Les eleccions presidencials i parlamentàries van posar en relleu les creixents dificultats del Partit d’Acció Popular, al poder des del 1965, per a mantenir indefinidament el control absolut del sistema polític. Al maig, els comicis parlamentaris li van donar novament la victòria, amb una àmplia majoria, però el seu percentatge de vots va caure al 60,14%, el més baix de tota la seva història. Aquests resultats van permetre, a més, un augment de la representació dels partits polítics de l’oposició, cada vegada més crítics amb les limitades reformes democratitzadores impulsades des del Govern. Igualment significativa va ser la renúncia a formar part del nou Govern de dos antics primers ministres i líders històrics del Partit d’Acció Popular, Goh Chok Tong i Lee Kuan Yew, pare de l’actual primer ministre Lee Hsien Loong. Uns quants mesos més tard, a l’agost, l’elecció de Tony Tan Keng Yam com a nou president del país també va posar de manifest la gradual pèrdua de suport de la línia dura del partit governant. Tan Keng Yam només va guanyar per un marge de 0,35% dels vots el segon candidat més votat, Tan Chen Bock, també membre del Partit d’Acció Popular però més crític amb ell, amb menys suport entre els seus companys i més disposat a accelerar les reformes polítiques. Les creixents incerteses respecte del futur polític del país, però, no van afectar significativament la seva trajectòria econòmica i al final d’any la taxa de creixement es va situar per sobre del 6%, per damunt de les previsions a l’inici de l’any 2011.