Tot i que en menor mesura respecte a altres països de l'antiga URSS, la crisi econòmica també va afectar el Tadjikistan. En qualsevol cas, la situació ja era prou greu abans i la població en general no va experimentar més dificultats que les que ja tenia en el país més pobre de la CEI. El 22 d'abril, l'FMI va aprovar un crèdit de 120 milions de dòlars al país, que difícilment ajudaran a resoldre la complicada conjuntura econòmica. D'altra banda, el Tadjikistan es va veure afectat per la crisi energètica, combinada amb la mala relació entre veïns que caracteritza la regió d'Àsia central: l'Uzbekistan va tallar tres vegades --al març, a l'abril i a l'octubre-- l'abastament de gas al Tadji-kistan adduint deutes en el pagament de l'energia. Com a conseqüència, les ciutats tadjiks van veure racionat el consum energètic.
Entretant, la proximitat de l'Afganistan i la revifalla de la violència en aquest país va comportar noves tensions al Tadjikistan. Al llarg de l'any es van produir enfrontaments, amb diversos morts, al llarg de la frontera, que ha esdevingut un punt calent internacional. Al mateix temps, la qüestió de les relacions entre la religió i l'Estat va crear un fort debat al país: l'Administració va mantenir la prohibició del vel islàmic a les universitats i va limitar la visibilitat de la vida religiosa, però alhora va obligar les escoles a incorporar l'islam com a assignatura obligatòria.