En l’atemptat més mortífer des de la caiguda del president Siad Barre, el 1991, un camió bomba va causar, el 14 d’octubre, la mort d’almenys 500 persones a Mogadiscio, la capital. Cap grup es va atribuir l’atemptat però el Govern va responsabilitzar les milícies islamistes Al-Xabab, que mantenen la seva capacitat militar malgrat el desplegament de les forces de la Missió de la Unió Africana (AMISOM), les ofensives de l’exèrcit somali i els atacs amb drons perpetrats pels Estats Units. També van ser bombardejades amb drons nord-americans posicions de l’Estat Islàmic (EI), una organització que creix amb els milicians provinents d’Al-Xabab, afiliat a Al-Qaida.
En l’elecció presidencial, el Parlament, reunit al febrer a l’aeroport de Mogadiscio per temor d’un atemptat, va designar en el càrrec Maxamed Cabdulaahi Maxamed Farmaajo, ex-primer ministre que va destacar pel seu combat de la corrupció. Farmaajo, amb doble nacionalitat somali i nord-americana, va substituir Xassan Sheekh Maxamud. A Somalilàndia, el territori que correspon a l’antic protectorat britànic, es van celebrar les terceres eleccions presidencials des de la independència del 1991, no reconeguda per cap país. A la consulta, celebrada al novembre, el candidat de Kulmiye, el partit en el poder, Muuse Bixi Cabdi, va obtenir el 55% dels vots. L’opositor Cabdiraxmaan Mohamed Abdullahi, Irro, de la formació Waddani, en va aconseguir el 40%. A la consulta van estar presents observadors de la Unió Europea, un dels principals donants de Somalilàndia. Bixi Cabdi, que succeeix en la presidència Axmed Maxamed Maxamuud Siilaanyo, havia promès durant la campanya que donaria més drets a les dones.