El Govern tadjik va continuar mostrant la seva voluntat de controlar el país, i entre altres coses va prohibir les manifestacions al centre de la capital, Duixanbe, durant bona part de l’any. D’altra banda, diversos grups de protecció dels drets humans van seguir denunciant l’existència de tortures, repressió i censura al país.
Des del punt de vista internacional, a mitjan gener es van produir fortes tensions a la frontera entre el Tadjikistan i el Kirguizistan, després d’alguns episodis de violència. Com a conseqüència, la frontera entre ambdós països va quedar tancada durant mesos, fet que va contribuir a enrarir l’ambient a la regió. Pel que fa a les relacions amb Rússia, el Tadjikistan va mantenir-hi un cert distanciament i va evitar pronunciar-se sobre la ingerència d’aquest país a Ucraïna, mentre que Moscou va endurir la política migratòria amb el Tadjikistan.
L’economia del país es va mantenir activa, amb un creixement previst per l’FMI superior al 6% per als propers anys. Tanmateix, les desigualtats i les mancances infraestructurals del país mantenen llunyana la perspectiva d’un creixement real i estable.