Sociologia 2013

Pobresa i exclusió social en temps de crisi

Al final del 2013, les autoritats espanyoles van anunciar la fi de la recessió econòmica iniciada l’any 2008 amb l’explosió de la bombolla immobiliària. Malgrat els bons auguris, que van pronosticar una lleugera recuperació per a l’any 2014, la realitat és que la crisi persisteix i ha deixat profundes seqüeles de pobresa i exclusió social. Durant aquest temps les carències i privacions s’han estès entre amplis sectors de la població. També s’ha observat un agreujament de la pobresa extrema i una accentuació de les desigualtats socials.

Moltes famílies es troben endeutades i pateixen greus dificultats per a pagar el lloguer o la hipoteca

© Fototeca.cat / G. Serra

La darrera Enquesta de Condicions de Vida (ECV) va constatar que, durant els anys de crisi, s’ha produït un increment significatiu del risc de pobresa a Catalunya que ha afectat, també, amplis sectors de les classes mitjanes. Moltes famílies es troben endeutades i pateixen greus dificultats per a pagar el lloguer o la hipoteca.

La crisi ha incidit de manera especial en el mercat de treball. En només sis anys, la taxa d’atur s’ha triplicat i ha passat del 8% al 25%. Les dades de desocupació van assolir un màxim històric a l’abril de l’any 2013. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), el nombre d’aturats va arribar a 6.202.700 a tot l’Estat i a 902.3000 a Catalunya. Però, a més, les dades van destacar que la desocupació de la població juvenil va superar el 54%, i que el nombre de llars a l’Estat espanyol que tenen tots els membres actius a l’atur es va situar en 1.807.700, al final del 2013. A Catalunya, per al període 2007-11, es van multiplicar per quatre les llars en les quals tots els seus membres adults es troben a l’atur (de 48.000 a 194.000).

Les polítiques d’austeritat, que es van imposar des de Brussel·les per fer front a la crisi, han agreujat els problemes i els patiments de les llars familiars, que a Catalunya han experimentat una davallada significativa del seu nivell de renda. L’erosió de la negociació col·lectiva i la pèrdua dels drets laborals ha comportat una disminució significativa dels ingressos de la major part dels treballadors assalariats. D’altra banda, la crisi fiscal i les restriccions pressupostàries de l’Administració han incidit negativament en el camp de la salut, l’educació i els serveis públics.

Els nous rostres de la pobresa

En parlar de pobresa convé fer la distinció entre pobresa absoluta i pobresa relativa. La pobresa absoluta –que s’ha incrementat de manera dramàtica durant aquests anys– es produeix quan la persona pateix importants carències en les condicions de vida i té dificultats per a satisfer els mínims vitals de subsistència. La pobresa relativa es produeix quan la persona no pot assolir un nivell de vida mínimament adequat en el marc territorial de referència. Es considera que una persona és pobra quan el seu nivell de renda està per sota d’un determinat llindar considerat en un moment determinat.

En analitzar la situació de pobresa, hem de fer esment, en primer lloc, de les dones grans que viuen soles i que cobren pensions de viudetat o invalidesa. Aquest ha estat i continua essent el rostre de la pobresa els darrers lustres. No obstant això, el manteniment del poder adquisitiu de les pensions ha fet que aquest grup millorés la seva situació en termes relatius.

Al costat de les velles formes de pobresa n’apareixen de noves. La crisi ha provocat que el perfil de la nova pobresa inclogui cada vegada més la figura de famílies joves amb fills, persones joves i persones immigrants que, tot i treballar, pateixen moltes dificultats per a fer front a les seves necessitats.

Es constata que un percentatge elevat de la població viu importants penalitats. Per exemple, el 16,9% de les llars espanyoles tenen "moltes dificultats" per a arribar a final de mes. Un 45,8% de les famílies no es pot permetre anar de vacances fora de casa ni tan sols una setmana l’any. Els problemes són especialment greus en el cas de les llars monoparentals, que generalment estan encapçalades per dones. Alguns estudis van constatar també que els matrimonis i parelles amb tres fills (o més) es troben en situació d’alt risc de pobresa i d’exclusió social.

La pobresa infantil

L’Informe de Pobresa Infantil a Catalunya de FEDAIA (2013) va assenyalar que els nivells de pobresa a l’Estat espanyol i Catalunya han estat, les últimes dècades, excepcionalment alts també dintre del context de la Unió Europea. La taxa de pobresa infantil, però, és sensiblement superior a la taxa de pobresa general.

Molts infants i adolescents no gaudeixen d’una dieta adequada, no disposen de roba apropiada per a l’època de l’any i troben importants limitacions d’espai apropiat per a fer els deures o per a jugar

© Fototeca.cat / Rainer Kasobiak / Fotolia.com

Molts infants i adolescents no gaudeixen d’una dieta adequada, no disposen de roba apropiada per a l’època de l’any i troben importants limitacions d’espai apropiat per a fer els seus deures o per a jugar. Generalment no participen en activitats extraescolars, ni van de vacances. El més preocupant és que un percentatge elevat d’aquests infants que viuen en condicions precàries tenen un baix rendiment acadèmic i un risc elevat de fracassar a l’escola, de manera que hi ha moltes possibilitats que es reprodueixi el cercle viciós de la pobresa de pares a fills.

Normalment la pobresa està associada a la inactivitat. Tanmateix, segons les dades del primer Informe sobre la Desigualtat a Espanya, publicat el 2013 per la Fundación Alternativas, s’ha produït un increment substancial dels treballadors pobres (que han passat del 10,8% al 12,7% entre els anys 2007 i 2010). Es tracta d’individus que treballen en condicions precàries, ja sigui en l’economia irregular o en l’economia oficial. Els col·lectius més exposats a aquesta situació són els treballadors autònoms i els treballadors domèstics.

Entre el 2006 i el 2011 es va produir un significatiu augment de l’atur de llarga durada, de manera que les persones que van esgotar la prestació per desocupació a Catalunya van passar de 139.000 a 469.000 en el període esmentat. En el moment que les famílies han perdut totes les fonts d’ingressos poden sol·licitar la renda mínima d’inserció (RMI), que oscil·la entre els 423 i els 631 euros mensuals. Es tracta d’una pensió compensatòria que pot servir com a "xarxa de salvació social". Tanmateix, alguns experts van assenyalar, però, la insuficiència d’aquesta quantitat per a fer front a les despeses de la llar, i, encara més, per a revertir les situacions de pobresa permanent. Tot i així, en aquest període la Generalitat de Catalunya va endurir també els criteris per evitar el frau i prop de 7.000 famílies es van veure desposseïdes d’aquest ajut.

Voluntariat i tercer sector en temps de crisi

El voluntariat ha crescut amb força per fer front a la crisi, com aquest exemple a la ciutat de Reus

© Ajuntament de Reus

Aquests anys de crisi el suport de la xarxa de familiars i amics ha estat vital per a apaivagar les situacions de pobresa i exclusió social. No obstant això, l’aprofundiment de la crisi fa que aquesta xarxa de solidaritat esdevingui cada cop més fràgil i vulnerable.

A Catalunya, tant el voluntariat com el teixit associatiu tenen una llarga tradició i un pes específic molt més destacat que a la resta de l’Estat espanyol. Des que va començar la crisi, les entitats socials han notat de primera mà un increment de la solidaritat. Cal no oblidar que l’any 2013 es va celebrar l’Any Europeu de la Ciutadania Activa, cosa que va contribuir a augmentar la sensibilització respecte a la importància d’una ciutadania compromesa amb la missió d’avançar en la consolidació de drets i oportunitats socials de les persones, sense exclusions.

Segons l’Anuari del Tercer Sector Social de Catalunya del 2013, elaborat per l’Observatori del Tercer Sector i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el nombre de persones voluntàries ha anat augmentant des que va començar la crisi, amb un increment de prop d’un 23% els darrers cinc anys. Segons aquest mateix document, destaca especialment el creixement del voluntariat en les entitats que treballen sobre els col·lectius de pobresa i exclusió i el de malalties, amb un 33% (una tercera part) del conjunt de persones voluntàries, seguit dels infants i els joves amb un 28%, gairebé l’altra tercera part de les persones voluntàries. Les dades disponibles el 2013 van indicar un total d’entre 250.000 i 300.000 persones voluntàries a Catalunya per a l’any 2011. Com a dades significatives d’aquest col·lectiu de voluntaris, destaca una presència més elevada de dones (59%) que no pas d’homes (41%); així com un increment significatiu –en més d’un 6%– de persones més grans de 65 anys.

Tots aquests voluntaris participen en alguna de les 7.500 entitats socials de Catalunya que configuren l’anomenat tercer sector social, format per organitzacions socials sense ànim de lucre que tenen com a finalitat –en bona mesura a través de l’acció de voluntaris– la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, així com la cohesió social i la inclusió dels col·lectius més vulnerables.

Aquest compromís de les persones amb les entitats també es va posar de manifest amb l’increment de les aportacions econòmiques de les persones a les entitats –les donacions han augmentat un 4% i les aportacions puntuals, un 8%–. L’aparició del micromecenatge (crowdfunding ) i la utilització més generalitzada d’aquest tipus d’accions per part de les entitats es mostra com una via amb possibilitats de futur a l’hora d’impulsar el compromís directe de la ciutadania amb els projectes d’aquest tipus d’entitats.

També s’ha de dir que el tercer sector actualment viu molt condicionat per la mateixa dinàmica de crisi econòmica. Un dels efectes més evidents i palpables de la crisi sobre el tercer sector va ser la reducció dels seus ingressos com a conseqüència, sobretot, de la limitació de la inversió pública en polítiques socials. La meitat de les organitzacions van manifestar que els darrers tres anys s’ha reduït el seu finançament públic.

Xarxa d’entitats contra la pobresa

Finalment, cal destacar la labor feta per algunes entitats del tercer sector –com Càritas o la Creu Roja–, que, durant aquests anys crítics, han dut a terme una extraordinària tasca social a gran escala a favor de les llars que pateixen pobresa extrema. El prestigi i el suport social que han aconseguit aquestes entitats és notable, cosa que ha fet possible un increment extraordinari dels recursos i una intensificació de la seva labor assistencial. Cal esmentar també, en aquest sentit, accions concretes com la celebració d’una marató extraordinària de TV3 que es va fer el 27 de maig de 2012 per recollir fons en la lluita contra la pobresa. La campanya publicitària que la va acompanyar, amb l’eslògan Que ningú es quedi fora de joc, va contribuir a fer créixer, encara més, la sensibilitat social i va assolir una recaptació de 4,5 milions d’euros que van servir per a emprendre 40 projectes socials.

Igualment destacable va ser el Gran Recapte 2013, impulsat per la Fundació Banc dels Aliments al mes de desembre. Amb una massiva participació ciutadana i més de 20.000 voluntaris distribuïts en uns 1.900 punts de recollida de 250 poblacions de tot Catalunya, va aconseguir recollir més 3.500.000 de quilos d’aliments.

L’informe de l’Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja de Catalunya, que té com a missió conèixer la situació de les persones més vulnerables de la societat i que ja va per la seva cinquena edició (de juliol del 2013), ofereix una radiografia de la situació i de les necessitats socials globals a la qual responen aquestes entitats. Algunes dades significatives de la darrera edició són les següents: el 72,5% de les persones enquestades que es trobaven a l’atur no cobraven prestació ni subsidi, enfront del 49,9% de fa dos anys. L’exhauriment de les prestacions, que ja s’apuntava en el segon estudi (de desembre del 2011), s’ha agreujat encara més. Segons el que s’indica també en l’estudi del 2013, les famílies que van ingressar menys de 500 euros suposen més del 60% del total, amb una mitjana d’ingressos que se situa entre els 301 i els 500 euros mensuals.

La problemàtica dels desnonaments ha esclatat amb força els darrers anys, especialment arran de l’activisme d’entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que va convertir aquesta qüestió en un tema central de l’agenda política. Entre les persones enquestades en l’esmentat estudi de la Creu Roja, el 15,3% (125 persones amb les seves famílies) han estat desnonades els darrers quatre anys o n’estan actualment en procés, la majoria (67%) per no poder pagar l’import de l’arrendament.

En el primer informe de juliol del 2011, la xifra de persones desnonades sobre el total de persones enquestades era del 3,6%. Així, aquest percentatge s’ha incrementat en 11,7 punts en només dos anys, un augment força notable.

Davant la realitat que van indicar aquestes i altres xifres, és evident que les entitats del tercer sector estan fent una tasca urgent i necessària. El risc, però, seria que, davant d’aquestes experiències reeixides, el sector públic abdiqués de la responsabilitat i abandonés a la seva sort els col·lectius més necessitats. És una qüestió de justícia social i no pas només de caritat o beneficència.

Organitzacions com l’Observatori del Tercer Sector i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social es van consolidar com a espais de diagnosi i com a referents en la recerca d’aquest sector, i aporten dades cada vegada més significatives i de gran importància a l’hora d’analitzar la seva evolució en moments de canvis com els actuals.