L’arribada dels ajuts de l’FMI i l’apaivagament dels efectes de les devaluacions monetàries van augurar un cert restabliment en la malmesa economia del país, però el desgast econòmic va persistir i per tercer any consecutiu l’evolució va ser negativa, encara que en aquesta ocasió la davallada del PIB va ser de l’1%. Mentrestant, la inflació va continuar desbocada i va provocar manifestacions per demanar augments salarials i impedir la pèrdua del poder adquisitiu. Tanmateix, el Govern es va mantenir ferm perquè està obligat a complir les condicions de préstec que imposà l’FMI, i va decidir aplicar un increment esglaonat en els preus dels subministraments bàsics com l’aigua i l’electricitat, i en els dels combustibles. Com a conseqüència d’aquestes polítiques d’ajustament tan impopulars, la reacció ciutadana es va desfermar amb un seguit de mobilitzacions als carrers al llarg del mes d’abril per demanar la congelació dels preus dels subministraments.