L’any es va iniciar amb els efectes ben vius de l’ofegament militar, al maig del 2009, de la guerrilla separatista dels Tigres d’Alliberament de la Pàtria Tàmil (LTTE), després d’una campanya militar a gran escala, que va causar vora 300.000 desplaçats interns, que segons fonts oficials el 2010 van tornar als seus llocs d’origen, encara que ho van fer a una regió devastada i en unes condicions molt precàries.
Una mostra de l’ombra allargada del conflicte va ser evident en les eleccions presidencials del gener, que van donar de nou la presidència, de manera contundent (amb un 58% dels vots), a Mahinda Rajapaksa, malgrat les denúncies per ús massiu de fons públics. El seu rival a les eleccions va ser el general Sarath Fonseka, responsable militar de l’ofensiva, que va tenir el suport públic de l’expresidenta Chandrika Kumaratunga, que acusava el Govern de promoure el nepotisme i les actituds autoritàries. Poc després dels comicis, al febrer, mentre Fonseka presidia una reunió dels líders de l’oposició, va ser detingut per l’exèrcit i acusat de conspiració (a l’agost va ser condemnat a ser destituït amb deshonor, per haver-se involucrat en política mentre ocupava un càrrec militar). També es va fer públic que 12 alts càrrecs de l’exèrcit pròxims al general havien estat forçats a dimitir i que 37 persones més havien estat detingudes sota l’acusació de prendre part en una conspiració per derrocar el Govern. Al carrer es van produir manifestacions de milers de partidaris de Fonseka que van desembocar en xocs violents entre opositors i forces de l’ordre.
Mesurant les seves forces, al mes d’abril, el president va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions legislatives anticipades. Això va provocar la ruptura de la coalició opositora, amb la sortida de l’Aliança Nacional Tàmil. Per això, l’Aliança Unida per la Llibertat del Poble (UPFA), la coalició de partits que dóna el seu suport al president Rajapaksa, va guanyar de nou i va passar a ocupar 105 dels 144 escons del Parlament unicameral. Els resultats van ser atribuïts al suport creixent de la comunitat singalesa al president dur i a l’abstenció elevada entre la comunitat tàmil. Tanmateix, l’UPFA va quedar a sis escons dels dos terços de la cambra que li permeten modificar la constitució en aspectes crucials, com el límit de legislatures pel càrrec de president —límit que finalment va ser eliminat pel president Rajapaksa al setembre—. Una de les primeres mesures del nou legislatiu va ser nomenar el fill gran de Rajapaksa, Jamal, president de la cambra, mentre que altres familiars van passar a ocupar llocs clau del poder. Al maig, el Govern va anunciar el relaxament progressiu de l’estat d’emergència, en vigor des de feia vint-i-set anys, malgrat que es va reservar el dret a seguir detenint preventivament els sospitosos, sense càrrecs, una situació en què es troben 11.000 persones.
Al juliol, les Nacions Unides van tancar la seva representació a la capital, Colombo, en protesta per l’actitud complaent del Govern davant dels atacs a aquesta seu per protestar contra un panel internacional d’investigació dels crims contra els drets humans al país. El mateix mes, la Unió Europea va suspendre els privilegis comercials de què gaudia Sri Lanka a causa de la situació dels drets humans al país i la constatació dels crims que van acompanyar la derrota militar de l’LTTE, que van provocar la mort de 10.000 a 40.000 civils tàmils. Aquest mateix mes, el president va visitar l’Índia i va signar diversos acords de coqaboració. Posteriorment, Sri Lanka també va signar un acord de coqaboració industrial i tecnològica amb la Xina.
Finalment, al país va prosseguir la persecució de la llibertat d’expressió, amb atemptats contra seus dels mitjans de comunicació (com la televisió privada Siyatha) i contra periodistes, alguns dels quals van desaparèixer després de donar suport a l’oposició. Al març, J.S. Tissainayagam, reporter del North Eastern Herald Monthly condemnat a vint anys de presó, va ser nomenat periodista estranger de l’any per l’Associació Britànica de periodistes, i poc després, va rebre el perdó presidencial.