A mitjan març, el president rus, Dmitri Medvédev, va visitar oficialment Síria, des d’on es va lamentar del deteriorament del procés de pau a l’Orient Mitjà i va instar els Estats Units a tenir un paper més actiu en el procés.
El 17 juliol, Bashar al-Assad va celebrar deu anys com a president sirià. La seva política es caracteritza per un cert immobilisme que ha arruïnat les esperances de democratització que havia despertat el seu accés al poder. No obstant això, l’economia s’ha transformat en una economia social de mercat ―que ha creat desigualtats socials que requereixen reformes a causa de la crisi financera internacional, el mal temps, el creixement demogràfic (2,4%) i una taxa d’atur del 20%; s’ha modernitzat del sistema bancari i el país s’ha obert a la inversió estrangera. En el front diplomàtic, i per millorar l’aïllament relatiu del país després del 2005, quan es va culpabilitzar Síria d’haver impulsat l’assassinat de l’exprimer ministre libanès Rafiq Hariri, el president, Bashar al-Assad ha dut a terme un acostament a Occident i ha reprès les converses indirectes amb Israel sobre els turons del Golan, ocupats per Israel des del 1967.
Al final de setembre, l’Iraq i Síria van anunciar la represa de relacions diplomàtiques, després de la crisi diplomàtica de l’agost del 2009.