Al setembre, l’expresidenta del Parlament, Halimah Yacob, es va convertir en la primera dona a presidir el país, i la primera d’ètnia malaia. Tanmateix, el que podria haver estat una fita notable, va ser àmpliament qüestionat públicament com un procés manipulat i sense legitimitat, perquè els requisits d’elegibilitat van ser tan restrictius que només Yacob els complia. El procés estava limitat als malais, el 13% de la població, perquè cap malai havia ocupat aquesta posició en les cinc darreres legislatures i el candidat havia d’haver ocupat posicions directives en empreses privades amb un volum d’accions d’uns 371 milions de dòlars.
En aquest context, el primer ministre, Lee Hsien Loong, va mantenir-se fort com a líder amb el Partit d’Acció Popular (PAP), que controlava 83 dels 89 escons al Parlament. Durant els últims mesos de l’any, però, Hsien Loong va haver de fer front a diverses disputes internes, fins i tot acusacions d’abús de poder per part dels seus germans. Es va iniciar així un tímid debat sobre la necessitat d’obrir Singapur al multipartidisme, en un sistema dominat pel PAP des del 1959.
En l’àmbit econòmic, Singapur va fer palesa una gran debilitat per la dependència del comerç exterior i la vulnerabilitat davant les dinàmiques del comerç global. Les previsions d’alentiment de l’economia xinesa i nord-americana van intervenir com a factors moderadors del creixement econòmic, que es va mantenir en el 2,9%.