L'acord de pau, resultat de la mediació dels Estats Units, Noruega, el Regne Unit i l'organització regional Autoritat Intergovernamental de Desenvolupament (IGAD), i signat a la capital etíop al mes d'agost, no va posar fi a la guerra entre les forces del Govern, presidit per Salva Kiir, i els rebels, que segueixen a qui va ser vicepresident, Riek Machar. El president Kiir es queixava que l'acord beneficiava els rebels, en atribuir-los la designació dels governadors dels estats d'Unitat i de l'Alt Nil, productors de petroli, i el càrrec de primer vicepresident de la república, al qual el president està obligat a consultar les decisions. L'acord també preveu per als rebels un nombre determinat d'escons als parlaments dels diferents estats i de carteres ministerials. Menys de dos mesos després de la signatura de l'acord, el president Kiir pràcticament el va dinamitar en modificar la divisió administrativa del país, passant de 10 a 20 estats; una mesura que va ser criticada pels rebels.
Com ha passat durant els dos anys de guerra, totes dues parts es van acusar de cometre atrocitats contra la població civil (violació de dones, atacs contra les aldees situades en zones sota control del rival, etc.). La guerra ha causat milers de morts, el desplaçament de centenars de milers de persones i la pèrdua de les collites, un fet que deixa, segons les Nacions Unides, uns 30.000 habitants en risc de morir de fam.