Divendres 1
Ciberatac contra el web del Ministeri de Justícia
LexNet, el principal web del Ministeri de Justícia espanyol, és víctima d’un atac informàtic massiu que impedeix l’accés, fins al migdia, a uns 200.000 professionals de la justícia. El sabotatge duu per nom LexNetACascarla, i és la continuació d’un altre que es va produir el 28 de juliol. Després dels atacs, que fan que uns 150.000 advocats i procuradors no tinguin accés durant un temps a les dades de persones que han pres part en processos judicials, el Ministeri de Justícia anuncia una inversió de 60 milions en seguretat a les plataformes d’aquest mateix Ministeri.
Comença a funcionar la Hisenda catalana
L’Agència Tributària de Catalunya comença a gestionar de manera directa els impostos propis i cedits, i també duu a terme la recaptació executiva d’alguns ajuntaments i empreses públiques. Aquestes funcions estaven previstes des de feia temps en les competències de la Generalitat, però no s’hi exercien. El dia 4, el Ministeri d’Hisenda espanyol adverteix de les conseqüències que poden tenir els contribuents, fins i tot penals, si tributen a les oficines de la Generalitat per impostos que no són de la seva competència i l’Administració catalana no traspassa aquests diners a l’Estat.
Dissabte 2
Les FARC es converteixen en partit polític
La guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, que ha protagonitzat un conflicte armat al país durant més de cinquanta anys, acorda convertir-se en partit polític. El nom elegit conserva l’acrònim, FARC, però ara respon a Força Alternativa Revolucionària del Comú. El líder màxim del nou partit continua sent l’antic cap guerriller Rodrigo Londoño, Timochenko. Els acords de pau del 2016 signats amb el Govern preveuen deu càrrecs al Congrés per a les FARC, que el 10 de novembre s’hi inscriuen com a partit polític per a participar en les eleccions del 2018. D’altra banda, el 4 de setembre, el Govern colombià i els líders de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN) arriben a un acord d’alto el foc temporal de l’1 d’octubre al 12 de gener. L’ELN és el grup guerriller més important de Colòmbia després dels acords del 2016 amb les FARC.
Obertes fosses de soldats republicans a Prats de Lluçanès
El vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i el d’Exteriors i Transparència, Raül Romeva, presideixen l’acte d’obertura de noves fosses comunes de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès (Osona), localitat on ja es va obrir la primera de Catalunya l’any 2004. Les que s’obren aquest dia tenen una significació especial, ja que hi són enterrades les víctimes d’una de les pitjors massacres del conflicte a Catalunya, perpetrada pels franquistes al començament del febrer del 1939, quan uns 300 soldats de l’exèrcit republicà en retirada van ser envoltats i capturats en petits grups, i posteriorment afusellats i soterrats en les fosses.
Diumenge 3
Corea del Nord afirma haver dut a terme el sisè assaig nuclear amb una bomba d’hidrogen
L’explosió, segons fonts oficials del règim comunista, té lloc en una zona controlada de nom Punggye-ri, on poc abans que fos feta pública es detecta un terratrèmol 9,8 vegades més fort que el generat en la darrera prova, al setembre del 2016. Tot i que els experts dubten que es tracti realment d’una bomba d’hidrogen, coincideixen a destacar que és l’assaig més potent des del primer, dut a terme l’octubre del 2006, i que és indicatiu de l’augment de la capacitat armamentística del règim, que desafia totes les pressions internacionals a fi d’impedir el desenvolupament de la capacitat nuclear amb finalitats bèl·liques.
Dilluns 4
El Parlament Balear limita el nombre de places turístiques
Amb els vots favorables del PSIB, Podem i Més, l’abstenció de Més per Menorca i el vot en contra del PP, Ciutadans i Proposta per les Illes (PI), el Parlament de les Illes Balears ratifica el decret que limita el nombre de places turístiques a 623.000 i inclou mesures per a afrontar l’emergència habitacional. Aquesta ratificació corregeix la del juliol, i elimina un article de la llei que va promoure l’expresident Josep Ramon Bauzà que impedia el lloguer turístic en edificis d’habitatges plurifamiliars.
Dimarts 5
Prohibició a les empreses d’espiar el correu electrònic dels empleats
El Tribunal Europeu de Drets Humans dicta sentència a favor d’un ciutadà romanès que el 2008 va ser acomiadat després que es comprovés que enviava correus privats des de l’ordinador de l’empresa, a la qual va denunciar per violació de la privacitat. La sentència estableix jurisprudència per als quaranta-set estats membres del Consell d’Europa.
La unitat d’Espanya, fonament del dret espanyol
En el discurs que el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, pronuncia en la inauguració de l’any judicial presidida pel rei Felip VI, afirma que la unitat indissoluble d’Espanya, tal com l’expressa l’article 2 de la Constitució, és la "base última, nuclear i irreductible de tot el dret de l’Estat". La resta dels ponents de l’acte, centrat en el secessionisme català, criden a defensar la unitat d’Espanya.
L’Audiència Nacional anul·la multes de 120 milions d’euros a grans operadors de telefonia
L’Audiència Nacional anul·la les multes de 120 milions d’euros que la Comissió Nacional de la Competència (CNC) va imposar el 2012 a les tres grans companyies de telefonia (Movistar, Orange i Vodafone) per abús de posició dominant, que els permetia aplicar tarifes excessives en els contractes. Entre els motius que justifiquen l’anul·lació sobresurt que, segons l’Audiència, no es pot considerar que cap de les tres empreses tinguin, individualment, una posició dominant. És la segona multa de la CNC que l’Audiència anul·la en pocs dies: el 28 d’agost en va anul·lar una a Repsol de 22,6 milions per pactar preus amb benzineres.
Creada una gran reserva marina al voltant de l’illa de Pasqua
Xile aprova la creació de la Reserva Marina Hanga Roa Otai, una de les més grans del món (720.000 km2) al voltant de l’illa de Pasqua, a l’oceà Pacífic. La mesura ha anat precedida d’un referèndum celebrat el 3 de setembre pels rapanuis, els pobladors originaris de l’illa. Els 462 votants es van manifestar majoritàriament a favor de la creació d’aquesta àrea protegida, que serà cogestionada amb l’executiu de Michelle Bachelet. La característica més important de la reserva és la prohibició de la pesca industrial.
Dimecres 6
El Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum
El ple del Parlament aprova la Llei del referèndum amb els vots de JxSí, la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó
© Parlament de Catalunya / Job Vermeulen
Per 72 vots a favor (JxSí i la CUP i el diputat no adscrit Germà Gordó), 11 abstencions (CSQP) i 52 absències (PSC, PP i Ciutadans), el Parlament de Catalunya aprova la Llei del referèndum, per la qual s’empara la votació de l’1 d’octubre. La Llei estableix el caràcter vinculant sense una participació mínima; preveu que si guanya el "sí", es declararà la independència de manera immediata, i que si guanya el "no", es convocaran noves eleccions autonòmiques. També s’estableix la Sindicatura Electoral de Catalunya i es garanteixen els locals de votació, cedits sobretot per part dels 700 alcaldes, i la presència d’observadors internacionals. La sessió és caòtica, dura 12 hores i la votació ha de repetir-se per les protestes del bloc antiindependentista, que considera que els partits utilitzen irregularment un procediment d’urgència després que el Tribunal Constitucional suspengués el de lectura única, i critiquen també que no es faci cas del dictamen contrari del Consell de Garanties Estatutàries. Per la seva banda, JxSí i la CUP argumenten que la llei només es pot aprovar per aquest procediment i que el dictamen del Consell no és vinculant. La sessió també posa al descobert discrepàncies a l’interior de CSQP. A instàncies de la CUP, al cap de dos dies (8 de setembre) s’aprova en una sessió amb incidències i resultats similars la Llei de transitorietat (71 vots a favor, 10 en contra i 52 absències). Aquest dia, el Tribunal Constitucional suspèn cautelarment la Llei del referèndum de l’1 d’octubre i el decret de convocatòria, i el dia 12 suspèn la Llei de transitorietat.
Dijous 7
Informe del Banc d’Espanya sobre el rescat bancari
El Banc d’Espanya fa públic un informe en el qual fa balanç del rescat de tretze grups bancaris, des del 2009, i fa una projecció dels resultats. En aquest aspecte, rebaixa les estimacions inicials i creu que l’Estat només recuperarà 14.275 milions d’euros, el 25% del total. L’Estat va facilitar ajudes per valor de 54.400 milions a compte dels contribuents.
Divendres 8
Escorcoll de la Guàrdia Civil en una impremta de Constantí
La Guàrdia Civil investiga, per ordre de la Fiscalia, una impremta de Constantí a fi de cercar documentació del referèndum de l’1 d’octubre. Durant els dies següents hi ha escorcolls i inspeccions, entre d’altres, en empreses de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Badalona i Barcelona, i s’hi requisa material de difusió i propaganda. El dia 19, la Guàrdia Civil troba notificacions de les meses en una impremta de Terrassa i l’endemà requisa 10 milions de paperetes a Bigues i Riells. El dia 28, troba 2,5 milions de paperetes i sobres i un centenar d’urnes a Igualada, que resulten ser, segons l’empresa, per al FC Barcelona. El dia 10, el director del diari comarcal El Vallenc (Valls) és investigat com a col·laborador en tres delictes per l’1-O.
Dissabte 9
Important descoberta arqueològica a Egipte
El ministre d’Antiguitats d’Egipte anuncia el descobriment a la ciutat de Luxor de la tomba d’un orfebre de la cort que va viure fa més de 3.500 anys, durant la XVIIIa dinastia. Entre els objectes trobats, al sepulcre hi ha una estàtua de l’orfebre i la seva dona i una màscara funerària, esteles funeràries, diversos objectes ceràmics i sarcòfags. A prop de la tomba, també s’hi han descobert més mòmies d’antics egipcis de les dinasties XXI i XXII.
Diumenge 10
L’huracà Irma devasta cases i ciutats al seu pas per Florida
Prop de 6 milions d’habitants de Florida –un terç dels habitants de l’estat– són cridats per les autoritats a evacuar voluntàriament (o obligatòriament en algunes zones) les llars pel pas de l’huracà Irma. Format al final d’agost sobre l’Atlàntic a les proximitats de les illes de Cap Verd i dissipat a mitjan setembre, l’Irma és l’huracà més potent al Carib i a la costa sud de Florida des del Katrina i el Wilma (2005). A part del sud de Florida, les zones més afectades són les illes Leeward (Antigua i Barbuda, illes Verges i d’altres), Puerto Rico, Hispaniola, Cuba i les Bahames. El nombre de morts provocats per l’huracà supera els 130, i els danys s’avaluen entorn els 35.000 milions de dòlars. Els efectes de l’Irma es veuen agreujats per un nou huracà, el José, que castiga les Antilles més orientals i la costa est dels Estats Units els dies posteriors a l’Irma, i pel Maria, que té una màxima intensitat la darrera setmana de setembre i que també se situa a l’Atlàntic oest.
Dilluns 11
El cap de drets humans de l’ONU qualifica el cas dels rohingyes a Myanmar de "neteja ètnica"
El president de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, qualifica l’operació de l’exèrcit de Myanmar contra els rohingyes, la minoria musulmana de l’estat de Rakhine, al NE del país, d’"exemple de manual de neteja ètnica". Més de 300.000 persones d’aquesta ètnia han cercat refugi a la veïna Bangladesh, fugint de la violència de l’exèrcit, el qual es defensa dient que la crisi la va desfermar la guerrilla amb un atemptat el 25 d’agost en què van morir 12 agents dels cossos de seguretat. El 9 de setembre, la guerrilla va declarar un alto el foc, però l’exèrcit ha continuat incendiant i saquejant pobles i perseguint-hi civils. El dia 19, la premi Nobel de la pau i líder de fet del país, Aung San Suu Kyi, diu que "no tem" una inspecció internacional de la crisi. Molt criticada per evitar condemnar la repressió, el dia 13 va cancel·lar l’assistència a l’Assemblea General de l’ONU. El dia 28, el Govern de Myanmar anul·la una visita de diplomàtics de les Nacions Unides a Rakhine.
Se celebra l’Onze de Setembre
La Diada de l’Onze de Setembre, vista parcial des de l’aire
© Assemblea Nacional Catalana / Roser Vilallonga
Vora un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la gran manifestació de l’Onze de Setembre, la sisena consecutiva centrada en l’autodeterminació i la independència des del 2012. En aquesta ocasió, les persones concentrades formen una gran creu que vol simbolitzar la democràcia i la llibertat. Els braços de la creu són el carrer d’Aragó, des del carrer de Casanova fins al passeig de Sant Joan, i el passeig de Gràcia, des dels Jardinets de Gràcia fins a la plaça de Catalunya. A les 17 h, es fa un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats del 17 d’agost. A les 17.14 h, es canta Els segadors. El dia anterior a la nit, té lloc al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona l’acte institucional, en el qual es posa en relleu la lluita per la democràcia i la llibertat. Hi participen tots els partits, excepte Ciutadans i el PP.
Dimarts 12
El Congrés dels Diputats declara nul·la la condemna a mort de Lluís Companys
Amb els vots d’Units Podem, el PSOE, el PDeCAT i el PNB, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP i ERC, el Congrés dels Diputats anul·la la sentència de mort de l’expresident de la Generalitat de Catalunya per la qual va ser executat (6 d’octubre de 1940). El text de la iniciativa qualifica la sentència i una altra d’anterior de l’any 1939 d’"il·legítimes, radicalment nul·les i injustes", però sense efectes jurídics. També subratlla que "manquen absolutament d’eficàcia i validesa" i es reitera la il·legitimitat del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic, els Tribunals de Repressió i els consells de guerra franquistes, i les condemnes i sancions que van dictar. Malgrat coincidir amb el del PP, el vot en contra d’ERC és un càstig als socialistes espanyols per haver rebutjat anteriors propostes d’anul·lació dels republicans.
El director de TV3, advertit pel TC sobre la publicitat de l’1-0
El director de TV3, Vicent Sanchis, rep la notificació del Tribunal Constitucional que l’adverteix que el canal públic català no pot emetre publicitat sobre el referèndum de l’1 d’octubre. La notificació es fa extensiva a un miler llarg de càrrecs: la Mesa del Parlament, el Govern i alts càrrecs, els 947 alcaldes, els Mossos d’Esquadra i els responsables dels mitjans públics catalans. Alguns diaris també renuncien a incloure publicitat institucional del referèndum. El dia 14, els tribunals activen una bateria de mesures contra la difusió a internet: tancament del lloc web oficial del referèndum, ordre judicial als proveïdors d’internet de bloqueig dels webs vinculats, tancament dels webs de l’Associació de Municipis per la Independència i de l’Associació Catalana de Municipis i querelles contra els seus presidents. A banda, Correus prohibeix als seus treballadors tramitar enviaments sobre l’1-O. El dia 26, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena bloquejar més de 140 webs pel suport a l’1-O.
Dimecres 13
Condemna a presó d’un exmonitor d’escola per pornografia infantil
L’Audiència de Barcelona condemna a vuit anys de presó un exmonitor de menjador dels Maristes de Sants–les Corts per pornografia infantil. El condemnat era membre actiu d’una xarxa d’intercanvi de fotos i vídeos en què apareixen menors d’edat nus, mostrant els genitals i en actituds sexuals explícites amb adults en el període 2014-16. L’exmonitor també està pendent de ser jutjat per un suposat delicte d’abusos a quatre menors.
Dijous 14
Pren possessió del càrrec la primera presidenta de Singapur
Halimah Yacob, d’ètnia malaia i religió musulmana, pren possessió de la presidència de Singapur. Yacob, de l’oficialista Partit d’Acció Popular, és la primera dona en ocupar el càrrec. El 2016, Singapur va aprovar una reforma constitucional per la qual s’establia que aquest càrrec havia de ser ocupat per un grup etnicoreligiós que no l’hagués ocupat en cinc legislatures seguides. Els habitants de Singapur són majoritàriament xinesos i budistes.
La Fiscalia ordena declarar els alcaldes que donen suport al referèndum
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, cita a declarar els 712 alcaldes signants del decret de suport al referèndum de l’1 d’octubre i els adverteix que els Mossos d’Esquadra els detindran si no obeeixen. Les dues setmanes següents, alguns alcaldes no compareixen, però la majoria ho fan, tot i que es neguen a declarar. El mateix dia, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona arriben a un acord pel qual el consistori, que no ha signat el decret de suport, es compromet a facilitar la votació de l’1 d’octubre, "sense posar en perill institució ni servidors públics", segons declara l’alcaldessa Ada Colau. El segon tinent alcalde de Barcelona, el socialista Jaume Collboni, afirma que l’Ajuntament "no facilitarà mitjans, ni locals" per a un referèndum "fora de la llei".
Divendres 15
El Govern espanyol intervé les finances de la Generalitat
El Govern espanyol aprova el control financer de la Generalitat de Catalunya, a la qual substitueix en els pagaments de la majoria de partides essencials a través d’un sistema similar al del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, justifica la mesura per tal d’evitar que es destinin fons públics a finançar el referèndum de l’1 d’octubre i anuncia que l’Estat es fa càrrec de part important de les nòmines, crèdits i transferències dels serveis públics bàsics. També obliga la Generalitat a comunicar a l’Estat tots els préstecs pendents. La Generalitat, però, recorre sense èxit la mesura al Tribunal Suprem.
Exculpat l’exgovernador del Banc d’Espanya per la sortida a borsa de Bankia
L’Audiència Nacional declina jutjar l’exgovernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez i la resta de la cúpula del Banc d’Espanya, l’expresident de la Comissió Nacional del Mercats de Valors, (CNMV), Julio Segura, i vuit ex-alts càrrecs més d’aquest organisme, de l’operació de sortida a borsa de Bankia (juliol del 2011), que va comportar que unes 350.000 persones perdessin la seva inversió. Se’ls acusa d’ignorar deliberadament la situació de l’entitat per tal que pogués cotitzar.
La sonda Cassini finalitza la seva missió i es desintegra
La sonda Cassini de la NASA finalitza la seva missió precipitant-se a l’atmosfera de Saturn, on es desintegra. Llançada el 1997 per la NASA, després d’un viatge d’aproximació de 7 anys, la sonda ha estat la principal font de dades numèriques, imatges i mesuraments sobre Saturn, en particular de la seva atmosfera, els anells i els satèl·lits, que ha enviat de manera regular a la Terra.
Dissabte 16
Ryanair anuncia la cancel·lació de vols
La companyia aèria de baix cost Ryanair anuncia que cancel·larà entre quaranta i cinquanta vols al dia durant sis setmanes. La raó, segons la direcció, és la caiguda de la puntualitat per sota del 80%. La mesura afecta uns 300.000 passatgers als quals s’ofereixen vols alternatius o el retorn de l’import dels bitllets. Altres fonts apunten que un dels motius també és la fuga de pilots de Ryanair cap a la competidora Norwegian, que ofereix millors sous i condicions.
Diumenge 17
Acaba la Setmana del Llibre en Català
Del 8 al 17 de setembre se celebra la 35a edició de la Setmana del Llibre en Català. Les xifres d’assistència als actes (26.000 persones), vendes (26.189 exemplars) i facturació (402.000 euros) confirmen la tendència a l’alça dels anys anteriors i es baten rècords.
Diada castellera de Santa Tecla
Se celebra a Tarragona la diada castellera de Santa Tecla, on participen la Colla Vella de Valls, els Castellers de Vilafranca i les colles locals Jove de Tarragona i Xiquets de Tarragona. La Vella de Valls descarrega el quatre de nou amb folre i el cinc de nou amb folre i el pilar, i carrega el quatre de nou sense folre. Els Castellers de Vilafranca no aconsegueixen descarregar cap dels castells (el tres de deu, la torre de vuit neta i el quatre de nou net o el tres de nou amb l’agulla). La Jove de Tarragona descarrega el cinc de nou amb folre i el quatre de nou amb folre, i els Xiquets de Tarragona descarreguen el tres de nou amb folre.
Dilluns 18
L’ambaixador de Corea del Nord a Espanya, expulsat
El Govern espanyol fa públic a través del ministre espanyol d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, que expulsa l’ambaixador de la República Popular de Corea. El motiu que addueix el Govern són els assajos nuclears d’aquest Estat, que considera que són una amenaça seriosa per a la pau i la seguretat.
Dimarts 19
Més de 300 morts en un terratrèmol a Mèxic
A Ciutat de Mèxic i als estats de Mèxic, Puebla i Morelos, 370 persones moren i més de 6.000 resulten ferides en un terratrèmol de magnitud 7,1. L’epicentre se situa a uns 55 km de la ciutat de Puebla i a uns 100 km de la capital. El sisme té lloc el mateix dia que se celebra el 32è aniversari del terratrèmol del 1985, en què van morir unes 10.000 persones. Dues setmanes abans (8 de setembre), un altre sisme de magnitud 8,2 va sacsejar la costa del sud-oest de Mèxic, a l’estat de Chiapas, a la frontera amb Guatemala. L’epicentre era a l’oceà Pacífic, a uns 120 km de la costa, i el nombre de morts se situa entre 90 i 100.
La cadena Toys "R" Us, en fallida
La multinacional nord-americana de la joguina Toys "R" Us es declara en fallida voluntària, l’equivalent al concurs de creditors, als Estats Units. Aquesta declaració només afecta els Estats Units i el Canadà, però no els 250 establiments de la cadena a la resta del món. Segons la direcció, la competència del comerç electrònic és la causa del deute dels 5.000 milions de dòlars de l’empresa.
Dimecres 20
Macrooperació policial contra l’1 d’octubre
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez s’adrecen als manifestants perquè dissolguin, pacíficament, la concentració davant el Departament d’Economia en protesta per les detencions i els escorcolls en diverses conselleries
© Assemblea Nacional Catalana / Roser Vilallonga
Sota el nom d’"operació Anubis" comença una macrooperació policial de la Guàrdia Civil ordenada pel jutjat número 13 de Barcelona per a impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació. Els agents del cos entren a les conselleries d’Economia, d’Afers Estrangers, de Governació i d’Afers Socials, i també a l’Agència Tributària i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació. En total, es fan 41 escorcolls, 14 detencions i 20 investigacions de funcionaris, entre els quals hi ha el secretari d’Hisenda, Josep Lluís Salvadó, i el secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové. La Guàrdia Civil també escorcolla les empreses privades T-systems i la Fundació PuntCAT, al director del qual, Josep Masoliver, detenen i n’escorcollen el domicili. També escorcollen els domicilis del comissionat per a la transició nacional Carles Viver i Pi-Sunyer, i de l’exsenador Santi Vidal, i la seu de la CUP, aquesta sense ordre judicial, per la qual cosa no poden dur a terme l’operació. El president, Carles Puigdemont, acusa l’Estat espanyol d’haver suspès de facto el Govern de Catalunya i d’aplicar un estat d’excepció. L’operació també suscita una enorme manifestació espontània de protesta a Barcelona, davant la seu del Departament d’Economia. El dia 21, vuit dels catorze detinguts queden en llibertat amb càrrecs i, el 22, sis passen a disposició judicial, mentre el Govern cessa el secretari de la Vicepresidència per no haver d’assumir els 12.000 euros diaris de multa que li imposa el Tribunal Constitucional. L’endemà són alliberats amb càrrecs.
Un jutge espanyol dicta llibertat condicional per a un dissident turc
Un jutge espanyol concedeix la llibertat condicional a l’escriptor turc Dog ˘an Akhanlı, que el 19 d’agost va ser detingut per la policia espanyola a Granada a petició del Govern de Turquia, que en demanava l’extradició. Akhanlı, que des del 1990 viu com a exiliat polític a Alemanya, ha estat perseguit, empresonat i torturat a causa dels seus llibres sobre la violència d’estat a Turquia des dels anys vuitanta, i el 1998 va ser desposseït de la ciutadania. La demanda d’extradició d’Akhanlı suscita una dura crítica d’Alemanya, i és un episodi més de la tensió entre ambdós estats.
Dijous 21
Uniqlo obre el seu primer establiment a Catalunya i a l’Estat espanyol
El grup japonès de moda Uniqlo obre, a la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia de Barcelona, la primera botiga a Catalunya i a l’Estat espanyol. Uniqlo és un dels gegants del sector i amb l’obertura d’aquesta botiga desafia l’altra primera multinacional, Inditex (Zara). Al novembre, obre una segona botiga a Barcelona, al centre comercial Glòries.
Divendres 22
Dissolta la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre
Els cinc membres de la Sindicatura Electoral, l’organisme establert per la Llei del referèndum per a supervisar l’1 d’octubre, dimiteixen en bloc per a evitar les multes que els imposa el Tribunal Constitucional. El Govern els demana que deixin pas a ens públics, acadèmics i experts internacionals que n’assumiran les funcions.
Dissabte 23
Manifestació multitudinària a París contra la Llei de reforma laboral
Desenes de milers de persones participen a París en la manifestació contra el projecte de reforma laboral impulsat pel president Emmanuel Macron i el seu Govern. Protagonitzada pel líder d’esquerra Jean-Luc Mélenchon, és la darrera de tres grans manifestacions –dies 12 i 22 de setembre, quan el president va signar les lleis– en contra de la liberalització del mercat de treball.
Designat el coordinador dels cossos policials per a impedir el referèndum
La Fiscalia de l’Estat designa el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, representant de la Secretaria d’Estat de la Seguretat com a coordinador de Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra. És germà de Francisco Pérez de los Cobos, president del Tribunal Constitucional fins el 14 de març de 2017, el qual va anul·lar els decrets de convocatòria d’una consulta i d’inici d’un procés constituent cap a una república catalana (2014 i 2015). El conseller d’Interior, Joaquim Forn, i els Mossos d’Esquadra anuncien que no accepten l’ordre de la Fiscalia de deixar a les mans de l’Estat el comandament dels Mossos i reclamen que recaigui en la Junta de Seguretat de Catalunya. Tanmateix, finalment acaten la decisió i comencen a complir l’ordre d’identificar responsables dels col·legis per l’1-O.
Diumenge 24
Eleccions generals a Alemanya
La coalició democratacristiana CDU/CSU liderada per Angela Merkel torna a imposar-se en les eleccions al Parlament Federal, si bé experimenta un fort retrocés: amb 246 escons, en perd 65 (sobre un total de 709 a la cambra baixa, el Bundestag). Els socialistes, amb Martir Schulz al capdavant, que queden en segon lloc (153), també experimenten una forta pèrdua (40). El gran guanyador és l’ultradretana Alternativa per a Alemanya, que entra per primer cop al Parlament amb 94 escons i es converteix en la tercera força. La segueix el Partit Liberal (FDP), que obté idèntic nombre d’escons (80). Finalment, els comunistes (69) i els Verds (67) obtenen guanys modestos (5 i 4, respectivament).
Dilluns 25
Els kurds de l’Iraq voten per la independència en referèndum
Els ciutadans del Kurdistan iraquià voten en el referèndum convocat unilateralment pel Govern del territori autònom. D’acord amb la comissió electoral, l’elevada participació (al voltant del 72%) té com a resultat un clar suport a la independència (92%). El referèndum sobre la independència al Kurdistan iraquià va ser convocat el 7 de juny pel president Massud Barzani, i la reacció de Bagdad ha estat d’oposició frontal: el 13 de setembre, amb l’absència dels diputats kurds, la majoria àrab al Parlament iraquià va aprovar il·legalitzar el referèndum i cessar el governador de Kirkuk (la ciutat més important de la regió, fora dels límits administratius, però controlada des del 2014 pels kurds), a causa del seu suport al referèndum. El 15 de setembre, el Parlament regional del Kurdistan va votar per una àmplia majoria (65 vots sobre 111) la celebració del referèndum. A banda de l’oposició del Govern de Bagdad, hi són contraris els estats veïns amb minories kurdes, especialment Turquia, i també els Estats Units, que demanen suspendre’l i negociar amb Bagdad.
Dimarts 26
Trobada entre Mariano Rajoy i Donald Trump
En visita oficial als Estats Units, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, es reuneix per primera vegada amb el president nord-americà Donald Trump. En la roda de premsa, Donald Trump comenta el conflicte entre Espanya i Catalunya, i diu que prefereix una Espanya unida i, referint-se al referèndum de l’1 d’octubre, diu que el president Rajoy voldrà impedir-lo, però que creu "que la gent s’hi oposarà molt".
Un destacat periodista turc, en llibertat provisional
Kadri Gürsel, columnista de Cumhuriyet, un dels diaris turcs de més circulació clausurat per ordre del Govern, és alliberat després d’onze mesos. Gürsel està acusat de col·laboració amb grups terroristes pels seus reportatges sobre l’opositor exiliat Fethullah Gülen o el Partit dels Treballadors del Kurdistan, i està sent processat juntament amb uns altres disset periodistes i editors.
Dimecres 27
L’Aràbia Saudita aixeca la prohibició de conduir a les dones
El rei Salman de l’Aràbia Saudita fa públic un decret pel qual permet que les dones condueixin. La monarquia saudita era l’únic estat del món amb aquesta prohibició i la derogació ha estat precedida d’intenses campanyes. És previst que el decret s’apliqui el 24 de juny de 2018.
Es crea la Taula per la Democràcia
Quaranta entitats de la societat civil presenten la Taula per la Democràcia com a resposta unitària en defensa de les institucions i els drets. L’objectiu de l’organització és que els atacs del Govern espanyol contra qualsevol de les organitzacions siguin assumides pel conjunt de la societat civil. Entre d’altres, en formen part l’ANC i Òmnium Cultural, els sindicats Comissions Obreres i UGT, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la Federació d’Assemblees de Pares i Mares de Catalunya (FaPaC), la Federació d’Organitzacions per a la Justícia Global, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i la Unió de Pagesos.
Alstom i Siemens creen una gran multinacional del sector ferroviari
Les companyies Alstom (França) i Siemens (Alemanya) uneixen esforços per a crear un gegant ferroviari europeu. L’acord estableix que la nova empresa, resultat de la fusió de les respectives seccions de ferrocarril, estarà dirigida per l’actual responsable d’Alstom i que cotitzarà a la borsa de París, on tindrà la seu. Siemens en controlarà el 50% i tindrà el suport del Govern francès, amb el 20% d’Alstom a través de Bouygues. La decisió és la resposta a la creixent competència de la companyia xinesa CRRC Corp. A França, l’anunci desperta crítiques al Govern, al qual se l’acusa de desmantellar la indústria del país.
Dijous 28
El TC anul·la la creació del municipi de Medinyà
El Tribunal Constitucional anul·la la llei aprovada pel Parlament el 2015 per la qual Medinyà, al Gironès, es constituïa municipi independent
© Fototeca
El Tribunal Constitucional (TC) anul·la la llei del Parlament de Catalunya del 4 de juny de 2015 per la qual es crea el municipi independent de Medinyà (Gironès), en resposta al recurs del PP. La sentència es basa en el fet que Medinyà no arriba als 5.000 habitants mínims que estableix la llei espanyola per a municipis independents, tot i que la normativa catalana fixa el llindar en 2.000. La comissió gestora municipal de Medinyà i la Generalitat anuncien que no reconeixen una sentència contrària a una decisió presa democràticament i recorden que Medinyà va ser fusionat a Sant Julià de Ramis pel franquisme (1972).
Divendres 29
El president del Parlament Europeu rebutja el referèndum de l’1 d’octubre
En una declaració institucional, el president de l’Eurocambra, Antonio Tajani, demana una "solució política" a la reivindicació independentista catalana, tot i que considera el referèndum unilateral de l’1 d’octubre "il·legal". Tajani s’alinea amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que qualifica la reivindicació catalana com un "afer intern espanyol" que s’ha de resoldre "dins dels límits de l’ordre constitucional espanyol". Tanmateix, el dia 27, una cinquantena d’eurodiputats envien una carta a Rajoy denunciant "l’estat de setge" a Catalunya i, el dia 28, el relator de drets humans de l’ONU, Alfred de Zayas, trasllada a l’executiu de Mariano Rajoy la preocupació per les mesures policials contra el referèndum que, independentment de la seva legalitat, podrien interferir en drets fonamentals com ara la llibertat d’expressió, de reunió i de participació pública. El mateix dia, dotze diputats del Parlament suís insten l’Estat a "respectar el dret del poble català a determinar el seu futur" i sostenen que les accions del Govern espanyol "no són dignes d’un estat democràtic".
Identificats els cossos d’una parella desapareguda trobats al pantà de Susqueda
Els Mossos d’Esquadra confirmen que els cossos trobats al pantà de Susqueda són els de la parella del Maresme desapareguda el 26 d’agost. Els cossos van ser trobats el 26 de setembre despullats i amb signes evidents de violència.
Dissabte 30
Manifestacions per la unitat d’Espanya la vigília del referèndum sobre la independència
A Catalunya i en diverses capitals de l’Estat espanyol tenen lloc manifestacions per la unitat d’Espanya, a favor de la Constitució i en contra del referèndum sobre la independència de l’endemà, 1 d’octubre. La de la plaça de la Cibeles de Madrid és la més nombrosa, amb alguns milers de persones. També es crida a empresonar el president Puigdemont, respectar la llei i es proclamen visques a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En algunes es produeixen incidents violents i la majoria estan convocades per entitats d’ultradreta.