Els enfrontaments entre les forces del president Salva Kiir i les lleials a l’ex-vicepresident Riek Machar van continuar, per quart any, per nombrosos indrets del país. Els combats han causat desenes de milers de morts i han provocat la fugida de centenars de milers de persones als països veïns, sobretot al Sudan. En una guerra en què s’instrumentalitza la pertinença ètnica, ja que Kiir és dinka i Machar és nuer, la violència arriba a “proporcions catastròfiques contra els civils”, segons l’informe del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. Un any abans, el conseller especial de les Nacions Unides per la prevenció del genocidi, Adama Dieng, havia advertit del perill que el conflicte desemboqués en “un genocidi” similar al de Ruanda. La Missió de les Nacions Unides al Sudan del Sud (MINUSS) té uns 15.000 cascos blaus. La utilització de la violència sexual com a arma de guerra va ser denunciada, en un informe, per Amnistia Internacional, que detallava casos de violació de dones i homes i de castració pel sol fet de pertànyer a una ètnia determinada, unes agressions practicades pels dos actors armats. En una visita a Karthum (Sudan), la quarta des de la independència, el 2011, Kiir va aconseguir el compromís del seu homòleg sudanès, Umar al-Baixir, que no donaria suport a Machar. En el passat, els governs dels dos països s’acusaven mútuament d’ajudar grups rebels. Mentrestant, delegats de la troica de la Unió Africana (Algèria, Nigèria i Sud-àfrica) i l’Autoritat Intergovernamental de Desenvolupament (IGAD), un organisme d’integració regional, van intentar, sense gaire èxit, revifar l’acord de pau d’Addis Abeba (Etiòpia), d’agost del 2015.