Al maig, els Estats Units van armar les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG), integrades bàsicament per kurds, les quals van aconseguir alliberar Al-Raqqa, el principal bastió de l’Estat Islàmic a Síria, a l’octubre
© Freerepublic
La guerra civil i regional que es desenvolupa a Síria des del 2011 i la violència que l’acompanya van continuar al llarg de l’any. D’una banda, al gener, alguns grups rebels sirians opositors al règim de Baixar al-Assad i el Govern van acceptar participar en les converses de pau celebrades al Kazakhstan, patrocinades per Rússia, l’Iran i Turquia i orientades bàsicament a aconseguir fer efectiu un alto el foc entre les parts negociat el 2016, però que no s’havia aplicat. Encara que ni les Nacions Unides ni els Estats Units van ser directament representats en les converses, van assistir-hi com a observadors l’ambaixador nord-americà al Kazakhstan i l’enviat especial de l’ONU, Staffan de Mistura. Mentre que el president sirià, Al-Assad, va anunciar que estava disposat a negociar tots els temes, incloent-hi la seva posició i la Constitució, el vice-secretari general de les Nacions Unides, Stephen O’Brien, va declarar davant del Consell de Seguretat que el Govern sirià bloquejava la distribució d’ajut humanitari a les àrees més afectades del país.
D’altra banda, pel que fa als grups gihadistes que operen al país, a final de gener el Front Fatah al-Xam, afiliat d’Al-Qaida i anteriorment anomenat Front al-Nusra, es va adherir a l’organització Tahrir al-Xam, la qual agrupa les milícies gihadistes que controlen diverses parts del país. Aquesta organització va nomenar comandant en cap Abú Jàbir al-Xaykh, membre fundador del grup gihadista Ahrar al-Xam. En la dinàmica de guerra, les forces governamentals, amb l’ajut de Rússia, van anar guanyant posicions i territori. A final de gener, van obtenir el control de la vall del riu Barada, una àrea clau prop de Damasc que proporciona aigua a la capital.
En aquest ambient, es van produir atemptats i violacions dels drets humans per tot el país. A finals de febrer més de 30 persones van ser assassinades per rebels del grup gihadista Tahrir al-Xam quan van atacar edificis governamentals a la ciutat de Homs. La represàlia del Govern contra el barri d’Al-Wa‘r, a la ciutat de Homs, va ferir 50 persones. Al març, un doble atac suïcida a Damasc va causar la mort de 31 persones i 28 ferits, la majoria, civils, i la infiltració de forces rebels a través de túnels als barris de Damasc controlats pel Govern va ocasionar la mort de 21 persones més. A l’abril, almenys 39 persones van morir quan un comboi de civils evacuats dels seus pobles va patir un atac amb cotxe bomba. A l’abril, es van llançar bombes amb gas sarín a la ciutat rebel de Khan Shaykhun, al nord del país, presumptament des d’avions governamentals, que van ocasionar la mort de 70 persones i problemes greus a més d’un centenar. El Govern va negar tenir-hi cap responsabilitat i Rússia va declarar que l’atac aeri havia afectat un magatzem d’armes químiques en mans dels rebels. En resposta a aquest atac, el president nord-americà, Donald Trump, va autoritzar el bombardeig d’una base aèria governamental.
L’activitat de la coalició aliada liderada pels Estats Units, no coordinada amb les forces governamentals, va colpejar diversos bastions de l’Estat Islàmic i va ocasionar nombroses víctimes entre la població civil. Al febrer, un atac aeri nord-americà a Idlib va matar Àhmad Abú al-Khayr, un dels líders d’Al-Qaida i gendre d’Ossama bin Laden. Al mes següent, els Estats Units van confirmar la seva responsabilitat en l’atac aeri contra el poble de Jina, a la província d’Alep, que va matar 46 persones en una mesquita, prop de la qual hi havia l’objectiu militar americà: un lloc de reunió de militants d’Al-Qaida. Un altre atac americà als voltants d’una escola a Al-Raqqa va matar 33 persones que es refugiaven dels combats. A finals de mes l’Estat Islàmic va evacuar els residents d’aquesta ciutat per por del col·lapse de la presa de Tabqa, a uns 40 km, danyada pels atacs de la coalició liderada pels Estats Units.
Al maig, els Estats Units van armar les Unitats Kurdes de Protecció Popular (YPG), que lluiten amb les Forces Democràtiques Sirianes, el principal grup d’oposició no islamista. Van ser precisament aquestes forces, integrades bàsicament per kurds, les que van aconseguir alliberar Al-Raqqa, el principal bastió de l’Estat Islàmic a Síria, a l’octubre. D’altra banda, al juliol, el Hezbol·là libanès i l’exèrcit sirià van llançar una operació per a expulsar els grups gihadistes de l’àrea d’Arsa, a la frontera entre Síria i el Líban.