El 22 de maig es va realitzar un referèndum al país per a introduir algunes reformes constitucionals, entre les quals cal destacar la prohibició dels partits de caràcter religiós. Com era d’esperar, les reformes van ser aprovades per un 96%.
Encara que en el seu moment va passar gairebé desapercebut, al final del 2015 va fracassar un intent de cop d’estat per a derrocar el president tadjik, Emomalí Rahmon. El Govern de Duixanbe no va donar gaires detalls d’aquest fet, però al llarg del 2016 va empresonar centenars de persones presumptament implicades en aquest cop, uns empresonaments que s’afegeixen a la històrica tendència del Govern tadjik a reprimir qualsevol moviment sospitós d’amenaçar el règim governant. El 2016, la repressió va centrar-se en els grups islamistes, especialment després que el Partit del Renaixement Islàmic fos il·legalitzat.
Malgrat l’interès mostrat pel Tadjikistan per a unir-se a la Unió Eurasiàtica, que lidera Rússia, al llarg de l’any es van fer pocs avenços per a incorporar el país a aquesta organització. Ans al contrari, les tensions amb el Kirguizistan i, fins i tot, amb Rússia van anar creixent. Encara que les tensions van ser mínimes, el Govern tadjik va tancar l’edició local del diari rus Komsomolskaia Pravda per, presumptament, haver insultat el país, a la vegada que es va queixar del tracte que reben els 870.000 emigrants tadjiks a Rússia.