El 6 de novembre de 2013 hi va haver eleccions presidencials al Tadjikistan. D’una manera poc sorprenent, el president Emomali Rahmon va obtenir una victòria contundent amb el 83,1% dels vots davant del 5% del seu principal oponent, I. Talbakov, del Partit Comunista. La participació va ser, oficialment, del 86%. L’OSCE va denunciar l’existència de tota mena d’irregularitats durant el procés electoral i d’una general manca de transparència. Aquesta reelecció projecta Rahmon, que ostenta el càrrec des del 1994, fins a l’acabament de l’actual mandat, el 2020.
El Tadjikistan va continuar essent un important aliat de Rússia a l’Àsia Central, i així va quedar palès en la reunió entre Rahmon i Putin del mes d’agost, en què es va acordar perllongar la presència militar russa fins l’any 2042. Es tracta de la base russa més gran a l’estranger, i els nous acords preveuen ampliar-la. Tanmateix, les relacions entre tots dos països van quedar enterbolides per les condicions en què viuen els treballadors tadjiks a Rússia, aproximadament un milió, sovint víctimes de discriminacions legals i socials en els darrers aldarulls xenòfobs produïts a les ciutats russes.