El país es va veure amenaçat per una greu crisi humanitària arran del fort encariment dels preus, especialment d'aliments i de combustible, durant l'any 2011. La majoria de la població destina entre el 70 i el 80% dels seus ingressos a comprar menjar, i es calcula que el 47% dels tadjiks sobreviu amb menys d'un euro al dia. UNICEF i el Banc Mundial van alertar sobre la desnutrició que ja es viu al país. L'economia va mantenir el seu fort creixement del voltant del 6%, però les febles infraestructures del país i les desigualtats socials fan que pocs dels seus habitants se'n beneficiïn.
Entretant, el règim del president Emomali Rahmon va continuar controlant amb fermesa el Tadjikistan, amb la limitació de la cobertura d'internet, la prohibició de grups opositors, especialment islamistes, i un seguit de judicis contra presumptes terroristes que, segons denuncien les organitzacions de defensa dels drets humans, tenen com a objectiu d'atemorir la població. Rahmon va continuar reforçant les relacions amb Rússia, especialment en el camp militar. L'exèrcit rus va instal·lar una nova base al Tadjikistan, i es preveu per al 2013 la signatura d'un gran acord militar entre tots dos països.