Durant aquest any, es van celebrar set referèndums, algun dels quals van atreure un cert debat públic a escala domèstica i internacional, com el que es va fer sobre la naturalització exprés dels estrangers de tercera generació, el 12 de febrer. En aquest referèndum, el Partit Popular Suís (SVP-UDC), de caràcter conservador, antiimmigrant i euroescèptic, va demanar el vot contrari, perquè afirmava que aquesta mesura faria que molts musulmans tinguessin la nacionalitat suïssa. De fet, però, els que en resultaven més beneficiats eren els ciutadans d’origen italià. Finalment, el vot va ser positiu (60,4% a favor i 39,6% en contra). Malgrat la derrota del SVP-UDC, aquest partit va continuar adquirint cada cop més pes polític i va augmentar la seva capacitat d’influir en la societat suïssa, a través de les xarxes socials i d’internet.
En l’àmbit internacional, les relacions entre Suïssa i la Unió Europea, sobretot amb referència a l’anomenat acord institucional, van topar amb alguns obstacles, particularment quant al reconeixement de la borsa suïssa, atès que la UE la va voler posar al mateix nivell que les borses dels Estats Units, fet que va indignar el Govern suís. Això va portar a la presidenta de torn del país helvètic a amenaçar amb un referèndum sobre les relacions amb la Unió Europea. La possibilitat que l’euroescèptic SVP-UDC aprofités aquest referèndum per fer antieuropeisme i guanyar va fer que les posicions es moderessin. Finalment, es va arribar a un acord que deixa un any de marge per continuar la negociació.