L’economia sueca va registrar bons resultats, amb una suau desacceleració del PIB (per sobre del 3%) influïda per la debilitat de la demanda del Regne Unit, un important soci comercial, després del vot del Brexit. El consum de les famílies i les exportacions van ser els principals motors de creixement. Els resultats de les exportacions van continuar forts, tot i que menys que en anys anteriors. El dèficit estructural es va ampliar, tot allunyant la política fiscal com a instrument de superàvit.
Així, el país va mostrar unes finances públiques sòlides, alts nivells d’inversió i va aconseguir mantenir una de les despeses en R+D més altes del món. D’altra banda, les debilitats van ser uns riscos de deflació més alts, un augment de l’atur juvenil, un deute familiar excessiu i una coalició governant amb dificultats a causa del desig d’aïllar i fer front al pes de l’extrema dreta al Parlament.
La producció industrial va emetre senyals contradictoris en trobar-se encara per sota dels màxims del 2008, si bé es va sostenir gràcies a tenir unes indústries manufactureres d’alt valor agregat, i una estructura d’exportacions molt diversificada en termes de productes. La caiguda de l’atur (6,7%) i la inflació van impulsar el consum privat, que fou un dels motors d’aquesta tendència positiva. L’ingrés disponible real de les llars va augmentar i els estalvis van continuar sent alts. Els efectes de la riquesa del mercat immobiliari i financer també van indicar una millora de la confiança en l’entorn empresarial, ja que el sector bancari es trobava sòlidament capitalitzat i la demanda es va enfortir en un país amb una elevadíssima cobertura pública d’habitatge capaç d’incidir en el mercat privat i la regulació estable de preus negociada entre sindicats de llogaters i grans propietaris immobiliaris –això pràcticament només succeeix a Suècia.
A la tardor, Suècia va debatre sobre la conveniència d’ingressar a l’OTAN i posar fi a un segle de neutralitat, després del conflicte entre Rússia i Ucraïna i l’annexió de la península de Crimea el 2014, per part dels primers. D’altra banda, el mateix any que es van commemorar els 250 anys de la llibertat de premsa, la justícia sueca va ratificar l’ordre d’arrest de Julian Assange, el fundador de Wikileaks, en considerar-lo sospitós d’una probable causa de violació, tot i l’informe de l’ONU que considera que la seva detenció a l’ambaixada de l’Equador a Londres és arbitrària.