Després de la victòria militar sobre la guerrilla tàmil al maig del 2009, el Govern del president Mahinda Rajapaksa va continuar la seva deriva autoritària, sota el criteri de la unitat nacional. Si bé al zenit dels combats, la comunitat internacional va contemplar amb tebior els esdeveniments, durant aquest any va augmentar la pressió internacional per a aclarir els crims de guerra comesos. A l’abril, un informe de les Nacions Unides va concloure que la majoria de les morts civils calia atribuir-les als bombardeigs indiscriminats de l’exèrcit, i exigia l’obertura d’una investigació formal. En un aïrada resposta, el president Rajapaksa va fer una crida a manifestar-se contra la intervenció de l’ONU.
Reforçat per l’àmplia reelecció del 2010, Rajapaksa va continuar dirigint amb mà de ferro la política nacional mentre els seus rivals polítics van afrontar problemes. Al mes de gener, el Tribunal Suprem va refusar les al·legacions del general Sarath Fonseka, responsable de la derrota militar del partit o les milícies dels Tigres d’Alliberament de Tamil Eelam (LTTE) i rival polític del president, que demanava que li fos retornat l’escó al Parlament que va perdre el 2010 en ser acusat de corrupció. El mateix Fonseka va ser jutjat al mes de novembre i condemnat a tres anys de presó per haver acusat el Govern d’haver comès crims de guerra. Com a mesura de distensió, el Govern va aixecar l’estat d’emergència, vigent al país des del 1971. Cal dir, però, que va quedar vigent la Llei de prevenció del terrorisme, que, de facto , va mantenir la potestat de continuar practicant detencions sense càrrecs.
A escala local, es van celebrar dues tandes d’eleccions, que va guanyar novament la coa-lició governant de l’Aliança Unida per la Llibertat Popular (UPFA) excepte als municipis del nord del país, dos terços dels quals van mantenir la seva fidelitat a l’Aliança Nacional Tàmil, mostra de la fractura encara oberta al país. Al repte de reconstruir les zones devastades pel conflicte, es va afegir, al gener, la destrossa causada per les greus inundacions del nord-est del país, que s’estima que van malbaratar un 24% de la collita d’arròs.