Durant la crisi, el sistema bancari suís va continuar tenint una bona salut i va mantenir el secret bancari, la seva senya d’identitat, tot i els esforços de la UE i els Estats Units per limitar-lo. A mitjan any, el sector bancari ja va suposar el 7% del PIB, i funcionava tan bé que va aconseguir atreure dipòsits malgrat oferir, a mitjan setembre, tipus d’interès negatius –o el que ve a ser el mateix, que els titulars dels dipòsits paguen per tenir els diners en aquestes entitats.
En les eleccions federals del 23 d’octubre, i per primera vegada des del 1987, l’ultradretà Partit del Poble Suís (SVP), principal formació electoral del país, va perdre vots (del 28,9% al 26,6%). D’altra banda, el Partit Socialdemòcrata va pujar lleugerament (18,7%), mentre que els democratacristians (12,3%) i els liberals (15,1%) van patir un lleuger descens.