Dimarts 1
Manifest de Foment sobre les eleccions del 27-S
La patronal catalana Foment del Treball es posiciona públicament sobre les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre amb un manifest. En aquest document nega el caràcter plebiscitari amb què certes forces polítiques les presenten i manifesta la preocupació pel secessionisme que hi està vinculat, perquè genera inestabilitat i incertesa i, en cas que reïxi, posa en qüestió la pertinença de Catalunya a la UE i a la zona euro. D’altra banda, insta la Generalitat i l’independentisme a respectar la legalitat i solucionar el conflicte per mitjà del diàleg amb l’Estat per tal d’evitar la ruptura.
Dimecres 2
Hongria bloqueja el trànsit de refugiats cap a Àustria i Alemanya
Les autoritats hongareses activen un gran desplegament policial que impedeix que uns 2.000 refugiats del Pròxim Orient agafin trens cap a Àustria i Alemanya des de l’estació central de Keleti (Budapest). La situació empitjora a mesura que van arribant més refugiats i es produeixen enfrontaments amb la policia. Finalment, l’endemà es permet l’accés als trens, tot i que la massificació de l’estació provoca escenes de caos. El dia 15, Hongria barra el pas als refugiats amb filats a la frontera amb Sèrbia, cosa que les Nacions Unides qualifiquen d’inacceptable junt amb altres mesures especialment dures del Govern de Viktor Orbán. Com a resultat d’haver tancat la frontera hongaresa, més de 6.000 persones arriben a Croàcia des de Sèrbia a fi de passar a Àustria a través d’Eslovènia, moltes de les quals ho fan a peu. Per la seva banda, Bulgària inicia el desplegament de l’exèrcit a la frontera amb Turquia per a impedir noves onades de refugiats.
Dijous 3
Dimiteix el president de Guatemala, acusat de corrupció
El president de Guatemala, Otto Pérez Molina, dimiteix el càrrec al cap d’unes quantes hores que un jutge dicti una ordre d’arrest contra ell. Pérez Molina és acusat de dirigir una xarxa de suborns duaners amb els quals s’haurien defraudat milions de dòlars. Els primers indicis de corrupció, els quals van provocar grans manifestacions, van aparèixer a mitjan 2014. El 6 d’octubre, el còmic Jimmy Morales, del Frente de Convergencia Nacional, guanya les eleccions en la segona volta.
Acte d’una trentena d’organitzacions empresarials en suport del procés polític català
La CECOT i la fundació FemCAT renoven el Manifest del Far en un acte a la Pedrera
© Cecot
Tretze cambres de comerç i disset patronals i entitats empresarials, entre les quals es troben la patronal CECOT i la fundació FemCAT, renoven en un acte a la Pedrera (Barcelona) el compromís del Manifest del Far, que es va presentar el 2014 en suport de la consulta del 9-N. En aquesta ocasió, els signants es refereixen a les eleccions del 27-S i demanen respecte a la normalitat democràtica del dret a decidir i es comprometen a adaptar-se i a acceptar la decisió que es prengui el 27-S. Posteriorment, el 16 de setembre, el Cercle d’Economia, que aposta per l’anomenada tercera via, admet la celebració d’una consulta acordada amb l’Estat si els resultats del 27 de setembre donen majoria als partits que defensen la independència.
S’aprova el nou Pla Hidrològic de l’Ebre
El Consell de l’Aigua de l’Ebre de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) aprova el nou Pla Hidrològic de l’Ebre per 66 vots a favor, 19 en contra i 2 abstencions. Tot i el resultat, en aquesta votació els representants dels governs de Navarra i Euskadi s’han sumat per primer cop a la negativa dels representants de Catalunya i el País Valencià. Una vegada més, la Plataforma en Defensa de l’Ebre recorda a la CHE que el pla incompleix les directives europees sobre els cabals i els regadius. Aquest nou pla té una vigència prevista de sis anys (fins el 2021).
Divendres 4
Declaracions del primer ministre britànic sobre una hipotètica Catalunya independent
En una visita a l’Estat espanyol, el primer ministre britànic, David Cameron, compareix amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i demana al sobiranisme català que respecti la legalitat. A més, assegura que, en cas d’independència, Catalunya hauria de demanar el reingrés a la Unió Europea i repeteix que Escòcia, amb la qual va pactar un referèndum, i Catalunya són dos casos diferents. L’1 de setembre, en una altra compareixença amb Rajoy, la cancellera alemanya, Angela Merkel, va defensar també la integritat territorial i la legalitat dels estats de la Unió Europea. En la visita, els dos caps de govern també tracten d’altres temes, com són la crisi dels refugiats i la reforma de la zona euro.
Dissabte 5
Beatificació de tres monges assassinades a Girona durant la Guerra Civil
La catedral de Girona acull la beatificació de tres monges de la congregació de Sant Josep assassinades al juliol del 1936. A la cerimònia, hi assisteixen, a més de religioses de tot el món, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el conseller Santi Vila, a més de l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont. Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, n’oficia la cerimònia.
Diumenge 6
Toni Bou, campió mundial de trial a l’aire lliure per novè cop consecutiu
El motociclista Toni Bou guanya les proves del Gran Premi de Portugal i d’aquesta manera es proclama campió del món de trial a l’aire lliure per novena vegada consecutiva. Bou aconsegueix el títol que ha disputat amb el també català Adam Raga.
Dilluns 7
Protesta dels ramaders a Brussel·les
Prop de 5.000 ramaders de diversos estats membres de la Unió Europea (UE) bloquegen el centre de Brussel·les amb més d’un miler de tractors. La protesta es convoca a causa dels baixos preus de la llet i la carn que imposen els distribuïdors, especialment les grans superfícies. Aquesta situació s’agreuja per l’embargament de Rússia a les importacions de productes agrícoles pel conflicte d’Ucraïna. El mateix dia, en una reunió d’urgència, els ministres d’Agricultura de la UE acorden ajuts al sector per valor de 500 milions d’euros. Les protestes es van començar a estendre sobretot a partir del mes de juliol a França, en especial a la Bretanya, però també en zones com Lió, on es van tallar carreteres i autopistes.
Detenció a Figueres d’una dona que captava gihadistes
La Policia Nacional deté una dona a Figueres (Alt Empordà) que presumptament adoctrinava i captava persones per després enviar-les a zones de combat controlades per l’Estat Islàmic.
Barcelona no s’adhereix a l’AMI
L’Ajuntament de Barcelona celebra un ple extraordinari a fi de votar l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). El vot favorable és majoritari (17 vots a favor de CiU, ERC i la CUP i 12 en contra de Ciutadans, el PSC i el PP), però a causa de l’abstenció de Barcelona en Comú (11 vots) no és suficient per a formalitzar l’ingrés a l’organització, ja que el reglament exigeix majoria absoluta.
Dimarts 8
Volkswagen anuncia un augment de les inversions a la planta deMartorell
Durant una visita del president espanyol, Mariano Rajoy, a la planta de SEAT de Martorell els directius de Volkswagen anuncien una inversió de 3.300 milions d’euros del total de 4.200 que la multinacional alemanya té previst per als centres de producció de l’Estat espanyol els propers dos anys. A l’acte, no hi assisteixen representants del Govern català com a protesta, ja que la delegació del Govern no els ha convidat, tot i que la direcció de l’empresa sí que ho ha fet.
Dimecres 9
Una delegació de la Generalitat explica al Congrés dels Estats Units el procés d’independència de Catalunya
La comissió del Congrés nord-americà per als Afers Estrangers es reuneix amb una delegació del Govern català presidida pel secretari d’Afers Estrangers, Roger Albinyana, per explicar el procés de la independència i les eleccions del 27 de setembre. Tres congressistes s’han mostrat obertament favorables al dret de decidir dels catalans. El 17 de setembre, el Parlament suec obre un debat sobre el procés d’independència català i es converteix en la setena cambra legislativa que s’interessa per la qüestió catalana.
El Senat aprova definitivament la reforma de la Llei de l’avortament
Amb 145 vots a favor, 89 en contra i 5 abstencions s’aprova al Senat espanyol la reforma de la Llei de l’avortament impulsada pel Partit Popular (PP) que impedeix que les noies de menys de 18 anys avortin sense consentiment dels pares o els tutors legals. Entre els vots en contra n’hi ha alguns de senadors del PP. La llei va ser aprovada pel Congrés el 17 de juliol, i es basa en el projecte elaborat després de la dimissió del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, al setembre del 2014, el qual havia impulsat un projecte de llei molt més restrictiu.
Dijous 10
Crisi de govern a Irlanda del Nord
Peter Robinson, primer ministre d’Irlanda del Nord, cessa en les seves funcions junt amb els ministres del seu partit, el Democratic Unionist Party. Robinson pren aquesta mesura arran de l’assassinat de l’exmembre de l’IRA Kevin McGuigan el 12 d’agost, presumptament per membres d’una branca dissident de l’organització. Segons Robinson, aquest assassinat demostra que l’IRA encara és actiu, i acusa els partits republicans, el Sinn Féin i el Partit Socialdemòcrata de no haver fet prou perquè aquesta organització desaparegués.
Protestes a les Terres de l’Ebre per la sinistralitat a la N-340
Els alcaldes de diversos municipis de les Terres de l’Ebre acorden impulsar mobilitzacions després de la mort de 4 persones en una setmana, i de 13 des que va començar l’any, en el tram entre l’Hospitalet de l’Infant i Alcanar de la N-340. Els alcaldes i els veïns exigeixen la gratuïtat de l’AP7 com a mínim per als camions i la construcció de la projectada autovia A-7. Després de mobilitzacions en les quals hi ha talls de carretera, el dia 18 els alcaldes ebrencs i de l’anomenat "Pacte de Berà" (signat el 5 de març) de municipis del Tarragonès afectats també per la sinistralitat de la N-340 acorden amb el conseller de l’Interior, Jordi Jané, exigir que Foment en desviï els camions.
Divendres 11
Celebració de l’Onze de Setembre amb la Via Lliure
Punter gegant, transportat per atletes, que recorre l’espai central de l’avinguda Meridiana de Barcelona, ocupada per més d’1,4 milions de manifestants per celebrar l’Onze de Setembre
© Assemblea.cat / Txema Gerardo
Se celebra l’Onze de Setembre amb la manifestació gegant de la Via Lliure, al llarg de 5,2 km de l’avinguda Meridiana de Barcelona, des de Can Dragó (Nou Barris) fins a les proximitats del Parlament de Catalunya, al parc de la Ciutadella. El moment culminant és a les 17.14 h (que al·ludeix al 1714, data de la pèrdua de les llibertats de Catalunya), moment en què un punter gegant transportat per atletes comença el recorregut d’un extrem a l’altre de l’avinguda per l’espai central de la manifestació. Convocada i organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, és la quarta de les grans manifestacions des del 2012 de l’anomenat "procés sobiranista de Catalunya", que reivindica la independència de Catalunya per mitjans democràtics. Aplega un nombre similar de participants (1,4 milions segons la Guàrdia Urbana; 550.000 segons la delegació del Govern espanyol) arribats de tot el país, i també té un considerable seguiment dels mitjans internacionals. La coincidència amb l’inici de la campanya electoral a les eleccions del 27 de setembre dóna peu que els partits no sobiranistes el qualifiquin d’acte electoral encobert, tot i no ser organitzada pels partits o forces sobiranistes que s’hi presenten. El PP, el PSC i Ciutadans aconsegueixen que la Junta Electoral obligui Televisió de Catalunya a compensar-los amb espais d’emissió per haver emès l’acte en directe.
Dissabte 12
Dimissió del Govern egipci
El president egipci, Abd al-Fatà al-Sissí, accepta la dimissió del Govern presidit pel primer ministre Ibrahim Mahlab. Tot i que oficialment no se’n dóna cap motiu, les dimissions es produeixen poc després de l’arrest del ministre d’Agricultura (7 de setembre), acusat d’haver acceptat suborns, que també haurien afectat altres càrrecs del Govern. El 19 de setembre, pren possessió el nou govern presidit per l’exministre del Petroli Xarif Ismaïl, en el qual s’inclouen dos antics ministres de l’expresident Hosni Mubàrak.
Els laboristes britànics elegeixen un nou líder
Jeremy Corbyn és el nou líder del Partit Laborista de la Gran Bretanya, escollit en les eleccions primàries celebrades a la convenció del partit que té lloc a Londres. Corbyn s’imposa clarament a la resta dels seus rivals en rebre gairebé el 60% dels vots, i succeeix Ed Miliband, que va dimitir després dels mals resultats dels laboristes en les eleccions del 7 de maig. L’elecció de Corbyn, de l’ala esquerra del partit, representa un trencament amb les polítiques de l’anomenada "tercera via" iniciada per Tony Blair el 1997.
Diumenge 13
Acaba la Setmana del Llibre en Català
Acaba la 33a edició de la Setmana del Llibre en Català, que s’ha celebrat del 3 al 13 de setembre a la plaça de la Catedral de Barcelona. Segons el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Albert Pèlach, tant l’afluència de públic com el volum de vendes han satisfet les expectatives, que han superat amb escreix les de l’any anterior. A més, ha augmentat tant el nombre d’expositors (21% més) com el d’activitats (50 més).
Dilluns 14
El TC suspèn més lleis catalanes
El Tribunal Constitucional (TC) suspèn cautelarment la llei de l’Agència Tributària de Catalunya després d’haver admès el recurs presentat pel Govern espanyol, en el qual es considera que es vulnera el dret de la igualtat de la funció pública, perquè la llei catalana preveu que s’integrin els funcionaris de l’Estat i de la Generalitat. La suspensió és per cinc mesos, fins a la resolució del recurs. El TC suspèn, també temporalment, la llei catalana que grava els operadors de continguts audiovisuals i d’internet.
Bellaterra vota la segregació de Cerdanyola
Entre els dies 10 i 15 de setembre té lloc a Bellaterra (Vallès Occidental) una consulta sobre la independència d’aquest nucli de Cerdanyola del Vallès, municipi dins del qual és inclòs. La consulta, celebrada d’acord amb la llei de consultes populars no referendàries, té una participació del 54%, i els resultats mostren una victòria incontestable de la segregació: 1.115 vots del sí i 49 del no. El 2009 Bellaterra va accedir a l’estatut d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD).
Dimarts 15
La Generalitat indemnitza Ester Quintana
El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya indemnitza amb 261.000 euros Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per l’impacte d’una pilota de goma en la manifestació de la vaga del 14 de novembre de 2012 a Barcelona. La indemnització és fruit de l’acord entre el Govern català i Quintana, pel qual aquesta retira la demanda civil. La demanda penal sobre els dos mossos acusats, però, continua, i l’acord no implica l’assumpció de culpabilitat. D’altra banda, el 30 de setembre, el jutge imposa una fiança de 200.000 euros a la Generalitat i a la companyia Zurich pel cas del jove italià que va perdre un ull per una pilota de goma el 2010.
Dimecres 16
Trobada de Felip VI i Barack Obama
En la seva primera visita als Estats Units com a rei d’Espanya, Felip VI és rebut pel president dels Estats Units, Barack Obama, a la Casa Blanca. Obama destaca la "gran amistat" entre els Estats Units i Espanya i afegeix que "en matèria de política exterior estem profundament compromesos a mantenir una relació amb una Espanya forta i unificada".
Dijous 17
Intent de cop d’estat a Burkina Faso
La guàrdia presidencial de Burkina Faso pren el poder després d’enfrontaments armats que deixen una desena de morts a la capital, Ouagadougou. No obstant això, les pressions internacionals, especialment de França i de l’exèrcit, que es manté fidel al president Michel Kafando, acaben desarticulant el cop.
Divendres 18
El Parlament del Japó aprova la nova llei de defensa
Amb els vots a favor de la cambra alta, el Japó aprova definitivament la controvertida Llei d’autodefensa col·lectiva, impulsada pel primer ministre Shinzō Abe. Amb aquesta llei, que la cambra baixa ja va aprovar el 16 de juliol, s’eliminen les limitacions militars imposades al Japó després de la Segona Guerra Mundial, que tan sols permetien respondre en cas d’atac directe. Amb la nova llei, el Japó podrà emprendre ofensives quan la seva seguretat resulti amenaçada, també en cas d’atac a un aliat. Tot i que la llei ha estat aprovada per prop dels dos terços de la cambra, la iniciativa ha estat rebuda amb un ampli rebuig popular, que podria ser majoritari.
Declaració institucional de la gran banca contra la independència de Catalunya
L’Associació de la Banca Espanyola (AEB) i la Confederació Espanyola de les Caixes d’Estalvis (CECA) fan pública una declaració institucional en la qual avisen que, en cas que Catalunya s’independitzi, les entitats que en formen part abandonaran el nou estat. Entre els principals socis de l’AEB i la CECA hi ha CaixaBank, el Banco Santander, el BBVA, Bankia, el Banc Sabadell i el Banco Popular. El dia 22, en resposta a una pregunta del Col·legi de Metges de Barcelona sobre aquesta qüestió, el BBVA (que gestiona els serveis financers d’aquesta entitat) afirma que no marxarà de Catalunya sigui quin sigui el seu futur polític.
Dissabte 19
El papa Francesc visita Cuba i els Estats Units
El papa Francesc arriba a l’Havana, en la primera etapa del viatge que el porta a Cuba i als Estats Units. A l’Havana, on és rebut amb un gran fervor pel seu paper clau en el desgel de les relacions amb els Estats Units, es reuneix amb l’expresident Fidel Castro i l’endemà presideix una missa multitudinària a la plaça de la Revolució. El dia 22, el papa arriba als Estats Units en la quarta visita d’un pontífex després de les de Pau VI, Joan Pau II i Benet XVI. El viatge, de sis dies de durada, té com a moments culminants la trobada del dia 23 amb el president Obama a Washington DC, on també canonitza el sacerdot mallorquí Juníper Serra, i el discurs del dia 25 a l’Assemblea General de les Nacions Unides per a intensificar la lluita contra el canvi climàtic i l’eradicació de la pobresa i les desigualtats socials.
Diumenge 20
Syriza guanya les eleccions a Grècia
El partit d’esquerra del primer ministre grec, Alexis Tsipras, guanya les eleccions legislatives i es queda a tan sols 5 escons de la majoria absoluta (300). Això li permet continuar la coalició amb el seu anterior soci, els Grecs Independents. El 14 d’agost, després d’aprovar la proposta de rescat amb l’ajut de la dreta i l’oposició de part dels diputats del seu partit, Tsipras va dimitir i va convocar les eleccions per a confirmar la seva legitimitat i aplicar el seu programa de govern, que inclou la continuació de l’austeritat i les retallades.
Jornada castellera de Santa Tecla
La Colla Vella dels Xiquets de Valls corona el tres de deu amb folre i manilles a Tarragona
© Colla Vella dels Xiquets de Valls
Se celebra a Tarragona la jornada castellera de Santa Tecla, en la qual aquest any s’aixequen dotze construccions de gamma extra. El castell més important és el tres de deu amb folre i manilles, que es corona per primera vegada en aquesta plaça dues vegades, a càrrec dels Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. La Colla Vella, a més, descarrega un quatre de nou net. Els Xiquets de Tarragona descarreguen un cinc de nou amb folre per primera vegada.
Dilluns 21
Apple confirma el ciberatac més greu al seu web
La companyia informàtica Apple confirma un ciberatac a la seva botiga virtual. El software maliciós, anomenat XcodeGhost, afecta una quarantena d’aplicacions per a mòbils iPhone i tauletes iPad, que han estat retirades i que podrien haver estat descarregades per centenars de milions de persones.
Dimarts 22
La Unió Europea aprova el pla sobre quotes d’immigrants
Els ministres de l’Interior dels estats membres de la Unió Europea (UE) aproven el pla de repartiment d’immigrants. D’acord amb aquest pla, els aproximadament 120.000 immigrants que es troben actualment bloquejats a Itàlia, Grècia i Hongria seran transferits als diversos estats membres en funció de la població, de l’economia i del nombre de sol·licituds d’asil. Així, els països que n’haurien de rebre més són Alemanya (40.000), França (31.000) i l’Estat espanyol (18.000). Es prioritza el trasllat de sirians, iraquians i eritreus i es preveuen multes per als estats que n’incompleixin les directives. Romania, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria hi voten en contra i la Gran Bretanya decideix no sumar-s’hi i impulsar el seu propi pla. L’ONU considera el pla de la UE insuficient, ja que estima en uns 480.000 el nombre d’immigrants arribats tan sols per mar el 2015 que, a més, continua augmentant.
Detinguda la cúpula d’ETA
La policia francesa deté a Sant Joan de Peu de Port, en una operació conjunta amb la Guàrdia Civil, David Pla i Iratxe Sorzábal, els dos membres d’ETA que encara restaven en actiu després del cessament de la violència anunciada per la banda a l’octubre del 2011.
Dimecres 23
El papa Francesc canonitza fra Juníper Serra
En el seu viatge als Estats Units, el papa Francesc canonitza el sacerdot mallorquí fra Juníper (o Ginebró) Serra (Petra, Mallorca, 1713 Carmelo, actualment Monterey, Califòrnia, 1784), considerat el pare fundador de la Califòrnia actual i capdavanter de l’evangelització del continent americà. La canonització té lloc en una missa a Washington DC perquè el pontífex no té la intenció de desplaçar-se a Califòrnia. La cerimònia desferma una onada de protestes de la comunitat indígena, que considera Serra un participant actiu en la colonització, la subjugació i la marginació dels nadius nord-americans.
Dimissió del president de Volkswagen per un frau de grans proporcions
Martin Winterkorn, president de Volkswagen, primera multinacional de l’automòbil, dimiteix el càrrec després d’haver admès que l’empresa trucava els seus vehicles dièsel per passar els controls d’emissions de gasos, els quals en condicions normals contaminaven quaranta vegades més del resultat obtingut. L’escàndol es va destapar el dia 18, quan l’Agència de Protecció del Medi Ambient dels Estats Units (EPA) va descobrir l’engany i el va fer públic. El dia 21, l’empresa es disculpa per mitjà d’un comunicat públic i promet compensar els clients afectats i assegurar la màxima transparència en les investigacions. El dia 25, Matthias Müller és nomenat nou president en substitució de Winterkorn. S’estima que els vehicles afectats són uns 11 milions, i que la multinacional deixarà d’ingressar uns 6,5 mil milions d’euros, a més de pagar uns mil milions en multes. Diversos països ordenen accions legals contra Volkswagen, i el 5 d’octubre la Fiscalia alemanya ordena l’escorcoll de la seu central a Wolfsburg.
Rebutjada definitivament la reclamació dels afectats per la talidomida
El Tribunal Suprem espanyol rebutja el recurs de les víctimes de la talidomida, un medicament per a embarassades que va causar un gran nombre de malformacions en nadons i que va ser prohibit el 1961. El 2014, l’Audiència de Madrid va anul·lar les indemnitzacions per als afectats per la talidomida, que reclamaven 204 milions d’euros, i ara el Tribunal en confirma la sentència argumentant que el cas ha prescrit. Les víctimes de l’Estat espanyol són les úniques d’un estat europeu que no reben cap mena de compensació.
Dijous 24
Centenars de pelegrins moren esclafats a la Meca
Segons les autoritats saudites, 769 persones han mort i un miler han resultat ferides a conseqüència d’una allau humana provocada per la col·lisió de centenars de pelegrins en el curs del ritual hagg a la Meca. Les víctimes són de prop d’una trentena de països musulmans, però aproximadament la meitat procedeixen de l’Iran. El Govern d’aquest país i d’altres, com l’Índia o el Pakistan, acusen el saudita de no mantenir l’espai de culte en unes condicions de seguretat apropiades per a les multituds que s’hi congreguen (el 1990 hi va haver un desastre similar amb uns 1.400 morts). També acusen les autoritats saudites de donar una xifra de morts més baixa que la real. L’accident, a més, es produeix tretze dies després que s’esfondrés una grua al mateix lloc sagrat que va causar 109 morts.
La Comissió Europea rectifica la versió en castellà d’un comunicat sobre Catalunya
La portaveu del president de la Comissió Europea, Mina Andreevna, afirma que la versió correcta d’un comunicat d’aquest organisme és l’anglesa i no la castellana. El 21 de juliol, l’eurodiputat del PP Santiago Fisas va formular a la Comissió una pregunta sobre si acceptaria una eventual declaració d’independència o si respectaria la integritat territorial de l’Estat espanyol. La versió castellana inclou un paràgraf inexistent en l’original anglès (que es limita a dir que la qüestió és un afer intern) en què afirma que cap parlament regional o autonòmic pot contradir l’ordenament constitucional d’un estat membre. Davant les peticions perquè s’investigui l’afer, el Parlament Europeu respon que es tracta d’un "error humà".
Embargats béns a Rodrigo Rato
Un jutge embarga béns a Rodrigo Rato per valor de 18 milions. El motiu és l’impagament de l’exvicepresident del Govern espanyol i expresident del Fons Monetari Internacional (FMI) d’aquesta quantitat que se li va imposar com a fiança al maig per delictes de corrupció entre civils. És la tercera fiança després de les que l’Audiència Nacional li va imposar per la sortida a borsa de Bankia i per les targetes opaques.
Divendres 25
El Tribunal Suprem declara il·legal l’activitat minera a Sallent
El Tribunal Suprem rebutja el recurs que l’empresa minera Iberpotash i la Generalitat van interposar contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava l’autorització ambiental de l’administració catalana. Des de mitjan anys noranta, entitats ecologistes i veïnals van denunciar l’acumulació de residus i la contaminació de les aigües associada amb l’explotació minera. La sentència posa en dubte la continuïtat de l’explotació minera.
Dissabte 26
Un jutge del Brasil ordena congelar 47 milions de dòlars dels comptes de Neymar
Un jutge del Brasil acusa el futbolista del FC Barcelona Neymar d’haver evadit el 2013 el 8% dels seus ingressos, que correspondrien a uns 16 milions de dòlars en impostos, i com a mesura preventiva ordena que es congelin els actius del jugador i els dels seus familiars per valor de 47 milions de dòlars (uns 41 milions d’euros). Una part d’aquest import correspondria a ingressos per publicitat, i una altra, al fitxatge del jugador pel FC Barcelona. Els seus pares neguen les acusacions i sostenen que el jutge "no ha entès bé" els seus comptes.
Diumenge 27
França inicia atacs aeris en territori sirià
Amb la destrucció d’un camp d’entrenament de l’Estat Islàmic a Deir ez-Zor, l’exèrcit francès comença els atacs aeris contra aquest objectiu a Síria. Des del 2014, França forma part de la coalició encapçalada pels Estats Units contra aquesta organització, però fins ara havia limitat els atacs a l’Iraq. Com els Estats Units, França manté que la solució a la guerra de Síria depèn del fet que Baixar al-Assad hi renunciï. D’altra banda, la intervenció francesa coincideix amb l’allau de refugiats sirians a Europa.
Eleccions al Parlament de Catalunya
DJunts pel Sí celebrant la victòria en les eleccions del 27 de setembre
© Junts pel Sí
Se celebren les eleccions per a l’onzena legislatura del Parlament de Catalunya, que el president Artur Mas convoca amb caràcter anticipat (3 d’agost). La participació excepcional (77,4%, 10 punts més que en les del 2012) s’atribueix al contingut plebiscitari sobre la independència que li ha volgut donar el president, tot i tractar-se d’unes eleccions ordinàries (caràcter que els partidaris de la unió amb Espanya neguen). Els resultats oficials definitius es fan públics el 14 d’octubre: Junts pel Sí, la coalició d’independents per la independència formada per CDC i ERC, és la força més votada, amb 62 escons i el 39,8% dels vots. A continuació se situen Ciutadans (25 i 18%), el PSC (16 i 12,8%), Catalunya sí que es pot (11 i 9%), el PP (11 i 8,5%) i la CUP (10 i 8,3%). Els partits clarament partidaris de la independència obtenen el 48,2% dels vots (a només 79.667 vots de la majoria absoluta) i els clarament contraris a la independència el 39,1%. Ciutadans, PSC i PP insisteixen a apropiar-se dels vots de Catalunya sí que es pot, que no té una posició definida sobre la independència. Paralel·lament, els partits catalanistes denuncien el Govern espanyol per les traves i els impediments que ha posat perquè els ciutadans catalans residents a l’estranger puguin exercir el seu dret de vot.
Dilluns 28
Dimiteix el president de Societat Civil Catalana
Josep Ramon Bosch, president de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana, anuncia la seva dimissió. Malgrat que esmenta motius personals, la decisió arriba després de la denúncia de l’associació de juristes Drets contra Bosch per injúries i amenaces contra independentistes sota un perfil fals de Twitter. També dimiteixen l’anterior president i la vicepresidenta. Pren el relleu al capdavant de l’entitat Rafael Arenas.
La NASA descobreix aigua líquida a Mart
Científics de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) anuncien que han descobert aigua líquida a la superfície de Mart. Les traces fosques que recorren la superfície d’alguns cràters del planeta han estat identificades com a corrents d’aigua líquida amb un elevat contingut en sals que es vaporitza en determinats períodes del cicle del planeta. El descobriment ha estat possible gràcies a les dades enviades per la sonda Mars Reconaissance Orbiter, i és un indici més de la possibilitat que hi hagi vida a Mart.
Dimarts 29
Els presidents de Rússia i els Estats Units xoquen en parlar sobre Síria i Ucraïna a les Nacions Unides
En la primera trobada oficial des del 2013, els presidents Vladímir Putin i Barack Obama mantenen un tens cara a cara a les Nacions Unides, en el qual es posen en evidència les seves diferències irreconciliables amb relació als conflictes d’Ucraïna i Síria. Quant al primer, resta clara la determinació de Putin de donar suport a les milícies prorusses a l’est d’Ucraïna i mantenir el control de Crimea malgrat les sancions dels Estats Units i els seus aliats. Pel que fa al segon, Rússia sosté el president Baixar al-Assad en el poder mentre que els Estats Units mantenen que part de la solució de la guerra civil, juntament amb la derrota de l’Estat Islàmic, passa perquè aquest abandoni el càrrec.
Dimecres 30
Primers atacs aeris de Rússia sobre Síria
En un comunicat oficial, el Govern rus difon l’inici dels atacs aeris en territori sirià, en concret molt a prop de la ciutat de Homs. Segons comunicats posteriors, el Govern de Damasc hauria demanat prèviament suport militar a Rússia. Els dies posteriors se succeeixen els atacs a altres localitats, els quals, segons el Govern sirià, destrueixen "campaments terroristes". El 5 d’octubre, l’OTAN fa un advertiment a Rússia perquè deixi de bombardejar la població civil i els opositors al president Baixar al-Assad, cosa que el Kremlin nega que faci, i insisteix en el fet que els atacs estan dirigits contra l’Estat Islàmic.
La Generalitat denuncia les traves per a votar des de l’estranger el 27-S
Tres dies després de les eleccions al Parlament de Catalunya, la consellera de Governació en funcions, Meritxell Borràs, compareix a fi de denunciar les múltiples dificultats que han tingut els ciutadans catalans residents a l’estranger per a exercir el dret a vot i anunciar accions judicials. Aproximadament un terç dels sol·licitants no poden votar perquè no els arriba la documentació, i, en alguns casos, com a Roma, els vots emesos s’extravien. D’altra banda, el 26 d’agost la Junta Electoral va denegar posposar el termini per al vot per correu, però el va prorrogar per als militars l’endemà. Els resultats, però, tot i una clara diferència a favor de les opcions independentistes (J×Sí i la CUP) no fan variar el nombre d’escons assignat després del recompte del vot presencial.