El 2014, Singapur va ser testimoni de diverses manifestacions contra el Govern del Partit d’Acció Popular (PAP), al poder des de l’any 1959. Si bé alguns analistes van intentar establir una relació entre aquestes protestes sense precedents i la “revolució dels paraigües” a Hong Kong, el cert és que les mobilitzacions a la ciutat estat van ser molt més restringides, a causa de les restriccions governatives al dret de reunió, limitat al cèntric parc de Hong Lim, i la feblesa del teixit associatiu. Algunes de les manifestacions, però, van acabar marcant l’agenda del Govern, malgrat gaudir d’una còmoda majoria parlamentària d’un 80%. Així, al maig, els membres del gabinet van anunciar un enduriment de les lleis d’immigració i noves mesures per a reduir la gran dependència de mà d’obra estrangera al país, davant la creixent oposició de l’opinió pública a la immigració il·legal. Al novembre, els tribunals van declarar culpable de difamació l’activista Roy Ngerng per criticar la gestió de les pensions del Fons de Provisió Central, mentre que el Tribunal d’Apel·lació de Singapur va considerar que la prohibició de les relacions homosexuals continguda en el codi penal era plenament constitucional, i va desestimar un recurs presentat i les reivindicacions de la comunitat de gais i lesbianes.
En l’àmbit econòmic, el país va experimentar un lleu creixement del 3,5%, tot i la desacceleració a la Xina i l’estancament de la Unió Europea, gràcies a la tímida recuperació del mercat nord-americà. L’any va tancar amb una baixa inflació del 0,5%.