L'economia sueca va ser la més afectada dels països del nord per la crisi financera. Cap a la meitat d'any, l'FMI va anunciar unes previsions de contracció del 6% del PIB, després d'haver tancat el primer semestre amb una caiguda del 6,3%. Condicionada per la dependència de les exportacions, que van caure el 9,3% en el mateix període, i la dependència del sistema bancari dels capitals provinents dels països bàltics, va poder comptar, no obstant això, amb la flexibilitat de no pertànyer a la zona euro. Així, es van modificar a la baixa els tipus d'interès i de canvi de la corona per tal de fer més competitives les exportacions. Tot i les iniciatives de l'executiu, l'OCDE va preveure que les exportacions sueques caurien el 15,3% l'any 2009. Al principi d'agost el diari de més tirada del país, Aftonbladet, va publicar un reportatge que acusava l'exèrcit israelià d'haver traficat amb òrgans de morts palestins durant la dècada dels noranta. La notícia va obrir un conflicte diplomàtic amb el país hebreu, que va boicotejar les empreses sueques i, alhora, va congelar les sol·licituds d'acreditació de periodistes suecs a Israel. Malgrat la virulenta reacció, a mitjan desembre un reportatge emès per una cadena israeliana va recollir les declaracions de l'excap de l'Institut de Ciència Forense Abu Kabir, el doctor Jehuda Hiss, que confirmaven la veracitat de la publicació sueca, i dies després l'exèrcit israelià ho va corroborar.