Sri Lanka va seguir gestionant les conseqüències de l'ofensiva militar que el 2009 va posar fi de manera abrupta el conflicte entre el Govern i la guerrilla de l'LTTE, i que va causar més de 440.000 desplaçats. Així, al mes de febrer l'exèrcit es va comprometre a investigar els crims comesos per les tropes, després de l'emissió d'un polèmic documental a la televisió anglesa en què es veien execucions arbitràries de presoners fetes per soldats singalesos. L'ONU va xifrar en 40.000 els civils morts, tot i que segons el registre del Govern eren 9.000, 7.400 dels quals haurien mort per "causes indefinides", probablement, a mans de soldats "descontrolats", en paraules del Govern mateix. Per la seva banda, les Nacions Unides van adoptar una resolució en què exigien al Govern les investigacions pertinents en aquesta qüestió, una decisió que el Govern va veure com una intromissió en la seva sobirania.
Al maig, i gràcies a la mediació nord-americana, el Govern va alliberar el general Sarath Fonseka, empresonat des del 2010 per conspiració, just després d'haver disputat al president Rajapaksa la presidència del país, tot i que va ser invalidat com a candidat durant set anys. A l'octubre, el Govern va anunciar la llibertat sense càrrecs del principal líder guerriller capturat, SEnrique Leivaarasa Pathmanathan.
Més enllà del conflicte, i en resposta a la vaga de professors contra la privatització de la universitat, el Govern va ordenar el tancament de tretze de les quinze universitats públiques.