El Partit d’Acció Popular va continuar marcant l’agenda política del país. Una de les principals qüestions va ser el debat sobre la possible modificació del procés d’elecció de la presidència, plantejada per a assolir més representativitat de la societat multiracial de Singapur. Es va proposar que si cap dels tres grups ètnics (malai, xinès o indi) havien tingut la presidència en cinc legislatures, les següents eleccions garantirien un president d’aquella ètnia. Tanmateix, el Govern va deixar clar que el següent president seria clarament d’ètnia malaia. Lee Hsien Loong va apostar per un gabinet jove i va impulsar programes per a garantir més accés a l’habitatge públic, l’assistència sanitària i la millora del transport públic.
La situació econòmica va estar marcada per un limitat creixement, de l’1,8%, el més dèbil des de la crisi financera del 2008. Singapur, altament dependent del comerç exterior, va acusar una caiguda en les exportacions.