Els violents disturbis produïts arran de la mort d’un immigrant a mans de la policia a la perifèria d’Estocolm van sacsejar el país l’última setmana de maig. Als suburbis de la capital s’han consolidat guetos amb molta població immigrada –entre el 60% i el 80%–, taxes d’ocupació del 40% o fracàs escolar entorn del 25%, que han posat en entredit el model suec de benestar. Tot i les previsions de creixement i una taxa d’atur entorn del 8%, segons un informe de l’OCDE, Suècia s’ha convertit alhora en el país on les diferències d’ingressos i la pobresa relativa han augmentat més ràpidament des del final dels anys noranta –tot i mantenir-se encara entre els països amb un grau més elevat d’equitat–. D’altra banda, el Govern suec també va reconèixer al mes de setembre haver comès discriminacions a la població gitana i va confirmar l’existència d’un fitxer ètnic amb més de 4.000 romanís enregistrats sense comissió de delicte.
Aquest mateix mes, Suècia també va viure tensos enfrontaments entre la policia i els ecologistes i els empresaris del sector turístic pel projecte d’explotació d’una mina de ferro a la regió de Kalla, al nord del país. També al maig, i a un any de les properes eleccions legislatives, el primer ministre conservador, Fredrik Reinfeldt, va fer una remodelació del Govern amb l’objectiu d’endurir les condicions per a l’accés a la renda d’inserció, allargar els períodes de prova en els contractes laborals, augmentar les subvencions als empresaris per a la contractació d’estrangers i introduir una notable rebaixa d’impostos.