Al gener del 2011, un informe de l’organització Freedom House va qualificar el Tadjikistan, juntament amb altres països de l’Àsia Central, com un dels menys democràtics del món. El país va viure una certa agitació política arran de la pressió amb què es van enfrontar el Govern i els moviments de l’oposició islamista, particularment el Partit del Renaixement Islàmic. Aquest partit es va reorganitzar al voltant de les tasques socials, especialment de socors a les víctimes de les inundacions de l’hivern que van afectar milers de tadjiks, fet que els va atorgar una nova popularitat al moviment. D’altra banda, el govern de Duixanbe va intentar minvar la influència de les religions en la societat, per exemple amb una controvertida llei que prohibeix que els menors de divuit anys assisteixin a les mesquites i a les esglésies, amb l’enderroc de mesquites de construcció il·legal o posant dificultats als pelegrinatges a la Meca. El 13 de novembre, 28 militants islàmics van ser condemnats a llargues penes de presó (i cadena perpètua en set casos) per suposada vinculació al terrorisme.
El país va continuar tenint un fort creixement econòmic (un 6% per al 2011), però també una gran inflació, perquè en el mateix període els preus van créixer més del 13%. Tadjikistan és un dels pocs països de l’espai exsoviètic que, de moment, va rebutjar incorporar-se a la unió duanera liderada per Rússia.