Com gairebé cada any, també durant el 2014 es van celebrar quatre convocatòries de referèndum, amb diferents iniciatives populars o institucionals cadascuna. Entre d’altres, es va deliberar sobre propostes com ara l’establiment d’un salari mínim de 3.000 euros (desestimada), la reforma constitucional de millora de les condicions dels metges de capçalera (aprovada), la substitució d’assegurances mèdiques privades per una caixa pública única (desestimada), l’eliminació de l’IVA reduït en locals de fast food (desestimada), un projecte d’ampliació i finançament de la xarxa (aprovada), la compra d’avions militars de combat (desestimada) o l’eliminació de la cobertura per avortament en l’assegurança mèdica obligatòria (desestimada). Ara bé, la votació que va tenir més ressò dins i fora del país va ser la proposta d’establir limitacions a la immigració procedent de la Unió Europea mitjançant un sistema de quotes màximes de permisos i contingents anuals per a tots els estrangers. Una proposta que va ser aprovada al febrer per un ajustadíssim 50,3% a 49,7% dels vots, amb conseqüències directes sobre tractats i acords que ara s’han de renegociar –com per exemple, el de lliure circulació amb la Unió Europea (UE)–. A tenor del resultat (vinculant), uns quants dies més tard el Govern suís va anunciar a Croàcia que no podia subscriure l’acord laboral previst de lliure circulació del nou membre de la UE. La reacció de Brussel·les no es va fer esperar i va congelar alguns programes bilaterals –de recerca i d’intercanvi educatiu (Erasmus)–. Les dures crítiques i amenaces de la UE van ser també replicades des de Suïssa. Amb una taxa d’immigració del 23%, molt superior als països comunitaris, les amenaces de sancions comunitàries contra aquest país no membre de la UE van ser contradictòries amb les polítiques belgues d’expulsió anual de prop de dos mil ciutadans comunitaris sense feina ni recursos o els debats i les propostes esdevinguts a Alemanya, Gran Bretanya o Holanda per limitar la lliure circulació de comunitaris romanesos i búlgars. La tensió diplomàtica amb la UE va adquirir més rellevància política per les negociacions paral·leles per tal d’arribar a un acord per a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal, transparència i eliminació del secret bancari. D’altra banda, també en matèria bancària les autoritats suïsses van obrir al març un expedient a quatre bancs nacionals i quatre d’europeus sospitosos d’haver manipulat divises i d’haver coordinat entitats i compravendes per influenciar el tipus de canvi.