, Petró Poroixenko, acorden un alto el foc permanent a la zona de Donetsk i Lugansk, després de set mesos d’enfrontaments armats entre l’exèrcit ucraïnès i els rebels prorussos. L’acord és precedit d’unes negociacions a Minsk (Bielorússia) en què prenen part el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, el Govern d’Ucraïna, els separatistes prorussos i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i que té lloc l’1 de setembre, el mateix dia que l’exèrcit ucraïnès lliura l’aeroport de Lugansk als rebels prorussos després d’un llarg setge. Malgrat algunes violacions de la treva, el dia 20 de setembre les dues parts confirmen l’alto el foc, el qual també inclou la desmilitarització de 30 km a la zona en conflicte, la prohibició de sobrevolar aquesta àrea i la retirada dels mercenaris estrangers. La supervisió d’aquests acords ha d’anar a càrrec d’observadors internacionals de l’OSCE.

75.000 firmes contra el projecte de Ferran Adrià al cap de Creus

Diverses entitats lliuren a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, unes 75.000 firmes contra l’avantprojecte de llei per a ampliar l’edifici d’El Bulli al cap de Creus per tal d’acollir-hi la Bulli Foundation. L’edifici es troba al parc natural del cap de Creus, on és prohibit construir-hi i, segons els contraris al projecte, l’estudi d’impacte ambiental està fet a mida. El dia 21, alcaldes i empresaris gironins es reuneixen a cala Montjoi, on hi ha l’edifici, en un acte de suport al projecte.

L’Estat espanyol veta la presentació d’un llibre sobre el 1714

L’ambaixada espanyola anul·la la presentació a l’Instituto Cervantes d’Utrecht de Victus, la novel·la de l’escriptor català Albert Sánchez Piñol sobre la caiguda de Barcelona el 1714 sota les forces borbòniques. Segons l’editora en neerlandès, les ordres vénen directament de la diplomàcia espanyola, que considera que es tracta d’una obra “sensible” en el context de l’actual sobiranisme català. L’autor qualifica la decisió de “censura” i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, d’autoritària i antidemocràtica. Des del Govern espanyol es treu importància a l’incident, que es justifica per incompatibilitats horàries.

Dijous 4

Comença la cimera de l’OTAN a Gal·les

Celebració de la cimera de l'OTAN a Gal·les

Durant dos dies té lloc a Newport (Gal·les) una cimera al més alt nivell de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Hi assisteixen els caps de govern dels estats membres, com ara Barack Obama, Angela Merkel i François Hollande, entre d’altres. L’objectiu és definir l’estratègia en les crisis recents que afecten l’àrea d’influència de l’Aliança. La principal d’aquestes crisis és la motivada pel suport actiu de Rússia als separatistes ucraïnesos. Responent a la crida d’auxili del president ucraïnès Petró Poroixenko just abans de la cimera, el secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, acusa directament Rússia d’atacs a Ucraïna, cosa que tensa les relacions amb Moscou, que nega tenir forces desplegades en territori ucraïnès. Els països bàltics i els antics estats satèl·lits de la Unió Soviètica insten l’Aliança a reforçar les seves fronteres a l’est, i tot i que Ucraïna també aspira a ingressar-hi, França i Alemanya s’hi neguen rotundament. Pel que fa a l’Estat Islàmic, diversos membres de l’OTAN acorden donar suport als atacs aprovats pels Estats Units contra aquesta organització terrorista a Síria i l’Iraq. Una de les resolucions més importants és la creació d’una força d’acció ràpida de diversos milers d’efectius capaç de desplegar-se en poc temps als escenaris de conflicte.

El bisbe de Girona dóna suport a la consulta del 9-N

Francesc Pardo, bisbe de Girona, reitera el suport a la consulta sobre el futur de Catalunya que ja va expressar amb motiu de l’Onze de setembre del 2013. Ho justifica perquè creu que les decisions s’han de prendre coneixent els desitjos dels ciutadans. El dia 7, en una carta oberta, el bisbe de Solsona, Francesc Novell, també dóna suport a la consulta, i defensa que el dret a decidir està per sobre de la Constitució. L’1 d’octubre el grup de base Església Plural demana públicament als bisbes catalans que donin suport explícit a la consulta, i al cap de dos dies 57 mossens i diaques signen un manifest de suport al 9-N.

Divendres 5

Inaugurat a Barcelona un laboratori dedicat a la leucèmia

Josep Carreras i el professor Ciril Rozman durant la visita d'inauguració de les instal·lacions del Campus Clínic - UB, de l'Institut Josep Carreras

Finançat per la Fundació Josep Carreras, entra oficialment en funcionament un nou laboratori per a la investigació sobre la leucèmia a l’Hospital Clínic de Barcelona. Les investigacions, en les quals treballen científics de la Facultat de Medicina de la UB i de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, cobreixen la recerca bàsica, translacional i clínica de les cèl·lules mare sobre una malaltia que continua amb uns elevats índexs de mortalitat i les causes de la qual són encara en gran part desconegudes.

Dissabte 6

Els tribunals anglesos permeten a un matrimoni traslladar el seu fill malalt perquè segueixi un tractament alternatiu

Els tribunals anglesos autoritzen els pares d’Ashya King, que pateix un tumor cerebral, traslladar el seu fill a Praga perquè segueixi un tractament alternatiu. Els pares estaven disconformes amb el tractament que rebia en un hospital de Southampton, i es van emportar el nen. Una ordre de la Interpol va permetre que fossin detinguts a Màlaga l’1 de setembre, on volien vendre una casa per pagar el tractament, i el dia següent van ser alliberats. Aquest cas reobre el debat sobre què ha de prevaler en casos com aquest, el dret a la vida del menor o la llibertat d’elecció dels pares.

Diumenge 7

Concert en commemoració del Tricentenari

La façana de la Sagrada Família és l’escenari d’un dels actes més importants del Tricentenari del 1714, el concert Veus de Catalunya, en el qual participen les tres corals més importants de Catalunya (l’Escolania de Montserrat, l’Orfeó Català i la Coral Sant Jordi), que interpreten peces destacades del repertori musical català, antigues i modernes. El dia 25, coincidint amb el Piromusical que tanca les festes de la Mercè, l’espectacle El somni d’un gegant clausura també els actes del Tricentenari.

Dilluns 8

Inundacions catastròfiques a l’Índia i al Pakistan

Les pluges monsòniques torrencials a la zona fronterera entre l’Índia i el Pakistan són de les pitjors en més de cinc dècades. S’estima que han mort més de 300 persones i que s’han enfonsat uns 4.000 habitatges. Desenes de milers de persones han hagut de refugiar-se en camps improvisats. Un terç de les víctimes mortals corresponen al Panjab pakistanès. En tots dos països s’ha mobilitzat l’exèrcit per a rescatar cadàvers i supervivents, i el Pakistan declara les pluges “desastre nacional”.

Dimarts 9

Apple presenta els iPhone 6 i el pagament per telèfon

El conseller delegat d’Apple, Tim Cook, presenta les novetats de la companyia en un acte públic. Les més destacades són els nous iPhone, l’iPhone 6 i l’iPhone 6 Plus, més prims i amb una pantalla més gran, i unes millors prestacions a la càmera. També presenta el rellotge intel·ligent Apple Watch, el primer producte nou des de l’iPad (2010), i el sistema de pagament Apple Pay per internet amb el mòbil, que ja es pot utilitzar amb Visa, American Express i Master Card. El dia 25 Apple anuncia que retira i substitueix l’última actualització del sistema operatiu iOS 8.0.1, amb el qual funcionen els aparells, perquè s’hi han detectat errors. D’altra banda, l’iPhone 6 també rep queixes dels usuaris perquè es doblega.

Dimecres 10

Ana Patricia Botín, nova presidenta del grup Santander

El mateix dia de la mort del seu pare, Emilio Botín, Ana Patricia Botín-Sanz de Sautuola O’Shea és nomenada presidenta del grup Santander. Emilio Botín va presidir l’entitat des del 1986 fins a la seva mort, i durant el seu mandat va encapçalar l’expansió que l’ha convertit en el primer banc espanyol.

Dijous 11

Tercer Onze de Setembre multitudinari

Vista aèria de la V catalana, amb vèrtex a la plaça de les Glòries de Barcelona

Prop de 1.800.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, participen a Barcelona en la que és probablement la mobilització més massiva de la història de Catalunya. Després de la gran manifestació de l’Onze de Setembre del 2012 i la Via Catalana del 2013, en aquesta ocasió els participants, vinguts de tot el territori català, formen una gran “V” amb els colors de la senyera a la Diagonal i la Gran Via, amb el vèrtex a la plaça de les Glòries. El moment culminant de la V, referida a “votar” i “victòria”, és a les 17.14 h, al·lusiva a l’any que Catalunya va ser derrotada i va perdre les seves Constitucions. Organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, el lema de la manifestació és “Ara és l’hora” i és seguida per un gran nombre de mitjans internacionals que se’n fan ressò. El mateix Onze de Setembre la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana reuneix en un acte de signe contrari uns quants milers de persones a la ciutat de Tarragona. Hi participen el Partit Popular, Ciutadans, la diputada socialista Carme Chacón a títol personal (ja que el PSC es desmarca explícitament de la convocatòria) i el partit d’extrema dreta Plataforma per Catalunya.

Divendres 12

Un informe de les Nacions Unides constata la recuperació de la capa d’ozó

L’Organització Mundial de Meteorologia i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) fan públiques les conclusions d’un informe elaborat per 300 científics sobre l’evolució de la capa d’ozó els darrers quatre anys. Segons aquest estudi, s’ha detectat un augment del nivell de la capa d’ozó que el situa als nivells de referència dels anys vuitanta. També s’afirma que, si continuen aplicant-se les prohibicions sobre els productes destructors de l’ozó, en uns quaranta anys es podria tornar als nivells considerats normals. Per contra, en un informe del dia 9 de l’Organització Meteorològica Mundial, es registra un augment rècord en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle al llarg del 2013, amb un efecte especialment evident en l’acidificació dels oceans, que pot repercutir negativament en molts organismes marins.

La Generalitat aplica la sentència que imposa un augment de les hores lectives en castellà

El Departament d’Ensenyament encara la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que imposa un 25% de castellà a les aules de cinc escoles després de la denúncia de cinc famílies. Tres de les escoles no han de canviar el seu model educatiu perquè els alumnes demandants ja no són als centres. De les altres dues, una augmenta les hores lectives d’anglès i castellà i l’altra impartirà les matemàtiques en aquesta llengua. Aquest curs 2014-15, un 15% de les escoles de Catalunya augmenten les hores lectives en castellà. A banda, resten pendents tres sentències que afecten tres escoles de Tarragona a les quals el Departament va presentar recurs.

Dissabte 13

Talls de trànsit de protesta a la C-55

Veïns de Manresa i les poblacions veïnes tallen la carretera C-55, una de les vies de més sinistralitat de la xarxa catalana. Els darrers tretze anys, en aquesta carretera hi ha hagut més d’un miler d’accidents i vuit morts. Les manifestacions, convocades des del 2011 per la plataforma No Més Morts a la C-55 i la Federació de Veïns de Manresa, reclamen la gratuïtat de la C-16 i el desdoblament de la C-55, i també actuacions d’urgència com ara la instal·lació de mitjanes.

Diumenge 14

Eleccions generals a Suècia

En les eleccions generals celebrades a Suècia, la coalició d’esquerres formada per socialdemòcrates i verds obté una majoria relativa (43,7%), clarament per davant dels conservadors del fins ara primer ministre Fredrik Reinfeldt (39,3%). Demòcrates de Suècia, el partit d’extrema dreta anti-immigració, aconsegueix un gran creixement i amb el 13% dels vots es converteix en la tercera força. Poc després de conèixer-se els resultats definitius, el líder dels socialdemòcrates, Stefan Löfven, anuncia que no pactarà amb aquest partit, i el 2 d’octubre és investit primer ministre d’un govern en minoria.

Entra en ple servei el carril VAO

Després de cinc anys d’haver-se acabat, i amb un ús molt per sota de la seva capacitat, entra en servei el carril bus-VAO, de l’autopista C-58, de manera permanent i en els dos sentits, tots els dies de l’any. Hi poden circular tots els vehicles, autocars, autobusos, turismes amb dos ocupants o més i també motocicletes. Des que va entrar en servei (29 d’octubre de 2012) la circulació en aquest tram elevat entre la Meridiana i Ripollet ha estat restringida i s’hi han fet diversos canvis per afavorir el foment del transport públic.

Dilluns 15

L’Assemblea Nacional Catalana lliura al Parlament de Catalunya 750.000 signatures per la independència de Catalunya

L’Assemblea Nacional Catalana lliura 229 caixes al Parlament Català que contenen 750.000 signatures favorables a la independència. Aquestes signatures provenen de la campanya “Signa un vot per la independència”, iniciada al gener i emparada pel dret de petició reconegut per la legislació internacional, espanyola i catalana que permet individualment adreçar-se a les institucions. El document signat autoritza els polítics catalans a declarar unilateralment la independència en cas que fos definitivament prohibida.

Dimarts 16

Tres morts a Sabadell per legionel·losi

Tres persones afectades de patologies greus moren per legionel·losi en diverses poblacions entre Ripollet i Sabadell. En total, són 23 els casos detectats, que s’haurien infectat entre el 5 i el 14 de setembre, i els dies següents continuen augmentant fins a 10 el 9 d’octubre, en què el nombre d’infectats és d’uns quaranta. En una compareixença al Parlament, el mateix 9 d’octubre, el secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, informa que, malgrat la proximitat, els casos de Ripollet i els de Sabadell i les altres poblacions corresponen a dos brots independents. Segons Mateu, el de Ripollet té com a origen un camió de la neteja, mentre que es desconeix encara el de Sabadell.

Dimecres 17

Condemnat el consell d’administració de Spanair

Un jutjat mercantil de Barcelona condemna el consell d’administració de la desapareguda aerolínia Spanair a una multa de 10,8 milions d’euros per no presentar concurs de creditors a temps. La Generalitat, que participava en la companyia a través d’una empresa pública, anuncia un recurs a la sentència basada en el fet que al desembre del 2011 hi havia en curs negociacions per tancar un acord amb Qatar Airways. Entre els condemnats, que han de pagar solidàriament la suma, hi ha l’expresident de la companyia, Ferran Soriano, i diverses empreses públiques com Fira de Barcelona o Catalana d’Iniciatives. Només en resulta exculpat Joan Gaspart, president de Turisme de Barcelona.

Dijous 18

Se celebra el referèndum d’independència d’Escòcia

Anunci dels resultats del referèndum sobre la independència d'Escòcia, el 19 de setembre a Ingliston

Amb una participació excepcional (85% del cens) se celebra el referèndum sobre la independència d’Escòcia proposat pel primer ministre escocès, Alex Salmond, i pactat amb el Govern britànic. El resultat és clarament favorable a continuar formant part del Regne Unit: el “no” s’ha imposat amb el 55,3% al “sí” (44,7%). L’endemà de la derrota, Salmond anuncia la dimissió com a líder del Partit Nacional Escocès i també com a primer ministre d’Escòcia, al novembre. De les dues ciutats més importants, a la capital, Edimburg, s’imposa el “no”, mentre que a Glasgow guanya el “sí”.

Protestes dels veïns de la Sagrada Família contra els excessos del turisme

Uns dos-cents veïns del barri de la Sagrada Família es manifesten contra l’afluència massiva de turistes que els dificulta en molts moments la vida diària. L’Ajuntament reconeix el problema, que afecta 13 de les illes de cases al voltant del Temple de la Sagrada Família de les 50 existents, i estudia diverses propostes urbanístiques per a solucionar-lo. Són les protestes més importants contra el turisme a la ciutat després de les de la Barceloneta, que van tenir lloc a l’agost.

Divendres 19

Aprovada la Llei de consultes pel Parlament de Catalunya

El 78,5% dels diputats del Parlament de Catalunya vota a a favor de l’aprovació de la Llei de consultes no referendàries que, entre d’altres, permet convocar la consulta del 9 de novembre sobre el futur de Catalunya. L’aprovació ha anat precedida del debat de política general. Hi voten a favor CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA, la CUP i el diputat no adscrit Joan Ignasi Elena, que en total sumen 106 diputats. Només s’hi oposen el PP i Ciutadans (28). Un diputat absent no ha votat.

La cadena Miró, en mans d’un fons d’inversió suís

La cadena d’electrodomèstics Miró, una de les més importants de Catalunya, fundada el 1971 a Martorell, és adjudicada en subhasta a Springwater Capital, un fons d’inversió suís, per tres milions d’euros. Miró estava en suspensió de pagaments des del maig del 2011. El nou propietari afirma que mantindrà les 67 botigues i 476 llocs de treball, però presentarà un expedient de regulació d’ocupació per a uns 90 treballadors.

Dissabte 20

Un home evita els controls de seguretat i s’introdueix a la Casa Blanca

Un excombatent de l’Iraq proveït d’un ganivet i de munició aconsegueix entrar a la Casa Blanca, i no és detingut fins després de passar per diverses dependències del Govern. Un dia abans, un altre intrús va escalar una de les tanques i també va poder entrar dins dels despatxos. Com a resultat d’aquests errors de seguretat, l’1 d’octubre dimiteix la cap dels serveis secrets dels Estats Units, Julia Pierson.

Diumenge 21

Trobat mort un empresari que va denunciar la corrupció a Mallorca

Javier Pierotti, l’empresari que va iniciar una campanya contra la corrupció urbanística a Punta Ballena, a la zona turística de Magaluf del municipi de Calvià (Mallorca), és trobat mort en un camí rural. En la seva campanya, Pierotti va acusar de corrupte l’alcalde de Calvià, el qual el va denunciar. L’empresari va deixar una carta on expressava la intenció de suïcidar-se i, aparentment, patia una malaltia greu.

Dilluns 22

La vaga d’Air France aconsegueix suspendre el 60% dels vols

La vaga que el sindicat de pilots francesos va iniciar el dia 15 de setembre arriba a la seva màxima intensitat amb la suspensió del 60% dels vols. El motiu de la vaga són els plans del Govern francès d’expandir la filial de baix cost d’Air France, Transavia, per a aturar les fortes pèrdues de la companyia, participada en un 16% per l’Estat. El dia 28 de setembre s’acaba la vaga i s’inicien negociacions amb el sindicat de pilots.

Un home apunyala cinc persones a Lleida

Cinc vianants de la ciutat de Lleida són apunyalats per un jove, que al cap de dos dies es identificat i detingut per la policia. Acusat de temptativa d’homicidi, racisme i xenofòbia, l’autor dels apunyalaments és un estudiant de medicina i està pendent d’un judici a Logronyo, on el 2013 va atacar amb arma blanca un home colombià. L’acusat, a qui s’ha incautat material d’ideologia nazi i que s’autoinculpa després de la detenció, justifica les agressions per “un brot psicòtic”.

Dimarts 23

Entren en circulació els nous bitllets de 10 euros

El Banc Central Europeu posa en circulació els nous bitllets de 10 euros, que coexistiran amb els antics fins que se n’acabin els estocs. El nou bitllet és molt similar a l’anterior, però molt més difícil de falsificar, motiu pel qual se’n va promoure la substitució.

La justícia anul·la el TIL a les Illes Balears

El Tribunal Superior de les Illes Balears declara nul el decret del Govern del president balear, Josep Ramon Bauzà, que regula el Tractament Integrat de Llengües (TIL) als centres docents no universitaris de l’arxipèlag. El Tribunal accepta així els recursos presentats pels sindicats i sentencia que el decret viola la llei balear de bona administració i de bon govern, constitueix un greuge a la immersió lingüística en català a les Balears i vulnera el dret dels docents a projectes educatius propis. No obstant això, Bauzà anuncia que recorrerà les tres sentències en contra i que el Govern continuarà aplicant el TIL. El dia 26 cessa la polèmica consellera d’Ensenyament de les Balears, Joana Maria Camps, i és substituïda per l’anterior consellera d’Administracions Públiques, Núria Riera, que conserva el càrrec de portaveu del Govern.

Joan Ignasi Elena abandona l’escó al Parlament

El diputat crític del PSC i líder del col·lectiu Avancem abandona el seu escó al Parlament de Catalunya. Les discrepàncies d’Elena es van manifestar clarament el 28 de juny, quan Avancem va escenificar a Sant Feliu de Codines la ruptura amb el partit. Elena va deixar el grup socialista al Parlament català el 9 de juliol i s’hi va mantenir com a no adscrit. És substituït per Sergi Vilamala, amb el qual el PSC recupera els vint diputats.

Cimera sobre el canvi climàtic

Marxa pels carrers de Nova York abans de la cimera sobre el canvi climàtic encapçalada, entre d'altres, per Jane Goodall, missatgera de la Pau de l'ONU; Al Gore, exvicepresident dels EUA; Bill de Blasio, alcalde de Nova York; Ban Ki-moon, secretari general de l'ONU; i Ségolène Royal, ministra de Medi Ambient de França (d'esquerra a dreta)

Amb algunes absències destacades, com les de l’Índia i Austràlia, té lloc a Nova York una nova cimera sobre el canvi climàtic sota els auspicis de les Nacions Unides. Entre les fites més importants de la cimera hi ha la signatura d’una declaració per part de més de 150 estats que es comprometen a frenar les emissions procedents de la desforestació, tot i que el Brasil refusa prendre-hi part. Els dies abans de la cimera s’organitzen manifestacions en 156 països del món per a exigir mesures efectives. El dia 21 a Nova York hi ha la marxa més multitudinària, amb uns 300.000 manifestants, en la qual participen personalitats com la ministra francesa d’Ecologia, Ségolène Royal, i el mateix secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon. La cimera és precedida de l’anunci d’algunes grans corporacions, com la Fundació Rockefeller, de la seva voluntat de reduir les inversions en combustibles fòssils per a focalitzar-les en les energies renovables.

Dimecres 23

Barack Obama aconsegueix suport contra l’Estat Islàmic

En una cimera celebrada a Washington, el president dels Estats Units aconsegueix un acord amb els líders de l’Aràbia Saudita, Bahrain, Qatar, els Emirats Àrabs Units i Jordània per a actuar conjuntament contra l’Estat Islàmic. L’acord amb aquests cinc estats àrabs té lloc dos dies després del primer atac aeri dels Estats Units contra les posicions de l’Estat Islàmic a Síria, en el qual s’han destruït arsenals i centres d’entrenament dels terroristes. En aquest primer atac hi participen els estats àrabs esmentats.

Dimiteix el ministre de Justícia espanyol

L’endemà que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, anunciï la retirada de la reforma de la Llei de l’avortament, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, anuncia la seva dimissió. La reforma de la llei va ser un dels projectes més personals del ministre, però el gran nombre de crítiques que va aixecar l’avantprojecte de Llei orgànica de protecció del concebut i els drets de l’embarassada (fins i tot dins del mateix PP) obliguen Rajoy a retirar la reforma. Ruiz-Gallardón anuncia, també, que posa fi a la seva carrera política. El 29 de setembre pren possessió del càrrec el nou ministre de Justícia, Rafael Catalá.

Dijous 25

Hamàs i Al-Fatah acorden un govern d’unitat

Seguint els termes de l’alto el foc pel qual el 26 d’agost se suspenien les hostilitats entre Israel i Hamàs, l’Autoritat Nacional Palestina pren el control de la franja de Gaza. El president de l’ANP, Mahmud Abbàs, nomena un executiu d’unitat. Un dels temes més delicats és el del control dels passos fronterers, en el qual és previst que l’ONU també participi.

Dimissió del president de RTVE

Leopoldo González-Echenique, president de l’ens de comunicació públic Radiotelevisión Española, presenta la dimissió. El motiu és la situació financera de la corporació, xifrada en més de 700 milions d’euros de deute i uns 100 milions de dèficit, després que el Ministeri d’Hisenda li denegués una aportació extraordinària de 130 milions. El successor, aprovat pel Congrés dels Diputats el dia 7 d’octubre, és l’expresident de Telemadrid, José Antonio Sánchez. El seu nomenament provoca protestes de l’oposició, ja que va ser l’artífex de l’ERO de Telemadrid, en el qual va acomiadar tres quartes parts de la plantilla.

Divendres 26

Jordi Pujol compareix al Parlament de Catalunya

Responent al requeriment dels diputats, l’expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley compareix al Parlament per donar explicacions sobre la confessió pública escrita del 25 de juliol, en la qual reconeixia haver defraudat a Hisenda una important herència. Les explicacions de l’expresident, que qualifica d’error el seu comportament, no satisfan els diputats de cap grup (llevat dels de CiU), que les consideren insuficients. En la segona part de la seva intervenció, l’expresident acusa els diputats de difamar-lo i tergiversar l’afer per relacionar-lo amb la seva acció de govern. El dia 1 d’octubre, el Parlament aprova per unanimitat una comissió per a investigar el “cas Pujol”, i el dia 8, amb els vots d’ERC i CiU, la CUP ocupa la presidència de la comissió. En el debat s’esmenten els negocis dels fills de l’expresident, especialment els del primogènit Jordi Pujol Ferrusola, que el dia 15 va declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz sobre el presumpte cobrament de comissions per adjudicacions d’obra pública.

Dissabte 27

El president Artur Mas signa el decret de convocatòria del 9-N

En un breu acte de màxima solemnitat al Palau de la Generalitat, el president Artur Mas signa el decret pel qual convoca els catalans a votar el dia 9 de novembre sobre el futur polític de Catalunya. Hi assisteixen totes les forces del Pacte Nacional pel Dret a Decidir llevat d’Iniciativa per Catalunya-Verds, que, tot i no ser-hi representada, manifesta que s’hi adhereix. El president, en una breu al·locució en anglès, també s’adreça als líders europeus reafirmant el dret a decidir dels catalans i el seu fonament democràtic.

El volcà Ontake entra en erupció

Almenys 36 persones moren per l’erupció del volcà Ontake, a la prefectura de Nagano (Japó), quan a la muntanya hi havia centenars d’excursionistes. L’endemà, els treballs de rescat s’han de suspendre per una nova erupció. El dia 7 d’octubre el nombre de morts trobats en les operacions de rescat s’eleva a 54. El volcà Ontake, de 3.063 m, és el segon més gran del Japó després del Fuji, feia set anys que estava inactiu i trenta-cinc que va tenir una gran erupció.

Diumenge 28

El Front National obté dos senadors per primera vegada

Per primer cop en la història de França, dos candidats de l’ultradretà Front National (FN) obtenen escó al Senat. És el resultat de les eleccions parcials per a renovar la meitat dels escons de la cambra alta, elegits a partir de les assemblees regionals. Marine Le Pen, en contínua trajectòria ascendent iniciada amb les eleccions europees, quan l’FN va ser la formació més votada de França, qualifica el resultat d’èxit.

Dilluns 29

El nou president afganès pren possessió del càrrec

Aixraf Gani és nomenat president de l’Afganistan després de sis mesos de bloqueig per les disputes i les acusacions de frau electoral llançades per Abdul·là Abdul·là, el candidat que s’enfrontava a Gani en la segona volta. El dia 21, després d’una mediació liderada pel secretari d’estat nord-americà, John Kerry, ambdós polítics s’avenen a compartir el poder, amb Abdul·là en el càrrec de cap de l’executiu i atribucions similars a les d’un primer ministre. El dia 30 el nou Govern signa un acord amb els Estats Units pel qual les tropes nord-americanes romandran a l’Afganistan més enllà del 2014, modificant el calendari de retirada fins ara vigent.

El Tribunal Constitucional suspèn la convocatòria del 9-N i la Llei de consultes

Reunit per primera vegada de manera extraordinària, el Tribunal Constitucional (TC) suspèn per unanimitat el decret de convocatòria de la consulta del 9 de novembre i la llei que l’empara, només tres dies després que el president Mas signés el decret de convocatòria. Prèviament, el Consell d’Estat, l’organisme consultiu de l’Estat espanyol, emet dos dictàmens també aprovats per unanimitat, pels quals admet els dos recursos presentats pel Partit Popular. La llei i el decret resten automàticament suspesos de manera cautelar durant cinc mesos, al llarg dels quals ha de dictar sentència. Mentrestant, el Govern espanyol també demana la suspensió dels preparatius i de “qualsevol actuació vinculada a la consulta” del 9-N. Davant la suspensió, el president Mas fa notar la celeritat inèdita del TC a actuar i recorda que el Parlament va intentar sense èxit recusar el president del Tribunal per la seva militància al PP i per declaracions sobre els catalans que posaven en dubte la seva imparcialitat. La Generalitat també demana al TC que expliciti els fonaments jurídics en què es basa la suspensió de la consulta.

L’ONU fa públic l’informe sobre la memòria històrica a Espanya

En el segon i definitiu informe sobre la memòria històrica a l’Estat espanyol, l’ONU és especialment crítica amb la llei d’amnistia del 1977, i reclama que sigui retirada perquè incompleix compromisos internacionals en matèria de drets humans signats per Espanya. Critica també el Valle de los Caídos perquè no fa públic enlloc que el monument va ser construït per presoners republicans en règim de treballs forçats, i que les restes dels més de 30.000 presoners que hi ha no puguin ser exhumades i enterrades dignament, com reclamen els familiars. L’informe també denuncia els monuments i les plaques commemoratives franquistes que encara queden a molts llocs de l’Estat.

Dimarts 30

Microsoft presenta el nou Windows

Microsoft presenta el nou sistema operatiu per a tots els seus dispositius, Windows 10, saltant-se un número de la versió anterior. Després de les crítiques que el Windows 8 va rebre per l’absència de la icona del menú d’inici, el Windows 10 el recupera en la seva forma clàssica. Una altra novetat són les aplicacions de la botiga de Windows, que es poden manipular com els programes d’escriptori. La versió completa és prevista per al 2015.

Panasonic compra el 49% de Ficosa

La companyia catalana de components d’automòbil Ficosa signa un acord amb la companyia japonesa Panasonic pel qual aquesta adquireix el 49% de les accions. L’acord comporta, a més, la col·laboració per al desenvolupament de miralls electrònics. Tot i que no es fa públic l’import final, el marge de les negociacions oscil·la entre els 144 i els 216 milions d’euros. L’acord representa una important injecció de diners per a Ficosa, que passa per una situació difícil.