El singular sistema democràtic suís, amb diversos referèndums i iniciatives legislatives populars vinculants al llarg de l’any, va tenir com a protagonistes el debat sobre la implantació d’una renda bàsica incondicional de 2.300 euros al mes, el diagnòstic genètic preimplantacional (DGP) i la procreació assistida mèdicament, els procediments d’asil i l’abandonament de l’energia nuclear, entre d’altres. Les votacions d’enguany van descartar els projectes de renda bàsica, l’abandonament de l’energia nuclear i el tancament de les centrals –en aquest darrer cas, per un estret marge–, i d’altra banda es va donar llum verd a l’agilització dels procediments d’asil i a la reproducció assistida amb un suport popular força ampli.
En matèria econòmica, la deflació dels darrers anys a la Confederació Helvètica no va perjudicar greument el consum ni el creixement econòmic del país, que va continuar guanyant terreny d’ençà del xoc del 2015. El consum privat va ser el factor clau d’aquest creixement, basat en un atur baix (amb una disminució gradual de fins el 3,3% el 2016) i un fort augment dels salaris i dels sectors vinculats a l’habitatge. Tot i això, si bé la demanda interna i la inversió van créixer, la despesa del Govern es va contreure i el saldo comercial net va contribuir negativament amb l’increment de les importacions en relació amb les exportacions –un risc, però, que va anar a la baixa–. En aquest sentit, les exportacions són tradicionalment de productes d’alt valor afegit i de béns de luxe, i inclouen fàrmacs, enginyeria mecànica i rellotges, amb una demanda poc elàstica. Les exportacions es van beneficiar de la moderada recuperació del comerç mundial i van compensar gran part dels efectes negatius de la moneda a la zona euro. Els preus més baixos de les importacions i del petroli, juntament amb les taxes d’interès negatives, van impulsar el PIB fins a l’1,5%.