Al mes de gener, el Parlament, sota control del president, va forçar la dimissió de Shirani Bandaranayake, presidenta del poder judicial acusada de corrupció i mala conducta professional. El seu lloc el va ocupar Mohan Peiris, assessor del Govern que va rebre el boicot de l’associació nacional d’advocats. Al març, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va instar que s’investiguessin els crims comesos durant el conflicte amb la guerrilla tàmil, que va culminar el 2009 amb una ofensiva a gran escala de quatre mesos que va causar, segons l’ONU, 40.000 morts civils i més de 440.000 desplaçats pels bombardeigs de l’exèrcit. Aquest nombre va ser contestat pel Govern, que xifra les víctimes en 9.000.
La situació dels periodistes al país va seguir empitjorant (Sri Lanka ocupa el lloc 162 de 179 al rànquing de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres), i la BBC va suspendre la seva programació en tàmil en protesta per les constants interferències de les seves emissions, i un dels seus periodistes va ser detingut. Al febrer, un reporter del Sunday Leader va sobreviure a un tiroteig que va rebre a casa seva, i al cap de dos mesos, Amnistia Internacional va denunciar la persecució de l’oposició i va exhortar el Commonwealth a cancel·lar la seva reunió prevista per al novembre, fet que no es va produir malgrat el boicot de l’Índia, el Canadà i Maurici. A l’agost, el Comissionat de les Nacions Unides al país, Navi Pillay, també va advertir de la degradació de la democràcia i els drets de la població al país.
Al mes de setembre, l’Aliança Nacional Tàmil va guanyar amb un 78% dels vots les primeres eleccions a la província semiautònoma del nord i va obtenir 30 dels 38 escons del consell. Va preocupar també el creixent assetjament a la minoria musulmana per grups radicals del budisme singalès, que lluny de ser censurats van rebre el suport del ministre de Defensa, Gotabhaya Rajapaksa, germà del president.