Setembre 2016

Dijous 1

Es confirmen a Madrid els dos primers casos de febre hemorràgica de Crimea-Congo a Europa

A l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid es confirmen els dos primers casos a Europa de febre hemorràgica de Crimea-Congo. Un dels afectats va morir el dia 29 d'agost, i posteriorment la infermera que el va atendre va haver de ser ingressada a l'UVI. La febre hemorràgica de Crimea-Congo, que es transmet per la picada d'una paparra, presenta una elevada mortalitat i no té un tractament clarament efectiu. Unes 200 persones que han estat en contacte amb els dos afectats estan en observació, i a algunes se'ls ha prescrit l'aïllament als seus domicilis.

Patum extraordinària en el centenari de la Mare de Déu de Queralt

Berga celebra una Patum fora de temporada (per Corpus) per celebrar la coronació de la Mare de Déu de Queralt, que se celebra cada vint-i-cinc anys des del 1916, i que uneix els dos grans símbols de la ciutat: la Patum i el santuari de Queralt. El 2016 coincideix també amb el centenari de la coronació.

Divendres 2

Comença la Setmana del Llibre en Català

Acte d’inauguració de la 34a Setmana del Llibre en Català

Obre la 34a Setmana del Llibre en Català, que enguany té les instal·lacions, fins l'11 de setembre, a l'avinguda de la Catedral, indret que l'Ajuntament de Barcelona s'ha compromès a mantenir com a seu estable de l'exposició a partir d'ara. L'edició d'enguany aplega 150 expositors i es duen a terme més de 250 activitats relacionades amb el llibre. La xifra de visitants i de vendes supera les d'edicions anteriors. El premi Trajectòria que atorga l'Associació d'Editors en Llengua Catalana és aquest any per a la traductora Anna Casassas.

Assassinada una monja catalana a Haití

La religiosa Isabel Solà mor a Port-au-Prince, capital d'Haití, a conseqüència dels trets que li disparen dos homes que suposadament li volien prendre la bossa de mà. Solà havia ingressat el 1985 a la Congregació de Religioses de Jesús-Maria, i des del 2008 es dedicava a tasques humanitàries en aquest país. El 9 de setembre se celebra un funeral multitudinari en memòria seva a Barcelona.

Rajoy fracassa en la investidura en la segona votació

El president del Govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, no aconsegueix en segona votació la investidura a la presidència del Govern després de les eleccions del 6 de juny. Rajoy, que necessita la majoria absoluta, obté 170 vots contra 180 i només obté el suport de Ciutadans i Coalició Canària, a més del PP. El 25 d'octubre, el rei Felip VI el proposa novament en una nova sessió d'investidura, que té lloc el dia 29.

Dissabte 3

Samsung atura la venda d'un dels seus models per perillositat

La multinacional coreana fabricant de mòbils i tauletes digitals atura la venda del Galaxy Note 7, el mòbil intel·ligent d'última generació que va llançar al mercat el 19 d'agost. El motiu és que diversos aparells s'han incendiat durant la càrrega. Inicialment, la companyia ofereix als clients la revisió de tots els mòbils venuts i substituir-los per un mòbil temporal. Tanmateix, el 10 d'octubre, Samsung atura la fabricació del Galaxy Note 7.

Diumenge 4

Se celebra la cimera del G-20

Líders assistents a la cimera del G-20 a Hanghzou, Xina

Els dies 4 i 5 de novembre se celebra, a la ciutat xi- nesa d'Hanghzou, l'onzena cimera del G-20, que reuneix les principals economies del món desenvolupat i dels països emergents, amb la participació dels caps d'estat i de govern i també de representants del món econòmic i financer respectius. Entre els temes més destacats hi ha les repercussions del Brexit, la sobreproducció d'acer barat a la Xina i els dubtes de la Unió Europea pel que fa al Tractat Transatlàntic per al Comerç i les Inversions (TTIP)

Teresa de Calcuta canonitzada

En una cerimònia a Sant Pere del Vaticà, a la qual assisteixen més de 100.000 persones, el papa Francesc canonitza la mare Teresa de Calcuta, la monja albanesa premi Nobel de la pau el 1979 per les obres de caritat a Calcuta (Índia), però també molt criticada per les seves opinions i per l'organització que va crear. D'acord amb el protocol de l'Església catòlica per a accedir a la santedat, se li atribueixen dos miracles, ambdós guaricions de malalts de càncer, el segon aprovat pel papa Francesc el 2015.

Dilluns 5

Incendis provocats al nord d'Alacant

Diversos incendis simultanis es declaren a les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa, que afecten les poblacions de Benitatxell, Bollulla, Xàbia i l'espai natural protegit de la Granadella. A causa del foc, que crema més de 800 hectàrees, cal evacuar unes 1.500 persones. Fins l'endemà l'incendi no és controlat. Segons la policia i els tècnics forestals, el foc ha estat provocat, tenint en compte l'aparició simultània dels focus.

Dimarts 6

Obertura de l'any judicial

L'acte d'obertura de l'any judicial, centrat a atacar l'independentisme català, és presidit pel rei Felip VI i té lloc al Tribunal Suprem. La fiscal general de l'estat, Consuelo Madrigal, critica en el seu discurs el "total menyspreu" de l'independentisme per la Constitució, i contraposa el concepte que els independentistes tenen de la llibertat a la legalitat espanyola, expressada en la sentència del Tribunal Constitucional del 2 de desembre de 2015; a més, declara nul·la i inconstitucional la declaració de ruptura del Parlament de Catalunya. Per la seva banda, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, centra la intervenció a defensar que la justícia espanyola no està polititzada.

El Govern català amplia la seva xarxa exterior

L'endemà de l'obertura de la delegació de la Generalitat de Catalunya a Portugal (Lisboa), el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, anuncia la creació de quatre noves delegacions a Copenhaguen (Dinamarca), Ginebra (Suïssa), Varsòvia (Polònia) i Zagreb (Croàcia), que s'afegeixen a les vuit ja existents. Romeva justifica les delegacions com a mandat legal que emana de l'Estatut, i les presenta com una "necessitat econòmica i sociopolítica" i com una "oportunitat" per al Govern espanyol.

Dimecres 7

Inauguració d'una oficina del FC Barcelona a Nova York

Inauguració de l’oficina del Futbol Club Barcelona a Nova York

El Futbol Club Barcelona obre una oficina a Nova York. És la segona del club a l'estranger, després de la de Hong Kong. L'operació té com a objectius principals situar l'entitat entre les primeres multinacionals, aconseguir un patrocinador que competeixi amb Qatar Airways i finançament per a la construcció del nou Camp Nou i l'Espai Barça.

Renúncia del bisbe de Mallorca

El bisbe de Mallorca, Xavier Salinas, presenta al Vaticà la renúncia a la diòcesi. Xavier Salinas és objecte de nombroses crítiques els darrers mesos per la relació, qualificada d'impròpia, amb la seva secretària, l'exmarit de la qual acusa el prelat de la ruptura del seu matrimoni. El lloc de Salinas, que és nomenat bisbe auxiliar de València, és ocupat pel bisbe auxiliar de Barcelona, Sebastià Taltavull.

Dijous 8

Els propietaris de Damm acorden pagar una multa per evitar la presó

La família Carceller, principals accionistes de la cervesera Damm i de Cacaolat, signa un acord amb la Fiscalia Anticorrupció per a evitar el judici i la presó del president Demetrio Carceller Arce i del seu pare Demetrio Carceller Coll, a canvi del pagament d'una multa de més de noranta milions d'euros. La Fiscalia acusa els Carceller i altres alts càrrecs d'evasió fiscal i blanqueig. El 2010, a Demetrio Carceller Coll se li van bloquejar béns valorats en 400 milions d'euros a causa d'aquesta presumpta evasió fiscal.

Divendres 9

Acte de les esquerres en commemoració de l'Onze de Setembre de 1976

Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP protagonitzen un míting a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) en el qual commemoren el primer Onze de Setembre després del franquisme, el qual es va celebrar en aquest mateix lloc. La convocatòria pretén homenatjar les forces catalanistes d'arrel popular que van lluitar contra el franquisme i que van ser les impulsores d'aquella mobilització. L'acte aixeca malestar entre polítics i sectors del catalanisme, perquè no s'hi convida a participar ni el Partit Demòcrata Europeu Català (hereu de Convergència Democràtica de Catalunya) ni el Partit dels Socialistes de Catalunya.

La Generalitat de Catalunya atorga la Medalla d'Or a Muriel Casals a títol pòstum

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, lliura la Medalla d'Or de la institució, a títol pòstum, a Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí i expresidenta d'Òmnium Cultural, que va morir el 4 de febrer a causa d'un accident.

American Airlines anuncia vols directes Barcelona-Xicago

L'empresa American Airlines anuncia per a l'any 2017 l'inici de vols directes amb Xicago des de l'aeroport del Prat. Aquesta ciutat s'afegeix als vols regulars ja existents que uneixen la capital catalana amb Nova York i Miami i, durant l'estiu, amb Filadèlfia i Charlotte. Dos dies abans (7 de setembre), la línia de baix cost Norwegian Airlines anuncia l'obertura de 4 noves rutes des del Prat fins a Los Angeles, San Francisco, Nova York i Miami a partir del 6 de juny de 2017.

Una noia catalana, vetada i finalment admesa a la Universitat de Còrdova

L'estudiant catalana Carmen Hidalgo no és admesa a la Universitat de Còrdova per a estudiar Filologia Hispànica, malgrat que segons la llei qualsevol estudiant que hagi superat la prova d'accés a la universitat (PAU) pot estudiar a qualsevol universitat de l'Estat. El motiu adduït és que una de les proves de la selectivitat era literatura catalana, que no existeix en el currículum andalús. Després que la universitat no hagués respost les seves demandes, Hidalgo explica el seu cas als mitjans de comunicació i la Generalitat hi intervé. El mateix dia 9, la Junta d'Andalusia declara que tot ha estat un error administratiu.

Dissabte 10

La Comissió Europea es desdiu de limitar la itinerància gratuïta

La Comissió Europea (CE) renuncia a limitar l'eliminació gradual del sobrepreu de les trucades de mòbil des de l'estranger (itinerància, o roaming). Pressionada per les companyies de telefonia, el dia 6 de setembre la CE va proposar limitar la gratuïtat només a 90 dies "per evitar abusos", contra la directiva europea que havia començat a aplicar-se el 30 d'abril. Tanmateix, davant de les protestes dels diputats del Parlament Europeu, la CE anuncia l'eliminació de la proposta, però diu també que la vol reformular.

Diumenge 11

Cinquè Onze de Setembre multitudinari

Celebració de l’Onze de Setembre a Barcelona amb una manifestació multitudinària al passeig de Sant Joan

Catalunya es mobilitza massivament en ocasió de l'Onze de Setembre per cinquè any consecutiu. La mobilització del 2016, organitzada novament per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, se celebra simultàniament de manera descentralitzada en cinc poblacions diferents: Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt (Gironès) i Berga (Berguedà). En total, les cinc manifestacions, que tenen com a lema "A punt per la independència", congreguen aproximadament el mateix nombre de persones que les dels anys anteriors. De les cinc manifestacions, la més nombrosa és a Barcelona, on al passeig de Sant Joan es concentren centenars de milers de persones. Com els anys anteriors, la manifestació atreu l'atenció d'un gran nombre de mitjans internacionals, i en una roda de premsa amb periodistes estran-gers al Palau de la Generalitat, el president Carles Puigdemont explicita la intenció de plantejar de nou a l'Estat la celebració d'un referèndum acordat amb motiu de la qüestió de confiança del 28 de setembre, i preveu també celebrar eleccions de caràcter constituent, després de l'onze de setembre de 2017.

Dilluns 12

CaixaBank i Repsol es venen el 20% de Gas Natural

Els dos primers accionistes de Gas Natural, CaixaBank i Repsol, arriben a un acord per a la venda del 20% de l'empresa al fons nord-americà GIP per uns 3.800 milions d'euros. Cadascun dels socis es desprèn del 10% del capital. Aquesta operació va acompanyada per la substitució d'Isidre Fainé com a president de CaixaBank, que és substituït per Jordi Gual. Fainé, al seu torn, relleva Salvador Gabarró al capdavant de Gas Natural.

Dimarts 13

Dimiteix un dels principals impulsors de la causa contra la presidenta suspesa del Brasil

El president de la cambra baixa del Brasil, Eduardo Cunha, dimiteix el càrrec després que la gran majoria de diputats n'hagin votat la destitució. Cunha va ser acusat de ser titular de comptes a Suïssa amb fons procedents de la corrupció. Tot i que ell ho va negar, les autoritats suïsses van confirmar l'existència dels comptes. Cunha és considerat un dels principals impulsors de l'encausament de la presidenta Dilma Rousseff, motiu pel qual va ser suspesa del càrrec al mes de maig. El 19 d'octubre Cunha és arrestat.

Bárcenas retira l'acusació contra el PP de destruir proves

Luis Bárcenas, l'extresorer del Partit Popular processat per la comptabilitat irregular que assignava sobresous il·legals, retira l'acusació que va fer contra el seu antic partit de destruir els discos durs en què suposadament s'emmagatzemaven proves de l'acusació. Tanmateix, el procés judicial continua perquè es mantenen la resta d'acusacions.

Dimecres 14

Rita Barberà abandona el PP, però continua com a senadora

L'exalcaldessa de València Rita Barberà comunica al Partit Popular la baixa del partit, l'endemà que el Tribunal Suprem obri la causa contra ella per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. Barberà, però, manté l'escó de senadora i passa a formar part del grup mixt, malgrat que fins i tot des del seu partit se li demana que renunciï a l'acta. La decisió del Suprem es basa en l'informe que va enviar el Jutjat d'Instrucció número 18 de València, que investiga el "cas Imelsa" i que acusa l'exalcaldessa d'ingressos irregulars el 2003, el 2010 i el 2011 per un import superior a 200.000 euros. L'exfiscal general de l'Estat Cándido Conde-Pumpido és el magistrat designat per a investigar Rita Barberà.

Elegit el nou president de la UEFA

L'eslovè Aleksander Čeferin és escollit nou president de la UEFA per 42 vots contra els 13 del candidat rival, l'holandès Michael van Praag. El mandat de Čeferin, que té el suport del president de la FIFA Gianni Infantino, serà només de dos anys, i completa el de l'anterior president Michel Platini, que va dimitir en ser inhabilitat al maig per presumpta corrupció.

Dijous 15

L'empresa concessionària del túnel del Pertús, a concurs de creditors

TPFerro, l'empresa concessionària que gestiona el túnel del Pertús, presenta concurs de creditors, i el jutge decideix que es liquidi. La gestió de la infraestructura l'assumeixen els governs espanyol i francès. El Govern espanyol sosté que l'Estat ha d'indemnitzar TPFerro, que deixa un deute de més de 550 milions d'euros. TPFerro és una empresa constituïda a parts iguals per la francesa Eiffages i l'espanyola ACS de Florentino Pérez.

Divendres 16

Reunió de líders europeus a Bratislava

Se celebra a Bratislava, Eslovàquia, la primera cimera dels caps d'estat i de govern de la Unió Europea sense la Gran Bretanya. En aquest Consell Europeu, la cancellera alemanya Angela Merkel qualifica de "crítica" la situació de l'organització. La reunió, que dura només un dia, posa de manifest les profundes diferències entre els estats membres amb relació a temes com la crisi de la zona euro, la política relativa a immigrants i refugiats, les mesures d'austeritat, la sortida de la Gran Bretanya i els tractats de lliure comerç.

Dissabte 17

Aplicada per primer cop l'eutanàsia a un menor

Bèlgica és el primer Estat del món en el qual s'aplica l'eutanàsia a un menor d'edat, un noi de 17 anys en fase terminal que va demanar morir. La llei de l'eutanàsia es va reformar a Bèlgica el 2014 per permetre el suïcidi assistit a menors amb capacitat de discerniment i consentiment dels pares. Bèlgica és l'únic país del món que permet aplicar l'eutanàsia a menors.

Diumenge 18

El partit de Vladímir Putin guanya les eleccions al Parlament rus

Se celebren a Rússia eleccions per a renovar escons a la Duma (Parlament), les primeres des del 2003 que combinen llistes de partit i candidatures uninominals per districte. Rússia Unida, el partit del president Vladímir Putin, obté el 44,5% dels vots. A continuació se situen l'ultranacionalista Partit Liberal Democràtic (15,3%), el Partit Comunista (14,9%) i el partit Rússia Justa (8,1%). El candidat uninominal que obté més vots és el primer ministre Dmitri Medvédev. Amb aquests resultats, Putin s'assegura que la Duma seguirà donant-li suport.

Clausura dels Jocs Paralímpics

Cerimònia de clausura dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro

A l'estadi de Maracanã de Rio de Janeiro se celebra la cerimònia de clausura dels XV Jocs Paralímpics d'estiu, en els quals, entre els dies 7 i 18 de setembre, han competit un total de 159 països i 4.333 esportistes discapacitats. Els estats que més medalles guanyen són la Xina (230, 107 d'or) i, a continuació, la Gran Bretanya (147, 64 d'or) i Ucraïna (117, 41 d'or). Rússia ha estat exclosa en bloc dels jocs pel dopatge planificat des de les autoritats esportives. En aquests Jocs mor el ciclista iranià Bahman Golbarnezhad després d'una topada a la pista. És la primera mort d'un esportista durant una competició olímpica. En la cerimònia, es passa el relleu a Tòquio, on el 2020 han de celebrar-se els següents Jocs.

Dilluns 19

Primera cimera de l'ONU sobre refugiats i migracions

Les Nacions Unides celebren la primera cimera sobre refugiats i migracions. Segons l'OCDE, el 2016 es va arribar a una xifra rècord de peticions d'asil, més d'un milió i mig, una quarta part de les quals provenien de Síria. El document final és el resultat de mesos de negociacions, però rep nombroses crítiques per la vaguetat de les propostes, i perquè no recull el que es considerava un dels punts clau: reassentar el 10% dels refugiats del món. El compromís més concret a què s'arriba és la col·laboració en el control de les fronteres.

Trobada dels presidents català i valencià

Trobada entre els presidents de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, visita el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. El principal propòsit de la trobada és posar de manifest el compromís conjunt de reivindicar el Corredor Mediterrani. És la tercera visita d'un president català a València, després de la de Jordi Pujol a Joan Lerma (1993) i de la de José Montilla a Francesc Camps (2009).

Dimarts 20

Les Nacions Unides suspenen l'ajuda humanitària a Síria

Les Nacions Unides decideixen suspendre l'ajuda humanitària a Síria després que un bombardeig aeri destrueixi divuit camions d'un comboi amb aliments, vestits i medicaments a les portes d'Alep. En l'atac moren un nombre indeterminat de conductors i voluntaris. Les investigacions indiquen que els avions que han bombardejat el comboi són russos o sirians. Aquest bombardeig també assenyala la fi del fràgil acord a què van arribar Rússia i els Estats Units el dia 10 per tal de reduir els atacs sobre la població civil i concentrar-se en l'anomenat Estat Islàmic, acord que, tanmateix, totes dues parts s'han acusat mútuament de violar durant els dies següents.

Dimecres 21

Admès el judici a l'expresident del Brasil

Un jutge admet obrir la causa contra el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, la seva dona i sis persones més. El fiscal federal els acusa de desviar fons de la petroliera estatal Petrobras, l'escàndol de corrupció política al voltant del Partit dels Treballadors que ha significat la suspensió de la presidenta Dilma Rousseff, també pendent de judici.

El Banco Popular anuncia la retallada d'una cinquena part de la plantilla

El Banco Popular anuncia un expedient de regulació d'ocupació (ERO) amb el qual preveu reduir fins a un 20% de la plantilla (uns 3.000 treballadors). El banc, en una situació difícil a causa de l'exposició als actius tòxics, va dur a terme al maig una ampliació de capital que no ha repercutit en la millora esperada.

Dijous 22

Comencen les festes de la Mercè de Barcelona

Del 22 al 25 de setembre se celebra la festa major de Barcelona, la festa de la Mercè, que organitza l'Ajuntament. Aquest any, el consistori escull com a pregoner l'escriptor Javier Pérez Andújar, el qual rep crítiques del sobiranisme per la publicació d'alguns articles en què qualificava els independentistes de totalitaris. Com a acte de protesta es convoca un pregó alternatiu al pla de Palau, en el qual l'actor Toni Albà satiritza la classe política i critica l'escriptor per falta de respecte cap als que no pensen com ell.

Jornada castellera de Santa Tecla

Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, en la qual les quatre colles de la ciutat aixequen castells. La Jove de Tarragona aconsegueix per primera vegada el tres de nou amb folre i el pilar, que carreguen en segona ronda, i se sumen així als Minyons de Terrassa i als Castellers de Vilafranca, les dues úniques colles que fins ara havien pogut aixecar-lo.

Divendres 23

Yahoo fa públic el ciberatac més gran de la història

L'empresa de serveis d'internet Yahoo comunica a la premsa el ciberatac de més abast de la història, en el qual els pirates van tenir accés a les dades de més de 500 milions d'usuaris. Malgrat que l'atac va tenir lloc el 2014, Yahoo no el fa públic fins al cap de dos anys. Segons l'empresa, les dades robades eren personals, però no bancàries. També sospita que l'atac va tenir el suport d'un estat.

Dissabte 24

Cimera a Viena sobre els refugiats

La cancellera Angela Merkel i els caps d'estat i de govern de deu països balcànics es reuneixen a Viena per consensuar la política que cal seguir sobre els refugiats i els immigrants. La majoria d'aquests països són molt crítics amb Alemanya, país al qual acusen d'una excessiva tolerància amb els fluxos d'entrada de refugiats i immigrants. El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que ha tancat la frontera sud del seu país amb filats i policies, és qui manté una posició més dura, ja que proposa la creació d'un camp d'asil gegant a la costa de Líbia. Merkel també exposa la seva estratègia, que consisteix a combinar el control de fronteres amb un acolliment de refugiats dosificat, la distribució entre els estats membres de la UE i l'establiment d'acords amb els països de procedència de refugiats i immigrants, llevat de Síria i Líbia, que es troben en estat de guerra.

Jeremy Corbyn guanya la moció de confiança al Partit Laborista

El líder laborista Jeremy Corbyn supera àmpliament la moció de confiança plantejada pel sector crític del seu partit amb el 61,8% dels vots en la conferència celebrada a Liverpool. Jeremy Corbyn va ser elegit líder dels laboristes al juny del 2015. Després del "no" de la Gran Bretanya en el referèndum celebrat al juny sobre la permanència a la Unió Europea, 172 diputats laboristes van exigir la seva dimissió en una moció de no confiança, però ell no la va acceptar i la va traslladar als militants en una conferència, que guanya. Després de saber-se'n el resultat, Corbyn fa una crida a la unitat del partit.

Diumenge 25

Eleccions als parlaments del País Basc i de Galícia

Se celebren eleccions als parlaments basc i gallec, amb resultats similars als de l'anterior legislatura. A Galícia, el Partit Popular manté els 41 diputats (majoria absoluta) que asseguren la continuïtat d'Alberto Núñez Feijóo al capdavant de la Xunta. En segon lloc, empaten amb 14 diputats En Marea, confluència de Podem, Izquierda Unida i Anova, l'escissió del Bloque Nacionalista Galego (BNG), encapçalada per l'històric Xosé Manuel Beiras, i el PSOE, que perd quatre escons. El BNG en perd un (6). La participació és del 63,7%. Al País Basc, la força més votada segueix sent el Partit Nacionalista Basc (PNB), amb un escó més (28) que el 2012, però que es troba lluny de la majoria absoluta (38). Bildu manté la segona posició amb tres escons menys (19). A continuació, se situen Elkarrekin Podemos (11) i el PSOE (que obté el seu pitjor resultat, 9) i el PP (9).

Dilluns 26

Comença el judici per les targetes opaques

Seixanta-cinc exdirectius de Caja Madrid i Bankia, entre els quals hi ha l'antic president de Caja Madrid Miguel Blesa i l'exministre de Finances espanyol, expresident de l'FMI i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, són els acusats en el judici pel cas de les targetes opaques, o targetes black. Les dues entitats facilitaven a directius i membres del consell d'administració targetes de crèdit de lliure disposició que no tributaven enlloc. Les quantitats retirades amb aquestes targetes entre els anys 2003 i 2011 (els anys anteriors han prescrit) sumen més de 9 milions d'euros. La Fiscalia demana penes d'entre un i sis anys de presó per als acusats. També van fer ús de les targetes membres del PP, del PSOE, representants sindicals i Rafael Spottorno, antic cap de la Casa del Rei Joan Carles.

Sant Adrià de Besòs declara bé cultural d'interès local les tres xemeneies de la tèrmica

El ple de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs aprova amb els vots de tots els grups menys el PP, que se n'absté, declarar bé cultural d'interès local l'estructura de les torres i l'edifici de la sala de turbines de la tèrmica per impedir que el seu propietari, ENDESA, les pugui enderrocar. El 2011 la tèrmica va entrar en desús i ENDESA en va iniciar l'enderroc al novembre del 2012, que va ser aturat parcialment per entitats ciutadanes i per l'Ajuntament.

Dimarts 27

Acord de pau entre les FARC i Colòmbia

Firma de l’acord de pau entre el president colombià, Juan Manuel Santos, i el cap de les FARC, Rodrigo Londoño

En presència de nombrosos líders internacionals, el president colombià, Juan Manuel Santos, i el líder de la guerrilla de las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC), Rodrigo Londoño, àlies Timochenko, signen a Cartagena d'Índies l'acord de pau que posa fi a 52 anys de conflicte bèl·lic, amb un balanç de 300.000 morts, 45.000 desapareguts i més de 6 milions de desplaçats. En els acords, negociats durant gairebé quatre anys, hi ha tingut una gran rellevància la mediació de Cuba, on es va signar un acord previ el 24 d'agost a la ciutat de l'Havana. El 29 d'agost va entrar en vigor l'alto el foc. L'acord, que ha de ser ratificat en referèndum el 2 d'octubre, preveu la reparació a les víctimes i la reinserció dels guerrillers. La Unió Europea anuncia que retirarà les FARC de la llista de les organitzacions terroristes, mentre que els Estats Units es decanten per esperar.

Primera condemna internacional per destrucció del patrimoni cultural de la humanitat

El Tribunal Penal Internacional (TPI) condemna el malià Àhmad al-Faqí al-Mahdí a nou anys de presó per la destrucció del patrimoni cultural de la humanitat. Al-Mahdi, militant del grup islamista radical Ansar al-Din, és declarat culpable d'haver dirigit la destrucció de mesquites i mausoleus de gran valor monumental a Timbuctú l'estiu del 2012 durant la guerra que tingué lloc a Mali. Des de l'inici del judici Al-Mahdi va reconèixer la seva culpabilitat. És la primera condemna del TPI per destrucció del patrimoni cultural.

Naixement del primer nadó amb ADN de 3 persones

En un hospital d'Anglaterra neix el primer nadó amb material genètic de tres persones. El motiu és evitar la síndrome de Leigh, una malaltia genètica, de la qual la mare és portadora, que afecta el desenvolupament del sistema nerviós. La tècnica consisteix a substituir els gens defectuosos de la mare, localitzats als mitocondris, per gens sans de l'òvul d'una donant, del qual es retira el nucli, que se substitueix pel de la mare. L'òvul resultant és fecundat per l'esperma del pare. De fet, només el 0,1% del genoma del nadó procedeix de la donant. Aquesta tècnica de reproducció assistida és un projecte nord-americà, però ha estat duta a terme a la Gran Bretanya, l'únic país on és permesa (des del febrer del 2015).

Blackberry deixa de fabricar telèfons mòbils

La companyia canadenca Blackberry anuncia que deixa de fabricar telèfons mòbils després d'anys de pèrdues continuades. També anuncia un acord amb PT Tiphone Mobile Indonesia Tbk per crear PT BB Merah Putih, una companyia per a la fabricació de dispositius mòbils i programari en el mercat indonesi.

Dimecres 28

El president del TSJC rebutja una medalla del Ministeri de l'Interior

Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, declina la concessió de la medalla al mèrit policial del ministre de l'Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz. Barrientos, que va desestimar els recursos de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel cas del 9-N i que és l'encarregat de jutjar-los, justifica el refús per mantenir l'"aparença d'imparcialitat i independència".

Dijous 29

El president Puigdemont supera la qüestió de confiança

Amb els 72 vots de Junts pel Sí i la CUP el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, supera la qüestió de confiança a què es va sotmetre després que la CUP votés en contra dels pressupostos (9 de juny) i el Govern donés per trencat l'acord d'estabilitat amb aquesta formació. La resta de les formacions vota en sentit negatiu. Tanmateix, la CUP adverteix que el Govern no té garantit el suport als pressupostos, que insta a negociar. En el debat, Puigdemont anuncia que al setembre del 2017 convocarà un referèndum d'independència acordat o no amb Espanya.

El nom de la nova regió francesa que inclou la Catalunya del Nord, oficial

El Consell d'Estat francès aprova Occitània (Occitanie) com a nom oficial de la nova regió francesa resultat de la fusió de les antigues regions Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló, després que al juny fos el nom més votat en una consulta ciutadana. Poc abans de la declaració d'oficialitat, el 10 de setembre entre 7.000 i 12.000 persones es manifesten pels carrers de Perpinyà perquè el nom inclogui també la denominació "País Català" (Pays Catalan). Els manifestants, entre els quals hi ha 147 batlles dels 226 de la Catalunya del Nord, representants de partits polítics i organitzacions ciutadanes, també demanen la creació d'una entitat autònoma que agrupi les comarques catalanes de l'Estat francès.

Divendres 30

El funeral de Shimon Peres congrega líders mundials

Un centenar de líders mundials assisteixen als funerals d'estat de l'expresident i primer ministre d'Israel, Shimon Peres, mort el 28 de setembre als 93 anys, que és recordat per la seva tasca en favor de la pau entre israelians i palestins.

El Govern espanyol augmenta l'impost de societats

El Consell de Ministres aprova augmentar l'impost de societats, que passa del 12% al 23% per a uns 9.000 contribuents que facturen a partir de 10 milions. En el cas dels bancs, la quantitat és del 25%. A més, el Govern espanyol reclama el pagament immediat de l'impost. Es preveu que la reforma estigui en vigor fins al final del 2017, amb possibilitat de prórroga segons l'evolució del dèficit. Amb aquesta mesura es pretenen recaptar uns 8.000 milions per a eixugar parcialment el dèficit. La mesura és criticada com un maquillatge del dèficit públic davant la Unió Europea i, es qualifica de deslleial i confiscatòria, especialment des de Catalunya, on hi ha unes 5.000 empreses afectades.

Final de la missió Rosetta

La missió espacial Rosetta de l'Agència Espacial Europea arriba a la seva fi amb la col·lisió controlada contra el cometa 67P/ChuryumovGerasimenko. La sonda va ser llançada a l'espai el 2 de març de 2004, i després d'un viatge de deu anys, va fer aterrar el vehicle explorador Philae sobre el cometa el 13 de novembre de 2014. Cinquanta-set hores després d'aterrar, el Philae va entrar en un estat d'inactivitat fins al juny del 2015, quan va reprendre les seves funcions. El 13 d'agost va tenir lloc l'aproximació màxima de la sonda Rosetta al Sol (uns 186 milions de quilòmetres). El Philae ha enviat milions de dades i d'imatges que seran analitzades.