Les dades del segon trimestre van revelar que també Suïssa s'afegia als països que entraven en una recessió de connotacions històriques. En dades interanuals, la caiguda del 2,4% en el PIB era la pitjor des del 1976; les previsions d'atur eren del 3,9% i les exportacions queien un 5,4%. Amb un superàvit de balança pública del 0,3% per al 2009, l'executiu sabia que disposava d'un cert marge de maniobra. No obstant això, la primera actuació va ser l'aprovació d'un paquet d'estímul de 1.000 milions de francs suïssos i una rebaixa del 0,25% en els tipus d'interès. El Govern helvètic es va anotar una victòria important quan el 25 de setembre, després d'àrdues negociacions, Suïssa va sortir de la llista de paradisos fiscals gràcies a un acord pres en el si del G20, i gràcies també a la rebaixa substancial dels requisits per a ser inclòs en aquesta llista. El 29 de novembre el 57,5% dels votants va aprovar en referèndum la polèmica proposta de l'ultradretà Partit Popular Suís d'incloure en la Constitució la prohibició de construir minarets a les mesquites de Suïssa.