Al principi de febrer es va fer públic que els Estats Units havien inclòs onze bancs suïssos en la llista d'evasors fiscals. En una decisió històrica, les autoritats nord-americanes van anar més enllà que amb el precedent de l'entitat UBS, que va haver de pagar una sanció de 750.000 milions de dòlars i revelar les dades dels seus 52.000 clients als Estats Units; aquesta vegada van imputar penalment Wegelin & Co., el banc suís més antic, per ocultar 1.200 milions de dòlars a les autoritats i ajudar els seus clients a evadir impostos. El Govern havia de recuperar la confiança en la confidencialitat del seu sistema bancari, i per aquest motiu va mantenir converses amb Washington i Berlín per tal de tancar acords bilaterals. El 4 de desembre, el Parlament va aprovar l'acord amb els Estats Units que havia de suposar, entre altres mesures, aplicar unes retencions del 30% sobre els dipòsits en bancs suïssos de residents nord-americans, i comunicar periòdicament l'obertura de comptes per residents dels Estats Units. Un acord similar, però de perfil molt més baix, es va signar amb Alemanya, que no obstant això la cambra territorial alemanya (Bundesrat) va rebutjar al final de novembre.