L'1 de març es van celebrar eleccions parlamentàries al Tadjikistan. Com era d'esperar, el governamental Partit Popular Democràtic va guanyar clarament, amb 51 dels 63 escons i el 65% dels vots; els 12 escons restants va ser per a partits que són dòcils al mandat del president Emomalí Rahmon. L'única formació que podia passar per opositora i, alhora, l'únic partit islamista legal a tot Àsia Central, el Partit del Renaixement Islàmic, va perdre els dos únics parlamentaris que tenia.
El Tadjikistan va mostrar interès a unir-se a la Unió Eurasiàtica, que lidera Rússia. Fins ara, el principal obstacle ha estat la disputa fronterera que manté amb el Kirguizistan, tot i que alguns observadors també apunten el recel que suscita en altres països l'obertura de fronteres, atesa la gran quantitat de tadjiks que ja viuen fora del seu país.
Entretant, una de les principals preocupacions de l'Administració de Duixanbé va ser el gran flux de tadjiks que han emigrat a Síria per unir-se a les files de l'Estat Islàmic o d'Al-Nusra, fet que va dur a un control cada cop més gran de les fronteres.