Al conflicte intern somali s’afegeixen desastres naturals que agreugen la situació dels milers de desplaçats
© Nacions Unides/Tobin Jones
Les diferències en el si del Govern Federal de Transició (GFT) i els periòdics atemptats de les milícies islamistes Al-Xabab a Mogadiscio es van convertir en els principals obstacles per a la pacificació d’un país en guerra des de la caiguda de Siad Barre, el 1991. En el Govern, format a l’agost del 2012, la tensió va anar en augment per les discrepàncies entre el president de la república, Hassan Sheikh Mohamud, i el primer ministre Abdi Farah Shirdon Said, sobre la composició del Govern. Shirdon Said va reclamar al president la destitució d’alguns ministres i alts càrrecs, sospitosos de corrupció, perquè al Parlament, amb representació de tots els clans somalis, el president té més suport que el primer ministre.
Expulsada de la capital fa dos anys per les forces de la Unió Africana (AMISOM), la milícia Al-Xabab disposa de capacitat per a cometre atemptats a Mogadiscio, de gran impacte psicològic. Els més importants els va perpetrar al juny, contra un edifici de les Nacions Unides, i al novembre, contra un hotel. En les dues accions van morir unes deu persones. Al-Xabab encara controla algunes zones del sud, però les seves bases són l’objectiu dels militars dels Estats Units, que donen suport al Govern Federal de Transició. Des de l’atemptat del setembre al centre comercial Westgate, a Nairobi, els Estats Units van intensificar els atacs, bé amb avions no tripulats (drones ) o bé amb escamots navals, contra les bases d’Al-Xabab. A l’octubre, un escamot de la Marina va intentar capturar un dirigent islamista. Al cap d’uns dies, un avió no tripulat va bombardejar el vehicle en què viatjaven dos membres d’Al-Xabab, un dels quals era expert en explosius.
A Somalilàndia, un territori que va declarar el 1991 la independència unilateral, no reconeguda per la comunitat internacional, es van ajornar al 2014 les eleccions parlamentàries previstes per al maig del 2013. Com que el territori es manté al marge del conflicte que viu la resta del país, el Govern ha aconseguit captar inversions importants, sobretot per a la reconstrucció d’infraestructures, com el port de Berbera i l’aeroport de Hargeisa, reobert a l’agost.