La guerra civil va prosseguir al llarg de l’any en un front obert que va afectar tant els actors interns com els regionals amb interessos al país. Al gener, Turquia va llançar un assalt al nord del país per tal de controlar àrees sota el domini dels kurds, especialment a la zona d’Afrin. Per la seva part, el Govern va iniciar al febrer l’assalt de la part oriental de Ghuta, el darrer enclavament sota control dels rebels prop de Damasc. Precisament, a l’abril es va conèixer que podria haver-se produït un nou atac químic a la ciutat de Duma, la principal de Ghouta, fet que va provocar atacs punitius contra objectius governamentals per part dels Estats Units, el Regne Unit i França. I, al novembre, el Front d’Alliberament Nacional, una organització que agrupa els rebels que tenen el suport de Turquia, incloent-hi l’Exèrcit Lliure Sirià, va negar les acusacions d’haver utilitzat gas verinós contra objectius governamentals a la ciutat d’Alep, atac que va afectar més de 100 persones. Un responsable d’aquesta organització va responsabilitzar, per contra, el Govern d’Al-Assad d’aquest atac.
Després de l’estiu, Rússia, Turquia i l’Iran van iniciar converses sobre Síria al Kazakhstan, amb delegacions del Govern sirià i de l’oposició, a les quals Jordània i les Nacions Unides van ser convidats en qualitat d’observadors.